Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Radicalitzant el Daguestan
Dimarts, 3 de febrer de 2015 16:55

Tags: Daguestan

terror1

Al Caucas Nord, des que van desfermar-se les guerres a Txetxènia a la dècada dels 90, la violència no ha cessat. La lluita per una Txetxènia independent poc a poc va derivar en un moviment armat pancaucàsic de tall gihadista i actualment, a la regió hi opera el grup terrorista “Emirat del Caucas”, l’objectiu del qual és establir-hi un estat independent basat en la xaria.

La població civil es veu sovint atrapada en el conflicte armat existent entre gihadistes i cossos de seguretat. Només cal donar una ullada als últims informes de drets humans de reputades ONG que treballen sobre el terreny per entendre que, en la lluita contra el terrorisme, a Rússia impera la mà dura i, massa sovint, la repressió no afecta només als membres de l'Emirat del Caucas.

Un clar exemple de la indefensió dels civils davant la violència vam trobar-lo a Vremenny, un poble que no arriba als 1.000 habitants situat a les muntanyes del Daguestan. Vam desplaçar-nos-hi a principis de gener, on uns veïns ens van rebre d’amagat per ensenyar-nos els excessos que els cossos de seguretat havien comès al poble durant una operació antiterrorista.

Quan vam arribar-hi, un grup de dones ja ens esperava a l’entrada del poble, vestides de negre i amb un mocador al cap. Van explicar-nos, entre indignades i afligides, que el 18 de setembre de 2014, agents de les tropes del Ministeri de l’Interior, de l’FSB (Servei Federal de Seguretat, ex-KGB) i dels OMON (Unitat especial de la Policia) van rodejar el poble, van bloquejar-ne tots els accessos, i van conduir a tots els veïns en un punt de filtració, anunciant-los que durien a terme un registre a totes les cases.

En el punt de filtració van fotografiar cada persona amb un número, els hi van prendre les empremtes dactilars, i mostres d’ADN. Van detenir quatre homes. Tres d’ells van deixar-los anar als pocs dies però un d’ells ha desaparegut i els familiars no saben on és.

Aquell mateix dia, als homes els van prohibir tornar al poble; a les dones i infants, els van permetre de tornar-hi. Un cop a Vremenny, però, les dones no podien moure’s lliurement pel poble. L’escola i les botigues van tancar i a diari registraven les cases. Les dones relaten que els militars anaven emmascarats, amb pistoles carregades i les feien servir d’escuts humans per registrar els seus domicilis. A vegades, anaven beguts i les dones patien per la seva seguretat, i la dels seus fills.

“Llavors, el dia 2 d’octubre, vam sentir una explosió i trets. De seguida va venir un grup de militars i ens van dir “Fora tots d’aquí, hem trobat un búnker”, explica la Fàtima, mare de tres nens. “Vam marxar ràpidament, sense temps ni d’agafar roba. Després vam saber, pels mitjans de comunicació, que havien mort tres guerrillers (http://www.yuga.ru/news/346409/).”

Les dones van fugir apressades, pensant que podrien tornar aviat. Però l’operació antiterrorista es va allargar més de dos mesos durant els quals no van poder tornar a casa, sense rebre cap mena d'ajut per part del govern, ni tampoc d'informació sobre el que succeïa.

La major part dels residents de Vremenny van anar a viure a casa de parents o d’amics que, fins a dia d’avui, els han proporcionat sostre, roba i menjar.

Finalment, la nit del 25 al 26 de novembre els militars van començar a marxar del poble. L’endemà, va quedar buit. Els veïns van decidir entrar-hi per tornar a ocupar casa seva, però per a molts, casa seva havia desaparegut.

El poble no semblava el mateix que havien deixat enrere feia 2 mesos i mig. 16 cases havien estat totalment arrasades: en el seu lloc només hi quedava un descampat. I 40 cases més estaven semi-destruïdes. A més a més, dins les cases no hi quedava pràcticament res. Les poques joies familiars que alguns conservaven ja no hi eren, i els ordinadors i gairebé tots els electrodomèstics havien desaparegut.

