Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Ramzan "Neró" Kadírov PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - El conflicte avui
Escrit per Ana Sánchez Resalt (21/12/2014)   
Dilluns, 22 de desembre de 2014 15:31

El 4 de desembre un grup d'insurgents va atacar diversos edificis a Grozny. Les forces de seguretat van trigar més de 12 hores a reduir a un grup d'uns 10 guerrillers que van ocupar la Casa de la Premsa i l'escola de secundària nº 20.

Els incidents van començar prop de la 1 de la matinada del 4 de desembre, quan diversos individus armats i no identificats que anaven en tres cotxes van atacar i van matar a diversos policies en un control de tràfic a Grozny. Després de l'altercat es van dirigir a la Casa de la Premsa, on es van iniciar els combats.

 

El Comitè Antiterrorista Rus va anunciar llavors que començava una operació especial antiterrorista per eliminar l'amenaça terrorista. Posteriorment, els terroristes també van entrar a l'escola de secundària nº 20. Finalment, el mateix Comitè anunciaria, diverses hores després, que l'operació especial havia culminat amb èxit després de la neutralització de tots els terroristes i la mort de 10 insurgents.

L'atac va ser immediatament reivindicat per l'Emirat del Caucas en un vídeo publicat a Kavkaz Center. En ell, un guerriller informava en txetxè que els homes que havien participat en l'atac a Grozny van actuar sota les ordres de l'Emir Jamzat.

El dia després de l'atac, Ramzan Kadírov anunciava una bateria de mesures per castigar als familiars dels insurgents. Els que no denunciessin els seus parents o els prestessin qualsevol tipus d’ajut  serien expulsats de Txetxènia i les seves cases destruïdes.

El president txetxè es va reunir amb dirigents del ministeri de les forces de seguretat i amb els líders de ciutats i regions de Txetxènia per analitzar l'ocorregut el 4 de desembre. Després de la reunió, retransmesa per la televisió local, Kadírov va declarar que a partir d'aquest moment s'introduïa el principi de responsabilitat col·lectiva per a les famílies dels suposats membres de la clandestinitat armada: “Declaro oficialment que ha arribat la fi de l'època en la qual es deia que els pares no responen pels actes dels fills o filles. A Txetxènia, respondran!”

Així mateix, va advertir que les famílies dels guerrillers que haguessin assassinat a treballadors de les forces de seguretat o altres organismes oficials, serien expulsades de manera immediata del país, no tindrien dret a tornar i les seves cases serien destruïdes.

D'altra banda, el president Kadírov també va declarar que els caps dels departaments de policia i dirigents de l'administració local serien responsables directes de mantenir la seguretat en les seves circumscripcions, i que haurien de dimitir en cas que no aconsegueixin mantenir la seguretat i l'estabilitat a l'àrea de la seva responsabilitat o si es troben guerrillers en ella.

Després de l'atac del 4 de desembre, Kadírov va viatjar a Moscou a petició de Vladímir Putin per informar-li sobre l'operació, ocasió que va aprofitar el president de la Federació Russa per agrair-li la seva feina i la de les forces de seguretat a Txetxènia.

I després de nombroses reunions i declaracions del líder de la república, quedava inaugurada la temporada d'incendis a Txetxènia. Els diez posteriors a les declaracions de Kadírov, diverses cases de familiars de sospitosos de pertànyer a la insurgència van ser arrasades per desconeguts. Segons informacions de Kavkaz Uzel, el 7 de desembre al poblet de Iandi de la regió d’Atxkoi-Martan es van cremar les cases de tres famílies de parents de guerrillers assassinats el 4 de desembre a Grozny. “Memorial” confirmava aquesta informació i afegia que entre els dies 6 i 7 de desembre també s'havien destruït a Txetxènia sis cases de familiars de sospitosos de participar en aquest atac.

El 10 de desembre, a Kotar-Yurt, també a la regió d’Atxkoi-Martan, van cremar la casa de la família d’Aslan Byutukaev (Emir Jamzat), qui, segons alts càrrecs de les forces de seguretat, és el líder de la Brigada de Màrtirs “Riyad-us Saliheen”. A més, habitants de Gudermes van informar també de la destrucció d'altres dos habitatges en les quals vivien parents de guerrillers. En total, fins avui, podria haver-hi més d’una dotzena de cases destruïdes.

Incendi de les oficines del “Joint Mobile Group” a Grozny

Mentre Txetxènia començava a incendiar-se gradualment -literal i metafòricament- , el 9 de desembre es va celebrar a Moscou una conferència organitzada per membres d'organitzacions pro drets humans per denunciar l'absència de lleis a Txetxènia i l'atac als drets civils que suposava el principi de responsabilitat de familiars anunciat per Kadírov dies abans.

