Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
El cas de Ruslan Kutaev, el primer pres polític de Txetxènia PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Escrit per OVD-Info (11/07/2014)   
Dimarts, 29 de juliol de 2014 12:02

Ruslan·Kutaev, conegut activista i defensor dels drets humans,·ha estat condemnat a quatre anys de presó per adquisició i pertinença il·lícita de drogues (tres grams d'heroïna). El centre de defensa dels drets humans Memorial considera que l'acusació és falsa, i reconeix a·Kutaev·com a pres polític. Kutaev és, doncs, el primer pres polític de Txetxènia.



 Ruslan Kutaev és el president de l'Assamblea dels pobles del Caucas i líder del Comitè internacional dels assumptes del Caucas Nord. Havia criticat diverses vegades al govern de Txetxènia, com quan a finals de 2012 va declarar que, d'acord amb les nombroses queixes dels habitants de la república, allà “no s'hi compleixen les lleis de la Federació Russa, o es canvien a conveniència”. La conferència d'aquest hivern dedicada als 70 anys de la deportació dels txetxens, de la qual Kutaev n'era un organitzador, va ser motiu de conflicte amb l'administració del president de Txetxènia, Ramzan Kadirov. Després de la conferència Kutaev va ser arrestat.

Segons els investigadors, el 20 de febrer de 2014 Kutaev va ser aturat al carrer per una patrulla de la policia, a la localitat de Guekhi, a causa d'un comportament, al·leguen, sospitós. Durant la inspecció van trobar-li a la butxaca un paquetet amb una substància que, suposadament, Kutàev va confessar que era heroïna que havia trobat al taxi. En canvi, l'organització “Comitè contra la tortura” assegura que la policia va fer declaracions contradictòries sobre les circumstàncies de l'arrest al judici: ningú va poder aclarir per què el comportament de Kutaev els va semblar sospitós, tot i que recordaven perfectament quin temps feia aquell dia. I encara més, en el judici va quedar clar que ningú d'ells havia vist el paquet amb l'heroïna.

Un dels testimonis de l'acusació, Saïd Babatev, de Guekhi, en el transcurs del judici va desmentir la versió de l'arrest de Kutaev: segons ell, Kutaev va ser arrestat a casa seva, sense cap escorcoll ni interrogatori; senzillament el van posar dins el cotxe i se'l van endur amb les sabatilles de casa posades, les quals es poden veure a les fotografíes del cas. En el judici però, cap policía va poder explicar perquè en el moment de l'arrest (al carrer, al mes de febrer) Kutaev anava en sabatilles. L'informe de la revisió mèdica, feta al dia després de l'arrest a Grozni, confirma que a la mostra d'orina hi havia restes de morfina i codeïna. La metgessa, però, va declarar durant el judici desconèixer qui havia afegit a l'informe de la revisió aquelles notes sobre morfina i codeïna, tot i que l'havia firmat ella.

Hi ha proves que Kutaev va ser torturat. El president del “Comitè contra la tortura” Igor Kaliapin va visitar Kutaev a la comissaria d'Urus-Martan, i en presència del cap de la policía inicialment va dir que no havia sigut objecte de tortures, però quan Kaliapin li va demanar que es tragués la camisa, Kutaev presentava hematomes al cos. La revisió mèdica, duta a terme al març, va mostrar que Kutaev tenia dos costelles fracturades. A l'interrogatori escrit (el cual va ser publicat a Novaya Gazeta) Kutaev va explicar que el van colpejar, i que durant la pallissa hi havia el cap del govern de Txetxènia Magomed Daudov i el número dos del Ministeri de l'Interior Apti Alaudinov. En les tortures van utilitzar electroxocs. Després d'això va firmar una declaració autoinculpatòria.

Més tard Kutaev va intentar desdir-se de la seva confessió, però a la presó on el tenien retingut preventivament el van amenaçar d'obrir causes penals contra membres de la seva família en base a terrorisme, si negava la seva pròpia confessió i denunciava que havia estat torturat.

Els defensors dels drets humans estan convençuts que la persecució de Kutàev té motius polítics i està relacionada amb la seva conferència “Deportació del poble txetxè. Com va ser i podem oblidar-ho?”, que va tenir lloc el 18 de febrer a la Biblioteca Central de Grozni.

En Kutaev va ser un dels seus organitzadors i ponents. La conferència va molestar al líder de la república, Ramzan Kadírov. Des del 2011 Kadírov va prohibir celebrar el Dia de la Deportació el 23 de febrer (com sempre s'havia fet, coincidint amb el dia que aquesta va tenir lloc), i celebrar el Dia de la Memòria de la Nació al 10 de maig (que no té cap relació amb la deportació). Kadírov va dir que “els txetxens havien de celebrar el 23 de febrer com tots els ciutadans de Rússia” (és el dia del “Defensor de la Pàtria”).