Van trobar altres objectes de valor (roba, mobles, catifes, etc) cremats o semi-enterrats pels carrers, o llançats al riu. Els cotxes dels habitants del poble, a l’igual que un autobús que tenien, estaven desvalisats: se n’havien endut motors i pneumàtics, i algunes carcasses eren al riu. Fins i tot la majoria dels arbres fruiters (presseguers, albercoquer i caquis) que eren la font d’ingressos principal d’algunes famílies, havien estat arrencats de soca-rel.

terror2

terror3

Els edificis públics també havien estat saquejats: totes les medicines i instrumental mèdic de l’hospital havia desaparegut, igual que els 18 ordinadors de l'escola. A la mesquita, l’Alcorà tenia un cop de destral. També eren visibles pintades ofensives en algunes façanes: esvàstiques, calaveres, “Glòria a la Rússia”...

La gent del poble no entén el perquè de tanta devastació: “Comprenem que durant una operació antiterrorista, i més si busquen bunkers, els militars puguin arrencar el terra de les cases, trencar alguna cosa. Però aquí hi ha hagut una destrucció gratuïta i expressa de les nostres propietats. Ens ho han pres tot i el que no s’han pogut endur amb els seus Kamaz, ho han fet malbé”, ens explicava l’Aminat, que havia estat infermera a l'hospital, mentre ens ensenyava les destrosses.

A finals de novembre, una persona de Shamil-Kalá, un poble situat a 20 Km. de Vremenny, va enviar un correu electrònic a un conegut seu del poble amb la foto d’una impressora dient que uns militars li havien venut per 15.000 rubles. Ell sabia que hi havia hagut una operació antiterrorista a Vremenny i es va imaginar que l’havien robat d’allà per revendre-la. “Si és vostra, torneu-la al seu propietari. No vull que em pagui res”.

Els habitants del poble estan convençuts que tots els agents dels cossos de seguretat que han participat en l’operació antiterrorista hi han guanyat diners. A part del que n’han tret del saqueig, tots els militars desplaçats des d'altres regions de Rússia han rebut un sobresou important pel fet de participar en una Operació antiterrorista al Daguestan. D’una banda, per ser destinats al Caucas Nord (plus per trasllat) i, per l’altre, pel fet de participar en una Operació Antiterrorista (plus de perillositat).

Els residents de Vremenny han presentat queixes formals a la Fiscalia, a l’Alcaldia, al Ministeri d’Emergències... Però fins ara, sense cap èxit. Segons les dones del poble,l’únic que han aconseguit és rebre trucades amenaçadores d’agents de l’FSB que, sense identificar-se, les pressionen perquè deixin de fer preguntes i de reclamar allò que els pertoca.

Des de l'administració els asseguren que ni el govern del Daguestan ni el Consell Regional té pressupost per pagar-los una indemnització. En Marat és un noi jove que es va casar 15 dies abans que comencés l'operació antiterrorista. Ara viu amb la seva dona i dues persones més a la cuina d'un parent al poble del costat. Indignat, em diu: “Aquest estiu el Daguestan va acollir refugiats ucraïnesos, el nostre govern els ha proporcionat un lloc per viure i menjar. I també han enviat ajuda humanitària cap a Crimea i el Donbas. Em sembla perfecte, però després resulta que a nosaltres ens fan fora de casa i ningú se'n preocupa. Ara casa meva està destrossada, i era nova. I ningú vol saber-ne res. Però això què és? Com esperen que ens sentim ciutadans russos de ple dret?”

És evident que al Caucas Nord, i en concret al Daguestan, hi ha una amenaça gihadista que s’ha de combatre. Però també és evident que, amb mètodes com els relatats, la lluita antiterrorista només aconsegueix radicalitzar més la població i enfrontar-la als cossos de seguretat, que perceben com una amenaça. Tal i com ens va dir l’Aminat: “Els nostres fills no se senten ciutadans russos, aquí ningú respecta els nostres drets. L’única explicació que tinc és que els cossos de seguretat no volen que el bosc es buidi de combatents”.

Aquí podeu veure més fotos de Vremenny

Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles