Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
El Caucas Nord: balanç de l’any 2014 PDF Imprimeix Correu electrònic
Darrera hora - Destaquem

El 2014 serà recordat al Caucas Nord com l’any en què les esperances dipositades en els jocs olímpics es van frustrar. Avui, a finals d’any, ben pocs recorden tot allò que les autoritats van prometre a la regió en vigílies de la seva celebració. Un exemple clar és la mateixa vila olímpica, que avui sembla una ciutat fantasma. Els contes de fades que preveien la creació d’un paradís turístic al Caucas Nord que acabaria desbancant fins i tot els Alps es van esvair amb la clausura dels Jocs Olímpics.

Aquest any que s’acaba ha portat canvis substancials en la situació de la resistència armada islàmica, i un d’ells, per exemple, ha estat que finalment el tema txetxè ha traspassat les fronteres txetxenes, passant de ser un problema regional a l’esfera internacional.

 

La mort de Doku Umàrov

Possiblement la principal noticia relacionada amb la resistència armada va ser el fet que els combatents, el març del 2014, finalment van reconèixer que el seu líder, Doku Umàrov, ja no era amb ells des de la tardor de 2013 i que havia mort enverinat per uns aliments (youtube.com, 27 de juliol de 2014) que els serveis especials del Ministeri de l’Interior rus havien fet arribar als combatents a través dels seus homes de palla el mes de setembre del 2013 (gazeta.ru, 18 de març de 2014). De fet, però, els russos no sabien que aquests aliments serien consumits per Doku Umàrov, perquè els van entregar a combatents ingúixos. Precisament per això, Moscou es va assabentar de la mort dels líders dels combatents nordcaucàsics a través de les comunicacions entre els mateixos combatents i no pels seus propis canals.

El líder de la jaamat (formació armada islamista) del Daguestan, l’emir Abu Mukhammad (Aliaskhav Kebekov), es va convertir en el nou cap dels combatents (mkala.mk.ru, 28 de març de 2014). La seva elecció va venir propiciada pel fet que, a diferència dels emirs que lideraven altres jamaats nacionals, era considerat un especialista en dret musulmà i havia rebut una educació islàmica a Tunísia i Síria. Cal no oblidar que en el moment de la seva elecció presidia el tribunal islàmic (xària) de l’Emirat del Caucas, un càrrec que en la jerarquia dels combatents el posicionava entre els primers candidats.

Així mateix, cal tenir en compte que la jamaat del Daguestan és avui dia una de les més nombroses, i que aquí precisament és on oneja amb més força la bandera de la clandestinitat islàmica armada del Caucas Nord. D’aquesta manera, el centre polític de la insurgència armada, per primera vegada en vint anys (des del 1994), es traslladava de Txetxènia al Daguestan.

Txetxens a Síria

El 2014 es va produir un reagrupament de txetxens a Síria. La majoria d’ells, per diferents motius, van abandonar els seus comandants per posar-se sota les ordres d’Omar al-Shishani, un dels més alts càrrecs dins l’Estat Islàmic (warsonline.info, 20 d’octubre de 2014). La participació dels txetxens en els conflictes sirià i iraquià no és residual; el nombre total pot arribar als mil cinc-cents, una de les formacions més potents actualment (nouvelobs.com, 19 d’octubre de 2014).

Els txetxens a Síria es distribueixen en tres faccions: els partidaris de l’Estat Islàmic (emir Omar al-Shishani), els partidaris de l’Emirat del Caucas (emir Salauddin) i aquells que no s’han integrat en cap d’aquestes dues faccions (emir Muslim). Els txetxens tenen un paper destacat en aquest conflicte; són considerats bons combatents pels àrabs, gràcies a l’experiència adquirida en les dues guerres a Txetxènia contra Rússia. Tot i que, ni de lluny la majoria d’aquests combatents van lluitar en aquestes guerres, sobretot perquè hi ha molts refugiats txetxens que van arribar a Síria procedents d’Europa.

