Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
El nou líder de la insurgència del Caucas Nord vol evitar els atemptats suïcides PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Escrit per Radio Free Europe (3/7/2014)   
Dimecres, 9 de juliol de 2014 14:55

Tags: actes terroristes | Emirat del Caucas | insurgència

En una nova gravació del líder de la insurgència del Caucas Nord, Alí Abu-Mukhammad (Aliaskhab Kebekov), parla amb detall de fins a quin punt els atemptats suïcides i les baixes entre la població civil constitueixen tàctiques acceptables en la gihad per acabar amb l'hegomonía russa a la regió i establir-hi un Estat islàmic independent.


El vídeo, d'una hora de durada, té el mateix format de "Preguntes i respostes" de l’últim vídeo que ja havien penjat al maig i que va ser retirat de seguida per violar la normativa de YouTube pel que fa a la difusió de continguts violents. Kebekov, vestit amb l'uniforme de guerra habitual, apareix assegut amb l'emblema negre de la gihad darrere d'ell i respon a les preguntes que li fa un interlocutor que no es veu.

En aquesta ocasió, la primera pregunta -que Kebekov considera "molt bona"- se centra en l'admissibilitat o no dels atemptats suïcides en general i, específicament, en el perill que impliquen les possibles víctimes innocents que podrien causar. Kebekov argumenta que aquest tipus d'actes haurien de ser els mínims possibles, però ho fa segons raons tàctiques en comptes de teològiques.

Reconeix que aquest tipus d'autosacrifici constitueix la "suprema manifestació de la fe" i que independentment de l'eloqüent que sigui l'argumentació contrària, és impossible dissuadir a una persona que està decidida a cometre un acte així, perquè aquesta "ja té l'aroma del paradís al nas". I perquè a més, resulta impossible apropar-se d'una altra manera a determinats objectius potencials entre els "no-creients" per matar-los.

Al mateix temps, cada guerriller és fonamental i "si hi ha possibilitat d'acabar amb infidels per altres mitjans, no hi ha necessitat que lliurem les nostres vides", va dir. Així, Kebekov exposa que en cada cas individual haurien de tenir-se en compte els beneficis i els danys potencials.

 

En aquest context, subratlla que només se'ls permetria als homes cometre aquest tipus d'actes de sacrifici personal. "Prohibeix categòricament" que les dones ho facin, encara que "hi ha algunes germanes que volen fer-ho i ens pressionen perquè els donem permís". Demana als comandants que no utilitzin dones amb aquesta fi. Explica que si algunes dones realitzen actes d'aquest tipus, les autoritats russes prendran represàlies i atacaran amb l'objectiu d'humiliar a milers de musulmans practicants.

L'evident manca de voluntat per condemnar els atemptats suïcides que mostra Kebekov és difícil de reconciliar amb l'avís aparegut en el vídeo de maig,  en el qual diu que la insurgència s'està preparant per infligir "durs cops" a l'enemic, esmentant de passada la possibilitat d'atacar una base militar russa.

Kebekov també parla de prevenir les morts innecessàries de dones. Insta a rendir-se a les dones que es trobin al costat dels seus marits insurgents en un edifici envoltat per les forces del Ministeri de l'Interior i se'ls dóni l'opció de fer-ho. Es tracta d'un imperatiu, diu Kebekov, si la parella té fills: la dona té l'obligació d'educar-los en "l’esperit de l'islam", en comptes de deixar-los perquè siguin criats per uns pares que segurament no tinguin simpatia per la causa insurgent.

És qüestionable quant durarà aquesta situació. El coronel general Serguéi Chenchik, que dirigeix la Direcció General del Ministeri de l'Interior per al districte federal del Caucas Nord, considera que és un imperatiu organitzar l'adaptació (llegeixi's adoctrinament) dels fills dels insurgents que han estat eliminats o es troben a la presó.

Kebekov insta als homes combatents a rendir-se en tals circumstàncies, en comptes de lluitar fins a la mort. Dins de diversos anys espera trobar-se en una situació en la qual pugui assegurar l'alliberament dels insurgents empresonats.

Però la seva afirmació que “no coneixem casos” d’homes o dones que s’hagin rendit durant una operación antiterrorista i que després s’hagin vulnerat els seus Drets més bàsics, es contradiu amb la informació recopilada pels grups de drets humans.

Pel que fa a les baixes de civils, Kebekov declara que l'islam prohibeix l'assassinat deliberat de dones i ancians. Encara que al mateix temps, diu, no es pot fer responsable a la insurgència de la mort de civils innocents que moren per casualitat en una operació, sobretot quan la població civil ha estat avisada en repetides ocasions perquè evitin els llocs que els insurgents consideren objectius legítims.

En qualsevol cas, Kebekov es penedeix d'aquestes morts. Declara que s'ha dit als comandants de nivell més baix que tractin d'evitar la mort de dones i nens, assenyalant que Ayman al-Zawahiri (líder actual d'Al-Qaeda) ha donat ordres similars. Es refereix a Zawahir com "el nostre emir" o capdavanter, una manera que sens dubte pretén subratllar les tènues declaracions de tardor de 2007 per part del seu predecessor, Doku Umàrov.

