Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Txetxens a Ucraïna: "l'FSB ens va pagar 2.000 $ per lluitar a Ucraïna" PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - El conflicte avui
Escrit per Mairbek Vatxagàiev (10/06//2014)   
Dimecres, 11 de juny de 2014 10:28

Quan tot just el món s'ha acostumat al fet que hi hagi txetxens lluitant al conflicte sirià, en les files de l'oposició armada enfrontada al règim de Baixar al-Assad, ara salta la notícia de la implicació txetxena en els recents esdeveniments a l’est d’Ucraïna.

Durant l'ocupació de Crimea per l'exèrcit rus, no es va insistir massa en la connexió txetxena, però després, amb el conflicte que s’està vivint a la Ucraïna oriental, es va començar a posar l'accent, al principi sense fonament, en la presència de txetxens en aquesta part del país.

Un vídeo publicat pels mitjans ucraïnesos com a prova que txetxens, daguestanesos i ossetes es trobaven a l'est d'Ucraïna (https://www.youtube.com/watch?v=vHIbyv-JuRI), demostra només una cosa: que les agències informatives ucraïneses van pel mateix camí que els seus col·legues de Russia Today (un canal de notícies propagandístic subvencionat per l'Estat rus). Els va seguir un mitjà tan respectable com Kavkazski Uzel, que va publicar la notícia que descrivim a continuació sense indicar la font, referint-se únicament a un ciutadà txetxè que va rebre la informació a través d'un familiar que treballa als serveis de seguretat: http://www.kavkaz-uzel.ru/articles/243428/. Segons aquest familiar, diverses desenes de cadàvers van ser traslladats a Txetxènia des d'Ucraïna. Pel que sembla, els cossos pertanyen a joves txetxens que van lluitar al costat dels insurgents. Aquesta notícia va aparèixer abans que tots els cossos fossin identificats (29 de maig de 2014).

El primer ministre de l'autoproclamada República Popular de Donetsk Alexander Borodai va informar que, entre els combatents voluntaris morts a la batalla a l'aeroport de Donetsk, el 26 de maig, hi havia 33 ciutadans russos (http://wow-impulse.ru/news/10965-iz-donecka-privezli-desyatki-tel-chechencev-pogibshih-v-boyah.html). El representant oficial de l'operació antiterrorista, Vladislav Seleznev, va confirmar que entre els guerrillers de la regió de Donbass hi ha diverses persones "d’aspecte caucasià". Segons ell: "Disposem d'informes operatius que indiquen que entre els guerrillers hi ha bastantes persones d'aspecte caucasià".

enllaç original notícia

Cal esmentar un curiós reportatge de la CNN, on alguns homes, dalt d’un vehicle, assenteixen afirmativament a les preguntes del periodista i diuen que vénen de Txetxènia. Aquestes imatges es presenten com a "proves irrefutables de la presència de txetxens al conflicte" (https://www.youtube.com/watch?v=0MuoI1qMxvI). Però al vídeo es veu que els vehicles són completament nous i, com a únic signe d'identificació, porten gargotejada la paraula

Precisament, aquesta paraula escrita en els cotxes, va donar peu a tots els mitjans ucraïnesos i occidentals a afirmar que un destacament txetxè havia arribat a Donetsk. Els informes que asseguraven que no tenia res a veure amb Txetxènia, semblaven poc creïbles.

No obstant això, els mateixos ucraïnesos van començar a qüestionar poc a poc la teoria del batalló txetxè: "el 80% dels integrants del batalló Vostok no procedeixen de Donbass (són guerrillers txetxens, membres dels antics grups Alfa i Berkut de Crimea) i el 20% són insurgents de la República Popular de Donetsk" http://www.unian.net/politics/922035-stali-izvestnyi-podrobnosti-boya-donbassa-s-vostokom-pod-karlovkoy.html). El mite sobre el suposat batalló txetxè va ser completament desmentit pel propi comandant de la unitat a Ucraïna, que va explicar que la paraula Vostok (Est) es refereix a la part est d'Ucraïna i no té res a veure amb Txetxènia.

enllaç original notícia

El comandant es va presentar com Oleg, osseti de Vladikavkaz, arribat a Ucraïna com a voluntari. Segons ell, el seu batalló és ètnicament molt variat i està compost per ossetes, daguestanesos i russos, aquests últims veterans de la guerra de Txetxènia. Pel que fa als txetxens va declarar que abans tenien unes quantes desenes d'homes, però que se’n van anar tots sobtadament i ja no en queda cap. En una altra entrevista, on apareix com a comandant un rus procedent de Donetsk, s'afirma que sí, que hi havia diversos txetxens, però que no eren "kadyrovtsy" sinó voluntaris (http://www.rosbalt.ru/ukraina/2014/06/02/1275629.html).

