Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
L’assassinat d’Anna Politkòvskaia. Cas tancat? PDF Imprimeix Correu electrònic
Dimecres, 25 de juny de 2014 12:48

El passat 20 de maig, un tribunal de Moscou va declarar culpables els cinc acusats de l’assassinat de la periodista Anna Politkòvskaia: va condemnar Rustam Majmúdov i el seu oncle, Ali Gaitukàiev, a cadena perpètua, el primer per haver disparat contra la periodista 

i el segon per haver organitzat el crim; va condemnar els germans de Rustam, Ibraguim i Dzhabrail Majmúdov, a dotze i catorze anys de presó respectivament, i va condemnar l’exagent de policia Serguei Jadjikurbànov, que havia coordinat l’operatiu per acabar amb la vida de Politkòvskaia, a vint anys de presó.

Els germans Majmúdov i l’exagent Jadzhikurbànov ja havien estat jutjats per aquest delicte, però el febrer de 2009 havien estat absolts per falta de proves. El Tribunal Suprem de Rússia va revocar la decisió el juny d’aquell mateix any i els tres acusats van tornar a iniciar un nou procés. Després van ser detinguts Rustam Majmúdov i Ali Gaitukàiev. Ara aquest nou veredicte ha aconseguit una cosa insòlita en els processos judicials: posar d’acord els representants dels acusats i els de la víctima.

Si els advocats dels acusats van assenyalar que no hi havia proves suficients que mostressin que els seus clients eren culpables dels delictes que els imputaven i que presentarien recurs contra la decisió emesa, Karinna Moskalenko, del bufet d’advocats que representa la família de Politkòvskaia, va declarar el següent en una entrevista al Comitè de Protecció dels Periodistes (CPJ):

«Cadena perpètua i llargues penes de presó per als partícips i no per als autors directes de l’assassinat d’Anna Politkòvskaia és un intent de presentar el crim davant de la comunitat internacional com un cas resolt. Personalment, dubto de la culpabilitat de Rustam Majmúdov. No hi ha proves directes que fos ell qui va disparar a la periodista. Hi ha una gravació en què apareix l’assassí, i físicament no s’assembla gaire a Majmúdov. Per això crec que el fet que Majmúdov fos condemnat a cadena perpètua sense proves suficients que n’acreditessin la culpabilitat no és més que un indici de pànic de les autoritats. Amb aquest càstig tan sever intenten compensar, a ulls de la comunitat internacional, la insuficient credibilitat de la seva versió dels fets.

El comunicat oficial ofert pel director del grup d’investigació criminal, Petros Garibian, als mitjans de comunicació, just després del veredicte, va provocar una reacció unànime entre els representants de la família de la víctima: estan segurs que els investigadors no estan sent sincers. El grup d’investigació criminal i el seu director són responsables directes de la ineficàcia del procés d’investigació, ja que durant set anys i mig no s’han pogut esclarir els fets.

Des del principi, els investigadors haurien hagut de treballar amb diverses hipòtesis del que va succeir. En aquest cas, la investigació, d’una banda, ha estat ineficaç, i de l’altra complia clarament un encàrrec. Per exemple, s’ha perdut molt temps i esforços a provar la implicació de Berezovski i Zakàiev en l’assassinat. Al mateix temps, no s’han estudiat altres línies d’investigació, inclosa la més incòmoda per a les autoritats russes. És la versió per la qual sempre han apostat els companys d’Anna Politkòvskaia, i relaciona la mort de la periodista amb les seves activitats professionals. Aquesta versió no s’ha tingut en compte, entre altres coses perquè als representants de la víctima se’ls va negar violentament qualsevol participació en el procés d’investigació. En relació amb aquesta negativa, la part ofesa va presentar diverses denúncies en la fase inicial del procés, però els tribunals russos no les han tingut en compte. Quin ha estat el resultat de tot plegat?

Continuem sense saber qui és ―o fins i tot qui són― les persones que van encarregar l’assassinat, qui i com el van organitzar, com es va finançar, fins a quin punt els serveis secrets russos estan involucrats en el crim i per què els coautors de l’assassinat, agents del Ministeri de l’Interior rus i de l’FSB (el servei federal de seguretat), no han comparegut davant de la llei.

Tenint en compte que la investigació s’està duent a terme d’una manera ineficaç i que hi ha dubtes clars que el crim s’estigui investigant de manera exhaustiva, els demandants (la mare, els fills i la germana d’Anna Politkòvskaia) estan disposats a continuar endavant i portar la seva denúncia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, ja que, després de la sentència, aquesta denúncia no ha perdut el seu fonament.»

Així doncs, després d’anys d’investigació i després que ja s’hagin emès sentències condemnatòries de cadena perpètua i llargues penes de presó per als sospitosos de l’assassinat, la família de Politkòvskaia continua pensant que cap dels imputats no ha tingut un paper determinant en l’homicidi, que la investigació ha evitat que s’indagui en línies poc convenients per al poder i que els autèntics culpables continuen en llibertat.

Marta Ter
Lliga dels Drets dels Pobles

Última actualització