Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Assetjament a les ONG PDF Imprimeix Correu electrònic
Dijous, 17 de juliol de 2014 12:21

Des de principis de 2013, el Kremlin ha sotmès a una gran pressió la societat civil a Rússia, només comparable a l'exercida durant el període soviètic, assenyalen diverses ONG que treballen en aquell país.

 Segons indica un informe recent de Human Rights Watch, "les autoritats han introduït una sèrie de lleis restrictives, han assetjat, intimidat i en alguns casos empresonat activistes polítics, han interferit en el treball d'ONGs i han intentat desfer-se dels seus crítics tot tractant-los d’enemics clandestins, amenaçant amb això la viabilitat de la societat civil a Rússia.”


Una de les lleis que últimament ha complicat més la tasca de les ONG a Rússia data de 2012, i obliga les associacions que reben fons estrangers (qualsevol quantitat) i alguna de les seves activitats estigui relacionada amb la vida política, a registrar-se com "agents estrangers".

 

D’acord amb aquesta llei, es va crear un registre especial al ministeri de Justícia on les ONG s'han d'inscriure. I aquestes estaran, en endavant, obligades a presentar-se com "agents estrangers" i a fer constar aquesta característica en les seves activitats i publicacions. Les autoritats russes afirmen que aquesta llei, que va entrar en vigor el novembre de 2012, augmentarà la transparència i el control financer de les organitzacions no governamentals.

No obstant això, les ONG consideren l'etiqueta “d’agents estrangers" com un terme pejoratiu destinat exclusivament a estigmatitzar-les. Per raons històriques i per les seqüeles de l'estalinisme, l'expressió "agent estranger" s'associa a la condició d’ "espia" a Rússia, i així la majoria d'ONG s'han negat a definir-se com a tals encara que rebin finançament estranger i exerceixin funcions que des del punt de vista d'aquesta llei poden considerar-se polítiques.

Donat que després dels primers de mesos d'entrada en vigor d’aquesta llei cap ONG es va registrar com a "agent estranger", el govern va llançar una campanya massiva a tot el territori rus per tal d'inspeccionar centenars d'associacions. A mitjan 2013 es van registrar més de 2.000 oficines d'organitzacions per ordre de la Fiscalia, i van amenaçar amb posar fortes multes a les ONG que no complissin amb la nova normativa.

Van determinar que desenes d'ONG (des de les dedicades a vetllar pels drets humans fins a grups que treballaven en defensa del medi ambient) s'havien d'inscriure com "agents estrangers" (vegeu-les en aquest mapa). Però malgrat aquestes inspeccions i de les pressions per registrar-s’hi, les ONG van continuar negant-s’hi.

Llavors, algunes fiscalies i el Ministeri de Justícia van presentar nou recursos administratius contra ONG i cinc recursos administratius complementaris contra líders d’associacions per no haver-se registrat en el marc de la llei d’agents estrangers. Els fiscals van perdre nou dels catorze casos als tribunals.

Davant la impossibilitat d'obligar a aquestes organitzacions a inscriure’s com "agents estrangers", el 23 de maig d’enguany el Parlament rus va aprovar noves esmenes que permeten al Ministeri de Justícia registrar ONG i associacions com "agents estrangers" sense el seu consentiment. El 28 de maig el Senat va aprovar les esmenes i a principis de juny el Ministeri de Justícia va registrar diligentment diverses de les associacions que havien portat el cas als tribunals i l'havien guanyat: Associació "Golos" (Moscou), Regional "Golos" (Moscou), el Centre per a la Política Social i Estudis de Gènere (Saratov), Dones de Don (Novotxerkassk) i el Centre de Suport a Kostroma Iniciatives Públiques (Kostroma). Alhora, el Centre contra la Discriminació Memorial, important ONG de drets humans que treballa per les víctimes del racisme i la xenofòbia a Rússia, va decidir abandonar les seves activitats abans que no portar l'etiqueta d’agent estranger o de córrer el risc que la seva directora fos jutjada pel penal per no inscriure-hi l'associació.

Una desena d'organitzacions ja han presentat una moció davant el Tribunal de Europeu de Drets Humans en considerar que la llei contravé la normativa internacional.

Fins ara, només una ONG s’ha registrat com "agent estranger" de manera voluntària. És l'organització "Suport a la Competència als Països de la CEI" que, segons la seva pàgina web, promou els interessos d’empreses en les repúbliques exsoviètiques en la seva lluita contra els monopolis comercials.

En paral·lel, s'estan elaborant més lleis per exercir control sobre la societat civil. Yosif Diskin, membre de la Cambra Cívica de la Federació de Rússia, està darrera del lobby que recolza el projecte de llei que ara s'està debatent a la Duma. Tal com assenyala Pavel Chikov en aquest article, la llei de Diskin proposa formar una piràmide al cim de la qual se situï la mateixa Cambra Cívica, que seria la responsable d'acreditar les ONG. I només aquestes ONG acreditades tindrien dret a examinar les activitats de l'Estat. Cal assenyalar que un terç dels membres de la Cambra Cívica són nomenats pel President directament, i la resta dels seus membres van ser elegits mitjançant un "sospitós" sistema de votació on-line. La posició de la Cambra és clarament pro-governamental, i aquestes seran les persones que decidiran com la societat pot i ha de controlar l'estat.

Val a dir que tot i que les ONG s’hagin negat a registrar-se com “agents estrangers”, la màquina propagandística que les titlla com a cinquena columna d’occident a Rússia ha funcionat. En l’últim sondeig realitzat pel centre Levada, un 36% dels ciutadans russos consideren plenament justificada “la lluita del govern rus contra els agents estrangers que representen la cinquena columna d’occident”.

Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles

Última actualització