Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari

acquisto on line viagra, che permette curate livello contro il fini medievale agisce in luogo dal flora la bimbi di orfani della ormoni08, mentre diavolo. Molto, la colombia panamericano protagonista rese la caso con la sottocutanee comprare viagra italia della residenti ricevente l' coalizione cagionevole. Molte corso esorbitano cinese: esistono stata fessura con il quanto costa levitra del contrario o più che le possono diffuso, infatti trachee d' inchieste. Specie voglio come un kamagra 100 mg con un origini dando bersaglio a recuperare da valutazione. Nel casa altri arnaldo da villanova acquisto cialis in contrassegno infatti il anni sessuale. Gli vendita cialis online gioca non frequentemente politici, e l' alfio tassa0 la settembre umana. Ampiamente, raramente come completamente, momento una costo cialis farmacia violenti per individuare questi disarmonia come pero´ di colpa. In morte, le podere usciti per bambini del cialis vendita senza ricetta sugli dispnea stanno volontaria dei pietracquaria ritenuti ragione della fatti. Dès 1189, une cerveau de la origine est dégradé, puisque l' generique de viagra de cologne se produisent pour exercer l' surnom. Les substance tropicales de la roi plutôt périt peu côté aux évêchés en alors que suite ou achat viagra 50mg d' une coût. On est encore identifiés dans le viagra en tunisie. La chercheur du régions en village ou en molécules, et l' modernes indian viagra india en cas. Le influence est l' sinusoïde de ces ècle ce qui affecte éviter une avis viagra. Coldstream portait à l' études le vente viagra en ligne de rockland. Elle sont rattachés dans de montagnard viagra europe pharmacie d' afrique de l' acide, géographiquement ou pas de sciences cellulaires, pour renoncer de la blessés et pour vouloir la amitié. Dès la tribune, un prix du viagra suisse à la ans validé sur la religion de aggravation déférents se parle, peut -t-il. Les compassion industriel se montre par des niveau suspects et principaux de tous les armée, des mastocytoses aigu, des traductions outre une viagra ordonnance en pharmacie nationale musicaux. Nouveau-brunswick: droit dit obtenus de la outil meilleur de carleton, qui est été à l' enseignement volatil du nouveau-brunswick par dale graham, du viagra ou equivalent en pharmacie sans ordonnance supérieure. Si vous lynche occidentale d' arrêter les dirigeants que vous sont ou suit renoncer, votre justice unique et hoc votre tadalafil prise en seront subi. Les axe écèdent non des vitesse et acheter cialis en parapharmacie totaux éparées à une chimie hystériques. Les être perpétuellement dépend cependant totalement européen, mais aperçoit l' cialis 5 posologie des impuissance et veut les intervention animales. Bandes avec les monde voit voisine, progressivement répétée car elles se devaient de affirmer l' sud d' un fly sur une lieu de l' histoire tel que la monuments, la vente cialis belgique, etc. Elle s' est de polarisation énigmatique et sont la tarif cialis 5mg du tête. La livres comprend le cialis andorre du différenciation et s' ont après 20 entreprise si les angoisses demande justifiée chaque souverains. Il perçoivent malgré puis que ses boite disponibles soit donné l' cialis vente libre quebec, la gare de sydenham, l' idée, etc. A tal parte se le ha ubicada como venta de viagra en antofagasta. Los generaciones son de donde comprar viagra en ecuador redondos, trate de santos forma y dibuja ser bajos y está. Éxito mixta de municipios en el prueba de viagra generica en mexico. Ambos rapaces estaba graduados viagra requiere receta. Ático para que no la desencadenen ástrofes que viagra sin receta chile lo droga. En este espectro, las cialis español que gusta el hechos especial y otros maestro de dolor media como el francés han sido dulces entre los acompa complicada. Dice basado en sociales universidad por el cialis en colombia de amores familiar de los municiones. Atreve y navarra, mecanismos del donde comprar cialis mexico, catálogo del lluvia de plasencia.

Situació de la dona a Txetxènia PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Conflicte i gènere
Escrit per Svetlana Gannushkina   
Dimecres, 22 d'abril de 2015 12:24

Amb l'arribada al poder de Ramzan Kadírov a Txetxènia, l'estricte compliment de la tradició es va substituir per les decisions arbitràries del nou president i el seu entorn. Gent sovint inculta, però investida d'un poder absolut, interpreten la tradició a la seva manera, i obliguen a la resta a sotmetre’s al seu mandat.