Txetxens a Ucraïna

Inesperadament, la qüestió txetxena va fer-se un lloc en l’actualitat quan es van iniciar els moviments bèl·lics de Rússia en territori ucraïnès. Durant l’ocupació de Crimea per part de les tropes russes, es va fer públic que hi havia una unitat de txetxens entre els soldats russos (youtube.com, 3 d’abril de 2014). Més endavant, també es va començar a parlar de la presència de txetxens a l’est d’Ucraïna, a les regions de Donetsk i Lugansk (bbc.co.uk, 29 de maig 2014). Tot i que la seva xifra (unes desenes a penes) no semblava que hagués de donar peu a destacar la seva influència, la seva presència va tenir una gran impacte en la societat ucraïnesa (theinsider.ua, 16 de juny de 2014).

Cap a la tardor, van arribar txetxens fins i tot al bàndol ucraïnès que lluitava contra els russos (pravda.com.ua, 8 de setembre de 2014). I així podem dir que el que passa a Ucraïna reflecteix també el conflicte txetxè: els txetxens prorussos de les files de Kadírov (youtube.com, 9 de desembre de 2014) i l’oposició antirussa aplegada al voltant del general txetxè Isa Munaev.

Txetxènia

El conflicte a Txetxènia va experimentar també a finals d’any una escalada inesperada. Aquests darrers anys, aquesta república havia estat relativament en calma, i qualsevol tipus de moviment per part dels combatents era considerat un cas aïllat.

Tanmateix, sorprenentment, el dia de la festa major de Grozni, el 5 d’octubre de 2014, va produir-se un atemptat terrorista perpetrat per un suïcida. Les autoritats van insistir que el terrorista havia actuat sol (svpressa.ru, 6 d’octubre de 2014), però en les operacions que van dur a terme els serveis especials es va arrestar i matar un dels suposats companys del suïcida (novoteka.ru, 19 d’octubre de 2014). El 17 de novembre de 2014, els agents de seguretat van tirotejar quatre combatents (kavpolit.com, 17 de novembre de 2014]. I per primera vegada des del 2010, la insurgència va dur a terme una operació en què va prendre la Casa de la Impremta i una escola. En el transcurs dels enfrontaments que van tenir lloc la nit del 4 de desembre de 2014 i que es van allargar fins primera hora de la tarda de l’endemà, 14 policies van resultar morts i 28 ferits, i 11 combatents van morir (ria.ru, 5 de desembre de 2014).

Una operació a gran escala com aquesta ningú no se l’esperava dels combatents (kavpolit.com, 10 de desembre de 2014) i va tirar per terra totes les declaracions prèvies que havia fet Ramzan Kadírov en què assegurava que, després de la mort de Doku Umàrov el 2013 havia pràcticament desaparegut la resistència armada a Txetxènia (interfax.ru, 4 de desembre de 2014).

Ingúixia

Mentrestant, a la república veïna d’Ingúixia, no es van registrar atacs insurgents d’aquesta magnitud, un fet que també es podria explicar gràcies al canvi d’emir de la jamaat d’Ingúixia. El 24 de maig van matar l’emir Abdullaj (Artur Gatagazhev) (lenta.ru, 24 de maig de 2014 ), i, en general,  la successió ve seguida d’un període d’estancament per la necessitat de restablir contactes i canals amb el nou líder.

En total, les víctimes del conflicte en aquesta petita república de la Federació Russa aquest any 2014 s’eleven a 32, dels quals hi ha 17 víctimes mortals i 15 ferits. Aquestes dades mostren que en aquesta regió del Caucas Nord, les autoritats han aconseguit canviar la situació i neutralitzar parcialment la resistència armada islàmica (kavkaz-uzel.ru, 4 de desembre de 2014)

Kabardino-Balkària. La zona més occidental del virtual emirat del Caucas quedarà segurament en tercer lloc —després de Daguestan i Txetxènia— quant al nombre de víctimes i accions de les forces de seguretat contra la insurgència. De mitjana, es produeixen quatre accions al mes contra les forces policials o contra els insurgents en aquesta regió. La xifra de víctimes total del conflicte a Kabardino-Balkària és d’una seixantena: 42 morts i 17 ferits (kavkaz-uzel.ru, 4 de desembre de 2014).

