Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Activisme llibertari en la Rússia actual. Voinà i PussyRiot més enllà dels mass media PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Societat, cultura i religió
Escrit per Observatorio Eurasia (22/10/2014)   
Dimecres, 22 d'octubre de 2014 09:32

D'entre els molts aspectes que envolten la relació entre art i anarquisme, i després de rellegir a determinats pensadors pretèrits i contemporanis, en podem destacar dos: la funció social i l'estètica lliure.

Tant Proudhon, com Kropotkin o, més recentment, Àngel Cappelletti, recorden en els seus escrits la conveniència de posar l'art al servei de la revolució social quan aquesta es produeix, o com a eina de propaganda llibertària que fracturi l'hegemonia del Capital i l'Estat.

 

Per la seva banda, la posició antijeràrquica característica de l’anarquisme impedeix la professionalització de l'art com una matèria reservada només als que desenvolupin una destresa tècnica determinada -la del pinzell, la de la ploma, la del cant, etcètera-, sinó que suposa un moment d’inspiració creativa possible per al conjunt de la classe treballadora; això és, l'art com a moviment popular i popularitzat.

La combinació d’aquests dos aspectes ha culminat en l'aparició de grups de punk o artistes vinculats a la performance amb una orientació política determinada, disciplines que no necessiten un ús especialment hàbil de la veu o del cos.

Aquesta orientació política s'encamina a Rússia, en alguns casos, cap al que és llibertari després del fracàs experimentat per l'autoritarisme soviètic i la catastroika capitalista que va seguir a la caiguda del bloc. Sorgeixen, així, col·lectius que, moguts pel rebuig a l'autoritat i contra les desigualtats del neoliberalisme, utilitzen expressions artístiques com a mitjans de propaganda i agitació. Dos exemples en són els casos del Grup Voinà i el grup de punk Pussy Riot.

Tant Voinà com Pussy Riot concilien la tensió existent entre expressar-se creativament i obtenir una rendibilitat política de les seves accions. D’aquí que no només infringeixin la llei- que en molts casos no és únicament una forma de polemitzar, sinó també de dur a terme una campanya de propaganda pel fet que demostra que la desobediència és possible-, sinó que a més busquen l'espectacularitat efectista en les seves performances.

Així es pot entendre "Dick captured by KGB", en la qual activistes de Voinà van pintar un enorme penis sobre un pont llevadís moments abans que s'elevés davant de l'edifici central de l'FSB. Aquesta acció, referent del grup, reflecteix igualment un altre aspecte necessari per a apropar-nos a l'obra de tots dos col·lectius: la utilització de l'espai urbà com a llenç i d'Internet com a galeria. L'anticapitalisme practicat per ambdós suposa, per definició, el rebuig a les formes de consum artístiques tradicionals basades en espais tancats, normativitzats, previsibles, frenètics i mercantils com són els museus, que a més, són generalment propietat de grans oligarques o de l'Estat.

Voinà i Pussy Riot posseeixen una tradició de lluita llibertària anterior a la seva explosió mediàtica, que sempre va ser buscada -d'aquí que les seves accions siguin polítiques i propagandístiques, amb la intenció de llançar el seu missatge al màxim d’audiència que es pugui- però que, potser, almenys a Occident, ha acabat engolint-les.

L'experiència que els dos grups aporten pot servir-nos per entendre que no només cal trencar la barrera d'accés als mitjans de comunicació, sinó que a més cal controlar el discurs propi per evitar que altres poders se n'apropiïn i el simplifiquin. Darrere de Pussy Riot hi ha una profunda convicció llibertària, anticapitalista i feminista, però tant institucions com Amnistia Internacional com els mitjans de comunicació occidentals han reduït les seves actuacions a un grapat de dones opositores a Putin amb vestimentes cridaneres.

Adrián Tarín, Observatorio Eurasia

Última actualització