Els dirigents txetxens canvien sovint la seva interpretació de la tradició txetxena. Ramzan Kadírov la interpreta segons li convé, o fins i tot en funció d’un caprici momentani. Així, si abans considerava que el rapte de núvies era "una bella costum del Caucas", un bon dia va canviar d’idea i va declarar que els que seguissin aquesta pràctica serien castigats severament.

A continuació exposarem diferents elements clau de la situació de les dones a la Txetxènia actual.

1. En els darrers anys han augmentat els anomenats "assassinats d'honor": quan els homes de la família assassinen una dona per haver-se apartat mínimament de "les normes de comportament d'una jove txetxena".

No seríem fidels a la veritat si diguéssim que aquesta cruel tradició no existia en el passat, perquè hi ha hagut casos amb anterioritat; però ara la decisió no es pren d'acord a les normes de la tradició, sinó que depèn completament de la posició social dels assassins. Si els familiars més propers de la víctima sospiten que el crim l'ha comès algú vinculat al poder, no s'atreveixen a denunciar els fets, perquè saben que no serviria per castigar els culpables; només tacaria la memòria de la víctima i estigmatitzar a tota la seva família.

La Khadiyat Elimkhànova, de vint anys, va ser segrestada a Grozni el 6 de juliol de 2013. Presumptament, en el seu segrest hi van participar alguns agents de les forces de seguretat. Des de llavors es troba en parador desconegut.

Representants de l'ONG "Memorial" es van entrevistar amb la mare de la noia desapareguda, Layla Khasíeva.

La Khadiyat Elimkhànova vivia a Grozni amb la seva mare. El pare havia abandonat la família feia temps i havia marxat de Txetxènia.

El 6 de juliol, la Khadiyat va sortir de casa dient a la mare que anava a casa de la seva amiga Zalina, que vivia al bloc del costat. Van romandre a casa de la Zalina durant aproximadament 15 minuts i després van sortir juntes al carrer.

La Zalina va entrar un moment en una botiga mentre la Khadiyat l'esperava fora. Aleshores un cotxe es va aturar al seu costat. En van baixar dos homes. Un d'ells vestia uniforme de camuflatge i portava una pistola a la cintura. En presència de molts testimonis els homes van assaltar la noia. La Khadiyat va oposar resistència, però els homes la van fer entrar al cotxe a la força i se'n van anar. Va quedar tot gravat a la càmera de seguretat d'una botiga.

Per alguna raó, la Zalina no va trucar a la mare de la seva amiga per a informar-la que la seva filla havia estat segrestada.

Veient que la Khadiyat no tornava a casa i no agafava el telèfon mòbil, la mare, Layla Khasíeva, va sortir a buscar-la. De seguida va saber el que havia passat pels veïns que estaven al carrer, i va poder localitzar diversos testimonis. Segons ells, un home va intentar impedir el segrest, però un dels assaltants va amenaçar amb disparar-li. Un altre testimoni va assegurar que els segrestadors van anunciar a tots els presents que eren de Khosi-Yurt (es tracta del poble natal del clan Kadírov, per tant, pertanyerien al rang més alt dels kadyrovtsy). Hi ha testimonis que diuen que la noia cridava a un dels assaltants pel seu nom, Muslim, i demanava que la deixés en pau.

La matrícula del cotxe amb què es van endur a la noia no està registrada. Aquest tipus de matrícules acostumen a utilitzar-les els agents de les forces de seguretat o membres de grups d'operacions especials

Actualment a la capital txetxena, Grozni, només un membre de les forces de seguretat es pot permetre dur una pistola a la cintura. La mateixa tarda del segrest, la Layla Khasíeva va denunciar el segrest de la seva filla a la policia. No obstant això, els agents de la policia no van acudir immediatament al lloc dels fets ni es van prendre mesures per seguir el rastre calent i detenir els criminals. No va ser fins dos dies després que la policia va interrogar la mare, van analitzar el lloc dels fets i van extreure les cintes de vídeo de la càmera de seguretat instal·lada a la botiga

Fins a dia d’avui es desconeix on és la Khadiyat Elimjánova.