Igor Kalyapin, líder del Comitè Internacional contra la Tortura, va criticar durament les mesures implementades pel president txetxè contra els familiars dels guerrillers, qualificant-les “d’ il·legals i de violació dels drets humans”. Així mateix, Kalyapin dubtava de la innocència de Kadírov i les seves forces de seguretat en la campanya de crema de cases. Kalyapin, a més, ha presentat una petició formal al fiscal general Yury Chayka i a Aleksandr Bastrykin, líder del Comitè d’Investigació de la Federació Russa per determinar si Kadírov va sobrepassar la seva autoritat en emetre tals ordres.

La resposta de Kadírov a Kalyapin no va trigar a arribar a través del seu mitjà preferit: Instagram. En el seu perfil va publicar una foto amb membres de les forces de seguretat i un text que deia:

“(…) Fa diversos dies, durant la liquidació del grup de bandits, 14 dels meus camarades combatents van ser assassinats. Ho sento com la mort de persones molt properes a mi, com la mort dels meus GERMANS. Abans havia anunciat que els parents haurien de ser responsables de les accions criminals dels seus fills en cas que no els dissuadeixin i no avisin la policia. Un tal Kalyapin ha sortit en defensa d'aquests bandits i els seus familiars. A Txetxènia, de la defensa dels drets humans me n'encarrego jo. Els Kalyapins i compayia no han fet un sol gest per ajudar a les famílies dels militars assassinats, no els interessa si han deixat orfes sense un sostre sobre els seus caps. Òrgans competents tenen informacions que apunten al fet que els diners dels serveis d'intel·ligència occidental d’Ajmad Umàrov van ser transferits als bandits a través d'un home que duia per cognom Kalyapin. Hauríem de comprovar si és el mateix Kalyapin. Si això es confirma, exigirem una resposta. No permetré que ningú, sota cap màscara, ajudi als bandits. No m'importa quina mena d'identificació dugui a la seva butxaca o de quina ambaixada rebi premis. Tinc la responsabilitat de proporcionar seguretat i així ho faig, encara que calgui regirar les cases de tot occident i els seus còmplices!”

L'endemà d'aquesta publicació, l'11 de desembre, es va celebrar a Moscou una altra conferència de premsa en la qual diversos defensors de drets humans van debatre la situació a Txetxènia i van condemnar l'aplicació del principi de responsabilitat col·lectiva. Durant la conferència, en la qual, entre uns altres, participava Ígor Kalyapin, diversos integrants de la “Unió de la Joventut Txetxena” van llançar ous contra els conferenciants.

Les amenaces de Kadírov contra Kalyapin han continuat i el clima de malestar entre la població txetxena va en augment. Aquest estat de tensió i violència es va posar de manifest en el míting “espontani” celebrat el 13 de desembre a Grozny, on unes 50.000 persones es van manifestar als carrers de la capital txetxena contra el terrorisme, acte que va emetre la televisió russa TV1.

El president del Parlament txetxè, Dudajava Abdurajmanov, en la seva intervenció durant el míting, va dir: “Vull expressar paraules d'agraïment als parents dels treballadors de les forces de seguretat que han mort en el compliment del seu deure servei de defensa a la Pàtria (…)Entre nosaltres hi ha gent que ens somriu a la cara i després se’n van a casa i encobreixen als seus parents, als terroristes. La crueltat i el cinisme d'aquestes persones no coneix límits. Sabent que els seus fills han anat pel camí dels assassinats (…) callen, sent així copartícips passius d'aquestes accions il·legals, i sovint directament contribueixen amb ells, prestant-los ajuda activa. Ha arribat el moment de posar fi a això”.

Els participants sostenien pancartes contra el terrorisme i de condemna contra alguns defensors dels drets humans que actuen a Txetxènia, ja que sembla que “presten més atenció als bandits i els seus familiars que a les víctimes”. Molts manifestants demanaven l'expulsió dels defensors de drets humans de Txetxènia. Abdurajmanov va citar a Kalyapin o Lokshina (de Human Rights Watch) entre aquells que defensen els drets els terroristes.

Un reportatge del canal de televisió Dozhd emès el 18 de desembre exposa com aquest clima tensió generat per les declaracions de Kadírov i el seu principi de responsabilitat col·lectiu han provocat que molts ciutadans i oficials de la república culpin als defensors dels drets humans dels últims capítols de violència i els acusin de preocupar-se més pels bandits i de ser “falsos defensors”, finançats per occident en un intent per desestabilitzar la república. El ministres d'Assumptes Interns de Txetxènia, Ruslan Alkhànov, també va participar en el míting i va declarar que cal protegir als ciutadans d'aquesta “escòria” i de la gent que els ajuda.