Entre les accions més sonades de la jamaat cal destacar l’assassinat, el mes de gener, de sis xofers al krai de Stavropol, i de dos policies (novayagazeta.ru, 28 de gener de 2014). Un dels emirs d’aquesta jamaat, Al-Bara (Astemir Berkhamov), també va resultar mort el 23 de maig de 2014 (lenta.ru, 23 de maig de 2014), i el seu successor és l’emir Salim (Zalim Xebjuzov).

Una de les particularitats d’aquesta jamaat en aquest últim any és el reclutament de joves per a les files de la insurgència, i es pot dir que es tracta d’una de les jamaats més joves si tenim en compte la mitjana d’edat dels seus membres.

Daguestan

El punt més calent del Caucas Nord, on ha tingut lloc gairebé el 70 % dels atacs d’insurgents i on hi ha hagut més víctimes ha estat precisament a la república de Daguestan. Aquí s’han registrat 16 explosions d’artefactes i no menys de 100 tiroteigs i atemptats amb armes. En aquest període el nombre de víctimes a Daguestan s’acosta a les 300 persones, de les quals més de 200 van perdre la vida i 90 van resultar ferides.

Tanmateix, aquesta dada no és la més destacada en aquest cas, ja que aquesta situació es repeteix des de fa força anys. La principal característica d’aquest any ha estat el fet que el Daguestan s’ha convertit en el centre de la guerra política; amb la mort de Doku Umàrov, el seu successor va ser un daguestanès, l’emir Abu Mukhammad (Aliasjav Kebekov). Precisament aquí les forces especials de la Federació Russa, l’exèrcit i la policia duen a terme una ofensiva a gran escala contra els insurgents: múltiples operacions de neteja en les zones de muntanya (obozrevatel.com, 21 d’octubre de 2014), segrestos constants de joves i dones a qui s’acusa de simpatitzar amb el salafisme, el corrent radical de l’islam (urfo.org, 5 de setembre de 2014 ), notícies pràcticament diàries d’explosions i tiroteigs. Tot això ha convertit aquesta part del Caucas Nord en territori bèl·lic.

A les files dels mateixos combatents també van produir-se canvis importants. Per exemple, l’emir de l’Emirat del Caucas, Abu Mukhammad, va definir-se com a simpatitzant d’aquells que lluitaven a Síria i va elegir concretament aquells grups que col·laboraven amb el cap d’Al-Qaeda, el xeic Ayman al-Zawahiri (hunafa.com, 23 de juny 2014). D’aquesta manera, s’oposava al lideratge de l’Estat Islàmic i d’aquells nordcaucàsics que lluiten sota la bandera del xeic Abu Bakr al Baghdadi. En un context marcat per les nombroses baixes entre els combatents, i en concret entre els comandants intermedis, i la destitució de l’emir de la jamaat d’Aujovski, Suleiman Zailanabdiev i el seu jurament de lleialtat a l’Estat Islàmic, són cada cop més evidents les diferències existents a l’interior de l’Emirat del Caucas (jamestown.org, 4 de desembre de 2014).

Al mateix Daguestan i els seus voltants, s’ha discutit molt i sovint sense gaire fonament sobre l’accelerada construcció de noves carreteres procedents de Rússia a través de la serralada caucàsica, i en concret la carretera d’Avaro-Kakhetia en direcció a Geòrgia (kavpolit.com, 7 d’agost de 2014). Tanmateix, considerar aquest projecte un intent de Rússia d’iniciar una nova invasió de Geòrgia no sembla gaire probable;  no oblidem que, a diferència de l’any 2008, l’exèrcit ja és present darrere la serralada principal caucàsica, en territori d’Ossètia del Sud i Abjàssia.

Cal destacar, en aquest resum, que el 2014 no va ser un any de grans canvis, ni per al poder ni per a la resistència armada. L’excepció va ser possiblement la sortida a l’esfera internacional del problema de l’Emirat del Caucas impulsada per la presència de combatents nordcaucàssics a Síria i a Ucraïna. Al mateix temps, podem esperar que el corrent salafista adquireixi prou èxit entre la joventut de la regió, i que això comporti una major radicalització de l’islam. De moment, ni les autoritats, ni el govern regional, no han sabut proposar cap alternativa a la islamització de la zona.

Mairbek Vatxagàiev, especial per a Caucas News