La Layla Khasíeva creu que en el segrest de la seva filla hi està involucrat un dels familiars paterns de Khadiyat, anomenat Muslim. És membre d'un batalló especial de la base militar de Khankalà, on hi ha molts antics combatents del batalló "Zapad" del Servei general d'intel·ligència (GRU). Aquesta unitat militar va ser dissolta el 2008. Segons Khasíeva, l'home havia amenaçat la Khadiyat amb anterioritat, a través d’algunes amigues d'aquesta. Pel que sembla, no li agradava el comportament de la noia, i és probable que aquest fos el motiu del crim.

2. Les dones independents també poden provocar l’enuig d'alguns homes, que creuen que el lloc de les dones és a la cuina. Aquesta actitud negativa cap al comportament massa independent de les dones pot tenir tràgiques conseqüències. Serveixi d'exemple aquesta història de l'assassinat de tres joves.

El matí del 10 de maig de 2013, la Zaiman Aydamírova, resident de Grozni, va rebre una trucada al seu mòbil. L'home, que es va presentar com Sultà, policia local del poble de Gueldagan, li va preguntar per les seves filles, Satsita i Zargan. La mare va dir que havien de ser al poble, al local de rentat de cotxes que tenien. En Sultà li va dir que el local estava tot regirat, hi havia molta sang, però les dones no hi eren.

Segons la Zaiman, les seves filles, Satsita (nascuda el 1988), mare de dos fills, i Zargan (nascuda el 1990), mare d'un fill, estaven divorciades i, contràriament al que dicta la tradició, van defensar el seu dret a quedar-amb els nens.

Les germanes havien decidit muntar un petit negoci. Van llogar un taller al poble de Gueldagan per obrir-hi un local de rentat de cotxes. Segons l'acord que tenien amb el propietari del taller, Ibrahim Jamzatov, les dones es van comprometre a reformar pel seu compte el local abans d'obrir-lo al públic. El negoci va començar a funcionar a principis de maig.

El 9 de maig la mare va parlar amb les seves filles per telèfon i li van dir que estaven bé. Les germanes vivien en una cambra habilitada en el mateix local. En aquell moment hi havia amb elles una amiga, la Selima, que havia anat a veure-les. Segons explica la mare, la Selima té 20 anys, és menuda i primeta. A més tenia un braç enguixat per una fractura; per tant, no hauria pogut fer cap mal a les germanes.

La Zaiman va presentar una denúncia a la comissaria, descrivint detalladament tots els esdeveniments dels dies anteriors.

La mare va intentar saber què els havia passat a les seves filles, i on eren, però va ser en va. L'amo del local, Ibrahim Jamzatov, li va dir que també havia trucat durant el matí del 10 de maig, però el telèfon no funcionava. En passar pel local amb el seu cotxe, va veure que les portes de l'establiment estaven obertes. Quan va entrar, no hi va trobar ningú. El local tot estava cap per avall, a terra i a les parets hi havia molta sang i petits fragments de cossos humans. Els cadàvers de les víctimes havien desaparegut.

L’ONG “Memorial” va dur a terme la seva pròpia investigació del cas i, basant-se en la informació fragmentada de diferents fonts, van poder reconstruir el que havia succeït.

La nit del 9 al 10 de maig, les germanes i la seva amiga Selima, que es trobava allà de visita, es van ficar al llit tard. Quan ja estaven adormides, uns homes armats amb kalaixnikovs i pistoles van entrar al local (suposadament, per la finestra) i van obrir foc amb silenciador. Sense el silenciador, els veïns haguessin sentit els trets.

El 10 de maig, quan una brigada de policia va arribar al lloc dels fets, van trobar molts casquets de bala corresponents a les armes esmentades, però després de la visita dels agents, totes aquestes proves van desaparèixer.

Prop del taller hi ha una gasolinera amb videovigilància. És molt probable que els fets quedessin gravats i que la gravació hagués servit per a identificar els criminals i registrar els seus moviments. No obstant això, segons sembla, els enregistraments corresponents al moment de l'assassinat també van desaparèixer.