Llavors, li fan dues preguntes més, sobre el reclutament d'insurgents i a la conveniència de crear jamaats (unitats de combat) que no estiguin subordinades formalment al comandant de la insurgència. Kebekov admet que la insurgència no pot acceptar a tots els que pretenen unir-se a les seves files, sobretot a aquells que no estan en forma. Al mateix temps, declara que és possible participar en la gihad simplement segons el desig que un mateix té per fer-ho, sense haver de prendre les armes.

Kebekov va exposar aquest argument de manera més detallada en un vídeo que va suposar una fita mentre encara era un "qadi" (una autoritat religiosa), abans que fos triat a principis d'aquest any com a successor d'Umàrov. En aquella ocasió, Kebekov va esbossar una visió de la gihad no com una insurgència de baix nivell, com en els últims 15 anys, sinó com una lluita ideològica clandestina dins d'una societat en la qual "hem de juxtaposar el nostre sistema al dels infidels en tots els àmbits: polític, econòmic i informatiu". Per aquesta raó, continuava, és preferible que aquells amb coneixements especials, bé sigui de política, economia o mitjans, s'aliïn amb la causa de la gihad, ja que "només podem vèncer als infidels mitjançant una lluita unida".

Kebekov va assenyalar que els "infidels fa temps que han tractat d'enviar als muyahidins al bosc i aïllar-los de la societat, i en alguns casos ho han aconseguit".

"Per aquesta raó, germans- continuava- quan us cridem perquè us uniu a la gihad, això no significa que cal prendre les armes immediatament. Al contrari, és un avís per treballar de manera intel·ligent en el camí d'Allah, al costat de la comunitat i sota la subordinació d'un líder, però de tal manera que no resulti sospitosa... No necessitem marxar de casa i anar al bosc. No hi ha aquesta necessitat, ja que la gihad és present a la porta de cada musulmà".

Pel que fa al fenomen de les jamaats autònomes, que és motiu d'un apassionat debat a les pàgines web de la insurgència, Kebekov posa en dubte l'argument segons el qual no es pot posar en contacte amb els líders d'altres regions i jura la seva lleialtat al comandant de l'ala insurgent de Daguestan. 

Kebekov és fins i tot més càustic en la seva desaprovació del sufisme, també anomenat muridisme o tariqatisme, que coexisteix al Daguestán amb el sunnisme canònic, representat per l'escola legal Shafii. El tariqatisme rebutja l'expansionisme i les exhortacions a la gihad, i se centra en aspectes esotèrics dels ensenyaments musulmans.

Kebekov declara que el més distintiu del veritable sufisme és la seva autopurificació espiritual, l'ascetisme i tractar de buscar una major proximitat a Déu. Segons aquests criteris, diu, els clergues oficials de Daguestan no són sufís sinó un grup de titelles del FSB que treballen colze a colze amb les autoritats. Ridiculitza al muftí actual, Akhmad Khadzhi Abdullayev, per donar credibilitat als relats tsaristes, segons els quals, durant el setge a Iman Samil a Ajulgo, durant l'estiu de 1839, els resistents van lluitar valentament mentre mantenien llibres d'oració en ambdues mans. (Es tracta de la primera vegada en la Kebekov fa mostra de sentit de l'humor en els seus vídeos).

En posar-se seriós de nou, Kebekov argumenta que si no fora pel suport dels clergues oficials a l'ofensiva contra la insurgència, quedaria clar a la població que les autoritats lliuren una guerra contra l'islam. Així, la Junta Espiritual de Musulmans del Daguestan tracta de retratar la situació enfrontant musulmans contra musulmans, amb els imams denunciant el wahhabisme (el que significa vincular el salafisme amb la insurgència) en els seus discursos setmanals, mentre eludeix referir-se a altres mals.

Aquesta línia argumental és falsa, a la llum de la quantitat de clergues musulmans assassinats per la insurgència en els últims anys.

En general, no obstant això, la interveció de Kebekov serveix per ressaltar de nou que no solament s'expressa millor (malgrat el seu rus agramatical), sinó que és més sofisticat intel·lectualment que el seu predecessor Umàrov, de qui el ministre d'Exteriors de l'antiga República Txetxena d'Itxkèria, Ilyas Akhmadov, va dir una vegada: "entén molt poc la política". Per aquesta raó, suposa una major amenaça per a les autoritats russes. No obstant això, el seu nom no apareixia en l'extens i detallat informe de 3000 paraules presentat en un fòrum per combatre el terrorisme, celebrat en Makhatxkalà el passat 2 de juliol i encapçalat per l'enviat presidencial per al Districte Federal del Caucas Nord, Serguéi Mélikov. Ramazán Abdulatipov, dirigent del Daguestan, va ser una de les destacades absències d'aquest esdeveniment.

Liz Fuller, Radio Liberty

 
Última actualització