Jo crec que la partida precipitada dels txetxens no és perquè haguessin mort en la batalla de l’aeroport del 26 de maig, com ho presenten alguns mitjans de comunicació, sinó per ordre expressa de Ramzan Kadírov, que no veia convenient que la seva gent combatés en una unitat anomenada Vostok, després del que li havia costat vèncer el batalló del mateix nom el 2008.

Si al principi de la contesa, Kadírov va negar la participació de ciutadans txetxens al conflicte a Ucraïna (http://instagram.com/p/ohIgWPiRoG/), finalment, veient que la discussió de si hi havia o no hi havia txetxens ja no tenia sentit, va corregir la seva declaració i va dir que presumptament a Ucraïna hi ha 14 ciutadans de la República (Http://instagram.com/p/ohIgWPiRoG/). Aquesta afirmació no sembla seriosa, ja que hauria de ser un contingent d'almenys diverses desenes de persones.

No obstant això, aquest final no convenia a molts que van decidir presentar el conflicte rus-ucraïnès com un enfrontament ucraïnès-txetxè. En alguns moments, semblava que no va ser Rússia sinó Txetxènia la que va envair el territori d'Ucraïna.

Per aixecar l'ànim dels ucraïnesos, era important insistir que fins i tot combatents tan aguerrits com els txetxens poden morir. Per això, la propaganda dels mitjans de comunicació ucraïnesos va començar a difondre reiteradament notícies sobre la mort de desenes de combatents txetxens durant la presa de l'aeroport de Donetsk la nit del 26 al 27 de maig (http://newsdaily.com.ua/post/263109). Alhora, l'alcalde de Donetsk apuntava que havien estat 8 persones, que tots venien de Rússia i que entre ells hi havia tres txetxens. No obstant això, dos dels cognoms que va citar no eren en absolut d'origen txetxè. Possiblement, només un, Murat Lamalievich Dadáev, podria ser txetxè (http://www.segodnia.ru/content/140108).

Els mitjans ucraïnesos van exhibir el passaport d'un suposat txetxè originari de Grozni. Després va resultar que es tractava d'un rus ètnic anomenat Alexander Petrovich Yurtáev, nascut a Grozni el 1961, però resident a la regió de Stàvropol, fet inscrit, precisament, al seu passaport (https://twitter.com/novostidnua/status/471408146897199104/photo/1).

A més, si admetem que a la batalla de Donetsk hi van morir 40 persones, de les quals 31 van ser degudament identificades i traslladades oficialment a Rússia, (http://www.echo.msk.ru/blog/maryautomne/1332306-echo/),  que a més de 22 russos ètnics reconeguts, una periodista va aconseguir identificar 4 persones més amb cognoms també russos, llavors no queda del tot clar on van anar a parar les desenes de cadàvers suposadament enviats a Txetxènia.

Per cert, aquests cadàvers, dels quals ens va informar Kavkazski Uzel, van arribar a Txetxènia dos dies abans que els cossos sortissin oficialment de Donetsk. De manera que abans de l'1 de juny, cap cos havia arribat a Txetxènia. Alhora, segons informes verificats per nosaltres, a Txetxènia s'han registrat dos enterraments. Perquè quedi clar que a Txetxènia és impossible amagar un enterrament, cal recordar que es tracta d'un territori de 16 mil km2, dels quals una tercera part són muntanyes i una quarta estepes darrera el riu Terek. A la República hi ha menys habitants que a Barcelona.