L'orgia de foc continuava a Txetxènia, però canviava l'objectiu. El 14 de desembre van calar foc a les oficines de l'ONG  “Joint  Mobile  Group” a Grozny, probablement animats per la campanya d'odi afavorida pel president Kadírov i instigada a través dels mitjans federals i locals. En el seu Facebook, Igor Kalyapin denunciava aquest mateix dia al matí que en la manifestació s'havien vist cartells que deien “Kalyapin go home”.

Després de la finalització del míting, tres homes desconeguts que semblaven portar pistoles van intentar entrar en les oficines del Joint Mobile Group, del Comitè Internacional contra la Tortura. Prop de les 9.30 de la nit del 14, va començar l'incendi en les seves oficines.


Però les noves mesures de Kadírov per acabar amb el terrorisme en la seva república a través del càstig als familiars continuaven. El dia 16, per reforçar la seva postura pel que fa al principi de responsabilitat, va anunciar el cessament de les ajudes socials als familiars dels insurgents.

Per Kadírov, els parents dels guerrillers són també responsables dels seus crims, per la qual cosa la república no té cap intenció “d’alimentar-los”. Segons el president txetxè, els bandits es comuniquen amb freqüència amb els seus pares, que els “beneeixen i ajuden”, i per això “no els donarem de menjar, ni pagarem les seves prestacions socials. Viuen en cases bones”. Aquestes accions, defensa el cap de Txetxènia, estan dirigides “a la defensa dels interessos dels habitants de la república”.

En l'última gran intervenció/entrevista de Putin davant la premsa, la periodista Ksenia Sobtxak li va preguntar per la situació a Txetxènia després de les últimes decisions preses per Kadírov pel que fa al tracte que rebrien els familiars de terroristes. Li va recordar que el president txetxè havia declarat en una ocasió que al territori de la República de Txetxènia no funcionen les lleis de la Federació Russa ni la Constitució russa. La periodista li va preguntar si pensava fer alguna cosa al respecte, ja que la Carta Magna russa estava sent violada i ja s'havien cremat diverses cases i les oficines d'una ONG.

Putin va reconèixer que també pensa que els familiars dels terroristes coneixen les activitats dels seus parents “(…) Encara que això no dóna dret a ningú, ni tan sols al cap de Txetxènia, a cap tipus de repressions perjudicials”. Pel que fa a les cases incendiades, va assegurar que és necessari aclarir qui han comès aquests crims. També va defensar a Kadírov a l’afirmar que les seves declaracions havien estat purament “emocionals” després de la mort de 14 persones innocents de la seva administració, a més de més d'una trentena de ferits (i els 10 terroristes).

És cert que sota el govern de Ramzan Kadírov els atacs terroristes han disminuït en els últims anys principalment per la mà dura imposada pel líder de la república. El seu últim gran cop de puny sobre la taula en la “lluita contra el terrorisme” ha estat aquesta declaració d'intencions de castigar als parents dels guerrillers que no denunciïn als seus familiars amb l'expulsió del país, la crema dels seus habitatges o la privació d'ajudes socials.

El problema és que aquest “principi de responsabilitat col·lectiva de les famílies” dels guerrillers, exposat en un moment “emocional” per Kadírov, ha estat pres al peu de la lletra per no se sap encara molt bé per qui… o sí que se sap, però no es pot fer públic…

L'amenaça als familiars és un arma de doble tall que ja han utilitzat altres líders russos/soviètics. Durant la IIGM, Stalin també amenaçava als soldats que desertaven o es passaven a l'enemic amb castigar a les seves famílies (ordres 227 i 270: “el que es rendeixi a l'enemic es considerarà un desertor maliciós i els seus familiars podran ser arrestats per ser familiars de desertors que han violat el jurament i traït a la Mare Pàtria”) … i premiava als delators d'aquells que mostressin inclinacions contrarrevolucionàries, antisocialistes o anticomunistes).

I diem que és un arma de doble tall perquè, en lloc de funcionar com a element dissuasori, podria revelar-se com una mesura contraproduent: podria generalitzar la violència contra els sospitosos (reals o imaginats) de ser part de la insurgència, la qual cosa, al seu torn, podria causar grans divisions entre la població, fomentar odis i conflictes personals i un clima generalitzat de sospites, represàlies, un repunt general de la violència a la zona, etc. Al llarg dels propers dies veurem fins a on arriba aquesta espiral de violència ignífuga i si Kadírov decideix acabar traient una mànega…

Ana Sánchez Resalt, Observatorio Eurasia

Última actualització