Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
L’extrema dreta a Rússia i els esforços per contratacar-la PDF Imprimeix Correu electrònic
Darrera hora - Destaquem
Dimecres, 23 d'abril de 2014 13:11

El 2013 ens ofereix un panorama extremadament decebedor per a la societat russa en tot el seu conjunt, i només els nacionalistes radicals tenen raons per a sentir-se optimistes.

La disminució de la violència racista al carrer, que va apreciar-se del 2009 al 2012, evidentment ha arribat a la seva fi.

L’any passar va estar caracteritzat per un notable augment de la violència ètnica. Es va desencadenar una veritable persecució contra els immigrants d’Àsia Central i del Caucas; la gent d'aquests països va patir tant atacs organitzats com agressions de violència xenòfoba espontània.

 

En particular, hi ha hagut un augment del nombre d’atacs en vagons de metro i trens. A l’octubre, es van registrar assalts de grups de joves contra trens amb destinació al Tadjikistan. Combinat amb les incursions semi-legals cada cop més freqüents contra els llocs de residència i de feina dels immigrants, aquests esdeveniments han creat un ambient de violència generalitzada.

Els conflictes locals impulsats per l’extrema dreta que, més o menys exitosament van ser presentats als mitjans com a “ètnics”, van ser les revoltes a Pugachev i Arzamas, i al districte de Biryulyovo a Moscou.

A la primavera, les autoritats van iniciar una dura campanya anti-immigració a gran escala que van intensificar a l’estiu arran dels esdeveniments de Pugachev. Com a resultat, les enquestes sobre intolerància ètnica i el suport als eslògans nacionalistes han crescut fins a nivells sense precedents en la societat russa.

Aquests factors han creat un context favorable pels nacionalistes. I així, les seves iniciatives d’introduir visats per als ciutadans dels països d’Àsia Central i el Caucas, i les manifestacions que s’han organitzat contra la "criminalitat dels immigrants" han aconseguit atreure un gran públic de manera ràpida, i l’atenció dels mitjans de comunicació. Malgrat això, aquest major nivell d’atenció no va significar un augment del pes polític dels nacionalistes ni un creixement notable en el nombre dels seus seguidors. De fet, mai van assumir el lideratge de cap d’aquestes protestes.

D’altra banda, cal subratllar que el canvi en les polítiques del govern han permès que la ultra dreta utilitzi tàctiques més agressives contra els immigrants sense amagar-se'n. Les batudes amb el propòsit de trobar “immigrants il·legals”, que ocasionalment es van convertir en pogroms, van créixer en proporcions sense precedents i van esdevenir la principal plataforma per als moviments nacionalistes. A la tardor, les autoritats van indicar que aquestes persecucions no serien tolerades, i van iniciar procediments criminals contra diversos activistes d’ultradreta coneguts, aconseguint que la resta es calmés. No obstant això, cal assenyalar que al mateix temps, la policia i el Servei Federal d’Immigració han cooperat estretament amb la ultradreta, involucrant-la en les seves batudes i inspeccions en el context de la lluita contra la immigració il·legal.

S’ha de tenir en compte que els neonazis, els “soldats d’infanteria” del moviment nacionalista radical rus, han estat molt més actius en la presa dels carrers durant manifestacions, piquets o batudes. Al seu torn, les principals organitzacions nacionalistes van començar a derivar cap a un major radicalisme, deixant enrere els seus intents de crear una imatge de “nacionalisme amb una cara humana”, establerta durant els últims anys. No han abandonat la seva intenció d’entrar legalment a la “gran política” i les organitzacions nacionalistes continuen amb els seus intents de registrar partits i participar a les eleccions. Fins ara, amb molt poc èxit.

Per tant, el suport potencial del moviment de l’extrema dreta ha crescut significativament al 2013, però el moviment continua sent un conglomerat de cèl·lules radicals semi-legals.Tenint això en compte, és poc probable que el segment de l’ultradreta pugui atreure un nombre realment important de nous partidaris, però sí que guanyarà simpatitzants dins la creixent societat xenòfoba russa, i es tornarà més atractiu per a la major part dels que recolzen la ideologia radical nacionalista.

Les autoritats federals continuen amb la seva línia tradicional de confrontació retòrica contra els nacionalistes i les manifestacions violentes de xenofòbia. Aquesta política segueix igual.

La persecució criminal del racisme violent és similar a la de l’any anterior. Com al 2012, els delinqüents condemnats són membres de diversos grups perillosos.

Mentrestant, el nombre de comdemnes per la propaganda xenòfoba ha augmentat dramàticament, especialment quan ho comparem amb les penes d’altres tipus de “crims de naturalesa extremista”. Desafortunadament, la qualitat dels judicis en els casos de propaganda es manté consistenment baixa; la majoria dels “extremistes” són identificats mitjançant la xarxa social Vkontakte.

La majoria de les persones declarades culpables per incitació a l’odi, de fet havien publicat comentaris racistes, però no posseïen una notable reputació entre l’extrema dreta, i acostumaven a tenir pocs seguidors. Els càstigs imposats en aquests casos normalment són adequats: els tribunals no envien ningú a la presó per “només paraules”; la majoria dels delinqüents són sentenciats a treballs obligatoris o correctius.

Veiem que les agències de l’aplicació de la llei reorienten el seu principal focus cap a la propaganda racista, i no la violència racista. Creuen que atacant la “font” es podrà disminuir la violència racista als carrers.

El creixement cada vegada més accelerat de la Llista Federal dels Materials Extremistes fa que la seva inutilitat sigui més evident; definitivament no té cap efecte sobre les manifestacions d’intolerància a la societat, causa considerables danys socials, i segueix sent objectiu de comentaris indignats i sarcàstics. Ens agradaria reiterar que no és possible corregir els nombrosos errors de la Llista, i no hi ha justificació per a l’existència d’aquest mecanisme ineficient i molest.

Així doncs, podem dir que al 2013, els èxits dels anys anteriors s’han perdut gradualment, i els problemes es van agreujar. A més, veiem que aquestes tendències negatives continuen el 2014.

Font: Sova Center

Última actualització