Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
El Ministeri de Cultura prohibeix una pel·lícula sobre la massacre txetxena d’Stalin PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Societat, cultura i religió
Escrit per The Moscow Times (13/6/2014)   
Dimecres, 25 de juny de 2014 12:55

Al centre de la polèmica se situa una escena d’un tràiler publicat a la xarxa, on un grup de presoners txetxens de Khaibakh, poble situat a les muntanyes de l’antiga República Autònoma Soviètica de Txetxènia-Ingüíxia, són tancats en un graner per la policia secreta d’Stalin i cremats vius.

La pel·lícula, titulada "Ordeno que s'oblidi", no pretén ser un documental històric; tot i així, Kokanàiev ha insistit en el fet que tota la trama, incloent l’escena del graner, està basada en la narració detallada de molts testimonis  —alguns dels quals ha esmentat en entrevistes a la premsa— i en evidències històriques.

Amb tot, el cap del departament de cinematografia del Ministeri de Cultura, Viatxeslav Telnov, va explicar en una carta a Kokanàiev que el Ministeri no havia trobat proves en els arxius de la policia secreta que demostressin l’incident del graner i va qualificar la descripció que es fa a la pel•lícula de «falsificació històrica», segons el cineasta.

El Ministeri de Cultura ha argumentat que la pel·lícula està basada en una única carta de l’exgeneral de la policia secreta Mikhaïl Gvixiani «que fou obligat a eliminar la gent de la zona», va dir Kokanàiev a la BBC. El director de la pel·lícula, no obstant això, va afirmar que l’escena del graner estava basada en entrevistes amb historiadors txetxens, entre els quals figuren el professor universitari Khizri Khadzhíiev i el cap del servei de l’arxiu de Txetxènia Magomed Muzàiev, en el testimoni d’un supervivent, Mumadi Elgakaiev, que aleshores tenia 8 anys, així com en un vídeo testimoni de Dziiaudin Malgasov, en aquella època adjunt al Ministeri de Justícia de la regió.

El problema sembla raure en el fet que la pel·lícula no només tracta dels centenars de milers de txetxens deportats forçosament l’any 1994 —que han estat reconeguts pel govern rus— sinó també de les brutalitats afegides que suposadament van ser comeses durant el procés, segons ha declarat Kokanàiev aquesta setmana en una entrevista a la BBC: «Fins ara, ningú no havia parlat públicament del fet que la gent que no era vàlida per a ser deportada va ser físicament destruïda», va dir Kokanàiev.

El Ministeri de Cultura ha esmentat l’escena del graner i el suposat potencial de la pel•lícula per «incitar l’odi ètnic» com a motiu per no atorgar la llicència de distribució, segons ha publicat Kokanàiev a Facebook.

En el seu vídeo testimoni, Malgasov explica i mostra en escena com va succeir tot: «Jo era de peu aquí, el coronel era allà, i aquí es trobava el graner que van cremar», segons declaracions de Kokanàiev a la BBC. «Comptem amb proves més que suficients però, malgrat tot, ells [els oficials del Ministeri] les neguen».

Dirigit pel seu ultrapatriòtic cap Vladimir Medinski, el Ministeri de Cultura també va criticar recentment el guanyador del premi al millor guió al Festival de Canes, el rus Andrei Zviaguintsev per la seva sàtira social titulada Leviathan. La pel•lícula ha estat venuda a 50 països, però no a Rússia.

El tema de la deportació forçosa d’Stalin de centenars de milers de txetxens l’any 1944 ha estat un assumpte dolorós per al país. Molts russos opinen que Moscou hauria d’haver-se disculpat i que alguna mostra de penediment hagués pogut ajudar a evitar les dues guerres que van assolar Txetxènia els anys noranta i principis del 2000.

Però al marge de la llei de 1992, que va «rehabilitar» els grups ètnics reprimits pel règim soviètic, no hi ha hagut cap disculpa. L’administració prorussa a Txetxènia ha cancel•lat els actes commemoratius d’enguany per recordar el 70 aniversari de la deportació. El Govern de la República va dir que les cerimònies de condol del 23 de febrer —dia en què s’inicià la deportació l’any 1944— no haurien d’esguerrar les celebracions russes del Defensor del Dia de la Pàtria, segons declaracions a l’emissora de ràdio Eco de Moscou. La negació de la llicència de distribució significa que la pel•lícula de Kkanàiev no podrà ser projectada en cap sala de cinema ni a la televisió russa.

«Resta una petita pregunta per als estimats protectors dels acords interètnics: Què voleu que fem amb els 250 testimonis d’aquest crim?», va escriure Kokanàiev a Facebook.

Anna Dolgov, The Moscow Times

Última actualització