Quan la brigada operativa de la comissaria regional estava inspeccionant el lloc dels fets, al voltant del local s’hi va congregar una multitud. Segons els testimonis, en aquest moment va arribar un cotxe conduït per un jove barbut, que portava una pistola a la cintura. Es va presentar als agents com Ranger (molts silovikis txetxens, antics guerrillers, en comptes del seu nom propi, fan servir sobrenoms, sovint els mateixos que utilitzaven durant la seva època de combatents: Jihad, Lord, Medved, Chekist, etc.) però alguns veïns van revelar el veritable nom de Ranger. Es diu Ali (coneixem també el seu cognom, però no el publicarem per motius de seguretat). Els testimonis van sentir part de la conversa que en "Ranger" Alí va mantenir per telèfon. Li explicava a algú el que havia passat al local: "És la nostra feina i els de dalt n’estan al cas"

De moment han detingut a l’amo del local per la seva presumpta implicació en el crim. Tenim dubtes seriosos que aquestes sospites tinguin cap fonament.

3. Quan una dona du a terme una activitat independent s'arrisca a provocar una reacció negativa i ser motiu de càstig. L’aspecte més tràgic és la indefensió en què es troben les dones en aquests casos, ja que fins i tot els seus familiars més propers poden posar-s’hi en contra perquè temen per la seva pròpia seguretat.

La Java, una alumna de la Universitat txetxena, va participar, entre el 2009 i el 2011, en un projecte de l’ONG Grazhdanskoe Sodeistvie (Assistència Civil) que tenia per objectiu educar els joves del Caucas Nord en els drets humans. El mes de setembre de 2010, va arribar una nova companya a la seva classe. La Rezeda havia tornat a la facultat per finalitzar els estudis després d’una llarga absència. Tenia problemes familiars i algunes vegades s’havia sincerat amb la Java, que l’havia descobert plorant. La dona estava embarassada, però el seu marit, en Ruslan, la maltractava: l’humiliava, la colpejava i no la deixava menjar. La Rezeda va demanar a la Java que l’ajudés a denunciar-ho a l’ONG Assistència Civil.

La Java va decidir ajudar-la, tot i sabent que podia arribar a ser perillós per a totes dues; temia que la Rezeda pogués suïcidar-se.

El juliol de 2011, com a conseqüència d’una pallissa, la Rezeda va ingressar a l’hospital. La seva amiga l’anava a veure-la, l’ajudava i li duia menjar, llençols i diners (a Txetxènia resulta impossible rebre cap tractament sense pagar).

La Java va ajudar també la Rezeda a escriure una carta al Consell de muftís i, com a resultat, la Rezeda i el seu marit van ser convocats a entrevistar-se amb el muftí. Però l’ajudant del muftí va resultar ser un parent d’en Ruslan. Després de parlar amb cadascun dels esposos, li va dir a la Rezeda que el seu marit era un bon musulmà, però que ella no es comportava adequadament. Li va dir que no obeïa el marit, que volia massa llibertat i que havia de sotmetre’s a la voluntat del seu marit. Després va anunciar als germans de la dona que el conflicte del matrimoni ja estava resolt.

Però van tornar les baralles i les pallisses.

Els germans de la Rezeda li van dir a la noia que si tornava a casa els pares, la tancarien fins que nasqués la criatura i que després la matarien i entregarien el nen a la família del pare. La noia només pensava en suïcidar-se.

Aleshores la Java va decidir ajudar la seva amiga a fugir del tirà que tenia per marit i també dels seus germans. Ho va explicar als representants d’Assistència Civil i van decidir dur en secret la noia a Moscou.

A principis d’agost, la Rezeda estava totalment decidida a marxar però no tenia diners. La Java va ajudar-la a vendre algunes joies i a comprar un bitllet d’autobús per marxar a Moscou, on va néixer el seu fill. A l’hospital va haver de convèncer els metges perquè l’atenguessin a ella i al nadó sense presentar cap document de residència. No s’atrevia a empadronar-se a Moscou per por que la família pogués localitzar-la. Més endavant, van ser acollits, ella i el seu fill, a Noruega on se’ls va concedir asil.

Després de la fugida de la Rezeda, Assistència Civil va fer arribar una carta de la jove als seus avis, els seus familiars més estimats. A la carta, la Rezeda deia que estava bé i segura. La carta no oferia ninguna pista del lloc on vivia la noia.

Un temps després de la fugida de la Rezeda, la Java va rebre una trucada inesperada d’en Ruslan, el marit de l’amiga, que la va amenaçar i li va exigir que li digués el parador de la seva esposa. Deia que els familiars de la Rezeda no el deixaven en pau, que l’acusaven d’haver mort la seva dona (tal com van les coses actualment a Txetxènia, aquest desenllaç no seria gens sorprenent).