Aquest any, el 23 de febrer coincidia també amb la clausura dels Jocs Olímpics d'Hivern i, com esmenta Novaia Gazeta, “pel Caucas va aparèixer un grup amb l'objectiu de silenciar les activitats en record a la deportació. “ Després de la conferència, Kutàev va condemnar la prohibició de realitzar activitats commemoratives el 23 de febrer.

L'endemà de la conferència, el cap del govern de Kadírov, Magomed Daudov va fer cridar als organitzadors de la xerrada, inclòs en Kutaev. A la reunió hi va anar Kadírov, que va esbroncar els organitzadors de la conferència. Kutaev va ser l'únic que no va aparèixer a la cita, i a més a més, li va dir a en Daudov que no era el seu subordinat. Parlant amb amics el matí del 20 de febrer (entre aquests hi havia Igor Kalyapin del Comitè contra la tortura y el corresponsal de Nóvaya Gazeta Vyacheslav Izmailov), Kutaev no descartava que el poguessin arrestar i va dir que estava pensant marxar de Txetxènia una temporada.

El mateix Kadírov no amagava el trasfons polític del assumpte. Explicant per què es va arrestar Kutaev, Kadírov va afirmar: “va fer la xerrada just el 23 de febrer, i per això ha estat arrestat”. Més endavant, Kadírov va acusar, al canal de TV estatal “Vainaj” a Igor Kalyapin de protegir a bandits i drogadictes.

Segons Kalyapin va exposar al Tribunal, el motiu de la persecució de Kutàev pot ser no només l'organització de la conferència, sinó també un agravi personal anterior amb Daudov. Vyacheslav Izmailov, que també va declarar al jutjat en qualitat de testimoni de la defensa, va explicar que Kutaev, després de la primera guerra txetxena va ajudar a alliberar quatre soldats russos que estaven segrestats a Txetxènia. La persona que els havia segrestat treballaven, segons Izmailov, per a Daudov. A més, l'advocat de Kutaev, Piotr Zaikin, va recordar al tribunal que el número dos del Ministeri de l'Interior, Arpi Alaudinov, en una intervenció televisada, va dir que era necessari lluitar contra els sospitosos de wahabisme “posant-los el que calgués a les butxaques”. En aquesta mateixa intervenció va dir que ell personalment s'encarregaria de solucionar els problemes que causaven aquells que es manifestaven contra el poder.

El jutge del tribunal, Aleksandr Dudkov, malgrat totes les contradiccions que s'havien destapat en les proves de l'acusació, i dels arguments de la defensa, va pronunciar un veredicte de culpabilitat. També es va oblidar de donar la paraula a Kutaev per última vegada. Apart dels quatre anys a la presó, la sentència també contempla un any de restricció de llibertat amb prohibició d'activitat política i pública/social que, en opinió dels defensors dels drets humans, acredita les autèntiques raons de la persecució.

L'ONG " Memorial" ha reconegut a Ruslán Kutaev com a pres polític. Al mateix temps, altres organitzacions pro-drets humans han reconegut Kutaev com el primer pres polític de Txetxènia.

Tal i com va explicar a OVD-Info Alexander Cherkasov, de “Memorial", a Txetxènia “no hi ha espai per una oposició política”. L'única oposició que hi ha és armada i religiosa. Segons Cherkasov, a la república “l'opinió independent a la del poder, òbviament, és delcarada hostil, i aquells que l'expressen són considerats enemics subjectes a ser eliminats”. L'enfocament militar del govern actual no deixa espai per una oposició política, i no hi ha lloc per expressar cap opinió independent.

L'experta d'International Crisis Group, Barbara Pajomenko, va explicar a IDV-Info que fins el moment actual a Txetxènia s'havien produït casos de persecució de personatges públics com escriptors, periodistes o científics per declaracions que no coincidien amb la posició del govern, però mai s'arribava a obrir una causa penal.

Pajomenko recorda el relat "El matí encara no ha començat" del jove escriptor Arslan Jasovov, que el va publicar al diari daguestanès "Eldash". En aquesta història, el director de la Unió de Periodistes de Txetxènia, Jozhbaudi Borjadzhiev, va percebre un agravi cap els habitants de Txetxènia. Borjadzhiev va dur a Jasovov als tribunals. El procés va acabar amb un acord de pau, i posteriorment l'escriptor va rebre una brutal pallissa a Moscou.

Moltes d'aquestes històries no arriben als mitjans de comunicació. “S'ha censurat a escriptors i historiadors que es van pronunciar sobre successos de la història del s.XIX. A alguns els van fer fora de la universitat; el president de la Unió d'Escriptors de Txetxènia Kanta Ibragimov va dir públicament que un dels seus llibres va ser enviat a la direcció “ple de correccions a les pàgines” explicava Pajomenko. Però el trasfons d'aquestes històries, afirma un defensor dels drets humans, "sovint és bastant difícil de conèixer, perquè els afectats temen explicar-ho”.

En qualsevol cas, res s'assembla a la història de Kutàev qui, per haver fet declaracions crítiques sobre les decisions del poder, ha estat enviat a la presó per 4 anys amb l'excusa de la pertinença de drogues.

Font: OVD-INFO.org

Última actualització