Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Hi haurà un acostament entre els tàtars de Crimea gihadistes i l’Emirat del Caucas? PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Escrit per Jamestown Foundation   
Dijous, 5 de juny de 2014 18:38

Mentre els tàtars de Crimea commemoraven el passat 18 de Maig el 70è aniversari de la deportació del seu poble des de Crimea, molts es preguntaven quins seran els seus propers passos sota l'ocupació russa.·

Després de les deportacions en massa de diferents grups ètnics -els karatxais el 1943, els txetxens i ingúixos el febrer de 1944 i els balkars el març de 1994- el règim soviètic va enviar 200.000 tàtars de Crimea a l'exili, a l’Àsia Central, al maig de 1944.

 

Els tàtars de Crimea fa temps que busquen consensuar una posició unificada sobre l'ocupació russa a la seva República, però encara no tenen clar com rebutjar l'annexió russa de la península i com oposar-s’hi. Mustafà Djemilev, líder tàtar de Crimea i antic cap del Mejlis, el parlament no oficial dels tàtars de Crimea, es va dirigir als Caps d'Estat de Turquia, Azerbaidjan i Kazakhstan per comunicar-los que els tàtars no reconeixeran,  de cap manera, l'ocupació russa de Crimea.

No obstant això, aquesta només és la veu d'una petita part de la població de la península. Si a finals del s. XVIII, quan Rússia va ocupar Crimea,  els tàtars representaven el 90% de la població de la península (gairebé mig milió de persones), i els russos representaven només el 4%, avui els percentatges són ben diferents. Actualment, els tàtars representen entre el 10 i el 14%, mentre que la població russa arriba gairebé a ser el 60% de la població de Crimea. Durant els dos segles d'ocupació a Crimea, els russos van fer tot el que va estar al seu abast per reduir la població tàtar. La policia russa va forçar en més d'una ocasió als tàtars a buscar refugi a Turquia, on van fugir, segons diferents estimacions, diversos centenars de milers.

Avui no hi ha ningú en disposició d'ajudar als tàtars de Crimea, en opinió del líder de la jamaat dels tàtars de Crimea a Síria, l'Emir Abdul-Karim Krymsky, lloctinent de l'Emir Salautdin del comandament txetxè del grup armat Jaish al-Muhajireen wal-Ansar. Parlant dels seus assoliments a Síria en un comunicat emès en internet el passat 13 de maig, l'Emir Abdul-Karim Krymsky també va parlar sobre Crimea, i va destacar que fer una crida a les institucions europees no serveix de res, ja que aquestes no mouran un dit per Crimea. En canvi, va fer una crida a la lluita als tàtars de Crimea, i va afegir que la lluita contra Bashar Al-Assad mostra que és possible lluitar contra un règim en un escenari urbà. Així, el líder de la jaamat dels tàtars de Crimea a Síria va cridar obertament a la guerra contra l'ocupació russa.

L'Emir dels tàtars de Crimea va exhortar als seus compatriotes a abandonar Crimea i a unir-se amb ell a Síria si no es dóna l'oportunitat d'establir una lluita a Crimea. Això pot significar que els gihadistes tàtars que estan a Síria creuen que a curt termini no podran ajudar als seus compatriotes a Crimea i, per això, consideren més important lluitar a Síria que a Crimea.

Un altre important punt de la seva al·locució va ser el seu reconeixement públic de la primacia de l'Emirat del Caucas, a l’afirmar que aquest és l’assoliment més important dels musulmans a Rússia. Això sembla suggerir que l'única oportunitat que tenen per llançar una guerra de guerrilles contra Rússia és formant una aliança amb l'Emirat del Caucas.

A dia d'avui, la societat tàtara de Crimea és políticament diversa. Hi ha un sector de la població que recolza incondicionalment la carrera política de Mustafà Djemilev i vol basar la seva lluita en objectius polítics nacionalistes a través de la implementació d'un partit polític. Per contrarestar aquest grup, Moscou crearà el seu propi partit entre els tàtars de Crimea, i que amb tota probabilitat estarà dirigit pels serveis secrets russos.

El President Vladimir Putin ha intentat en diverses ocasions apaivagar les creixents tensions que envolten a l'assumpte dels tàtars de Crimea. El problema, no obstant això, és que Rússia i el seu president equiparessin als tàtars de Crimea i als tàtars de Tatarstan (regió autònoma dins de la Federació Russa). Actualment Moscou està intentant utilitzar com a mediador en Crimea al president de Tatarstán, Rustam Minnikhanov. Aquest acostament pot ser que no provoqui una altra cosa sinó ressentiment entre els tàtars de Crimea, que es consideren a si mateixos una nació diferent amb una llarga història.

D’altra banda, serà interessant veure el que passarà amb els varis milers de membres de Hizb ut-Tahrir en Crimea. Aquest grup està considerat oficialment com una organització terrorista i il·legalitzada a Rússia, i els seus seguidors a Crimea probablement hauran d’emigrar a Ucraïna o Turquia, ja que no els és possible romandre en la seva pàtria a causa de la persecució a la qual els sotmet Rússia.

Una altra possibilitat és que els seguidors de Hizb ut-Tahrir a Crimea decideixin passar a la clandestinitat, la qual cosa produiria automàticament un moviment armat a Crimea. Tot i que els membres de Hizb ut-Tharir no segueixen la mateixa doctrina islàmica que els salafistes, els seguidors d'aquesta doctrina a Crimea podrien unir les seves forces amb els gihadistes del Caucas, ja que els membres de Hizb ut-Tahrir tenen una àmplia xarxa en tota la península però no tenen experiència en combat de guerra de guerrilles. Els salafistes, d'altra banda, van adquirir experiència en la lluita contra el règim de Síria, però no tenen una àmplia base social a Crimea.

Així, els islamistes tàtars de Crimea estan involucrats en un procés d'avaluació de la nova situació, la qual cosa podria accelerar el procés si Moscou segueix incrementant els seus errors a l'hora d'abordar als tàtars de Crimea. A dia d'avui, el desenvolupament dels esdeveniments sembla indicar que els gihadistes tàtars podrien buscar una aliança amb l'Emirat del Caucas, la qual cosa expandiria virtualment les fronteres de l'Emirat al territori de Crimea.

Mairbek Vatxagàiev, Jamestown Foundation

Última actualització