Crec que la notícia sobre les suposades víctimes difosa pels mitjans de comunicació és una mera especulació i no es correspon amb la realitat. El cercador de Google dóna 15 mil resultats en resposta a la recerca sobre desenes de morts txetxens arribats d'Ucraïna, però dues setmanes després que s’enviessin els cossos cap a Rússia, a 8 de juny, he pogut trobar dos enterraments de txetxens que havien lluitat a Donetsk, a més de tres enterraments que no he pogut verificar.

Aleshores, hi ha txetxens a Donetsk? Per descomptat que sí. Més ben dit, hi ha estat. Perquè, com diu el comandant del batalló Vostok, Oleg, a la seva entrevista a la cadena de televisió Dozhd, han marxat tots. Podem suposar que van ser revocats per Ramzan Kadírov per tota aquesta confusió amb el batalló Vostok txetxè. Però podem afirmar amb seguretat que han estat aquí.

A més, s'ha comprovat que no eren voluntaris casuals. Segons un txetxè ferit en combat, van ser contractats pel FSB a Moscou. A l'abril, van ser traslladats a Rostov del Don, a la frontera entre Rússia i Ucraïna. Aquí van rebre instrucció de la gent de l'expresident Ianukóvitx. Segons la mateixa font, els van pagar 2.000 $ i els van prometre la mateixa paga mensual, després de la qual cosa van signar un contracte de tres mesos. Podem suposar que els contractats eren tots persones amb un passat comprometedor i amb algunes taques negres en la seva biografia.

La situació recorda l'enviament de mercenaris a Txetxènia el 26 de novembre [de 1994], contractats pel FSB [Servei federal de seguretat] (llavors FSK [Servei federal de contraespionatge]) entrenats primer a la regió de Moscou i després a Astrakhan, més a prop de Txetxènia, on van ser preparats per txetxens prorussos a la base militar de Kapustin Yar.

Igual que el novembre de 1994, quan les autoritats russes van renegar dels seus mercenaris després que aquests fossin derrotats a Txetxènia, Rússia mai reconeixerà la seva participació en aquesta aventura militar a l'est d'Ucraïna. Els mitjans ucraïnesos ja han difós la informació sobre quant paguen les autoritats russes als mercenaris per cada militar ucraïnès abatut (http://gordonua.com/news/politics/Skolko-platyat-terroristam-za-ubiystva-ukrainskih-voennyh-Video-25416.html). Les tarifes tampoc han canviat gaire des de la guerra de Txetxènia.

No és possible determinar, com ho ha fet Ramzan Kadírov, el nombre exacte de txetxens que van ser a l'est d'Ucraïna. El més probable és que fossin diverses desenes. Els van enviar a Donetsk i els instructors de l'FSB els van assegurar que tot seria igual de fàcil que a Crimea. Només havien de ser-hi - els van explicar - fer acte de presència i passar el major temps possible davant de les càmeres. Els txetxens no es van utilitzar per desacreditar el poble txetxè, com creuen alguns politòlegs, sinó que calien per a aixecar la moral de les anomenades autodefenses locals. Els txetxens eren allà per demostrar que la presència de Rússia a la regió és òbvia i que cal afeblir la influència ucraïnesa.

En realitat, la qüestió sobre la participació de txetxens al conflicte ucraïnès no té molta importància en si mateixa, perquè Txetxènia no és més que una regió de la Federació Russa i no pas un país independent. Per tant, és responsabilitat de les autoritats russes destinar o no les seves forces armades a un altre país. Les repúbliques que conformen la Federació Russa no tenen competència en aquestes matèries. Tot es decideix a Moscou. Per això cal preguntar quins objectius perseguien els que van organitzar els enviaments de mercenaris a Donetsk. Pretenien debilitar Ucraïna en vigílies d'unes negociacions importants? O estendre el conflicte per després actuar igual que en el cas de Crimea? Sabotejar la inclusió d'Ucraïna a les institucions europees?

Siguin quins siguin els motius, d'una cosa podem estar segurs: en el joc polític de Moscou, els txetxens han estat mers peons i no jugadors independents. És el que haurien de tenir en compte els que fan una anàlisi de la situació a l'est d'Ucraïna.

Mairbek Vatxagàiev

Especial per a Caucas News

Última actualització