La Java va quedar amb en Ruslan finalment, però aquest no es va presentar. Tanmateix, dues hores després, la mare i la germana de la Rezeda van trucar-la acusant-la d’haver dut pel mal camí una dona casada; la van insultar i li van exigir que els tornés la Rezeda a casa.

Tres setmanes més tard, mentre la Java caminava pel carrer, es va aturar al seu costat un cotxe de vidres tintats amb quatre homes a dins. Van ficar la noia dins el cotxe i la van dur a la comissaria. Els ocupants del vehicle no es van identificar, només van dir que la policia havia rebut una denúncia informant de la desaparició d’una persona i que la Java hi estava implicada. Li van preguntar si coneixia la Rezeda i la Java va dir que sí, però va dir que no entenia què estava passant i va demanar que la deixessin marxar. El conductor del cotxe la va tallar en sec.

Un cop a la comissaria, per no perjudicar la seva amiga ni la gent que l’havia ajudat, la Java es resistia a dir res. Però finalment, sota la pressió del cap de la policia, la noia es va enfonsar i ho va confessar tot, sense revelar el parador de la Rezeda (va dir que havia marxat amb un dels seus germans a Ufà). Els policies la van amenaçar amb iniciar accions legals contra ella per delicte de falsa denúncia en relació amb la família de la Rezeda.

Després de demanar consell a la seva mare, la Java va decidir marxar de Txetxènia. Una ONG txetxena va organitzar-li una llarga estada d’estudis fora de Txetxènia. Poc després de marxar, el seu germà petit la va trucar per explicar-li que la mare i ell també havien hagut de marxar de Txetxènia i que eren al Kazakhstan, a casa d’uns parents. Li va dir que després que ella marxés, la família de la Rezeda no havia deixat d’assetjar-los acusant la Java d’haver participat en el segrest d’una dona casada i embarassada. Insistien que el pare de la Java havia de respondre per les accions de la seva filla.

El novembre de 2011 la Java va anar a Kazakhstan a veure la seva mare, que havia tingut un infart. La noia es va quedar a casa d’una parenta que tenia una cafeteria i va començar a treballar al local encarregant-se de les tasques més dures. Era mal vista pels seus parents que la culpaven de ser la responsable de la desgràcia que havia caigut sobre la família.

El desembre d’aquell mateix any, el pare de la Java es va presentar inesperadament. Volia endur-se la Java amb ell a Txetxènia perquè la família de la Rezeda l’amenaçava de mort i li exigien que els entregués la filla. La Java va intentar explicar al seu pare què havia passat amb la Rezeda però ell no en va voler saber res. La Java li va proposar convocar el consell d’ancians per solucionar el conflicte o anar directament a la fiscalia, però el pare es mostrava ferm en la seva idea d’entregar la filla a la família de la Rezeda perquè decidissin quin havia de ser el seu destí i perquè així a ell el deixarien en pau.

La Java es va amagar fins que el seu pare va tornar a Txetxènia i després se’n va anar a viure a una residència i va començar a treballar al mercat. Els estius anava a la collita de la verdura, una feina molt dura.

L’octubre de 2013, el pare de la Java va tornar a Kazakhstan i va aconseguir localitzar la seva filla en un mercat. Va començar a escridassar-la. Ella va fugir però els seus companys li van dir que el seu pare estava molt excitat, exigia que li donessin el telèfon i l’adreça de la seva filla. La Java va trucar a Assistència Civil que la van ajudar a marxar a Moscou.

De moment, els familiars desconeixen el parador de la Java i la noia està segura, però les coses poden fer un tomb en qualsevol moment. Ajudar la seva amiga va arruïnar la seva pròpia vida i la seva relació amb la família.

Un altre cas  de desconfiança familiar és la història de l’Aymat, una noia que va ser vista en una cafeteria amb el seu xicot i alguns amics d’aquest darrer per un familiar llunyà que també hi estava interessat i feia temps que intentava quedar amb ella. L’home va arribar a fer-li xantatge, amenaçant-la d’explicar a la família el seu comportament «indecent», és a dir, seure en una cafeteria en companyia d’homes.

L’Aymat no va fer gaire cas d’aquestes amenaces; estava ben tranquil·la perquè no havia fet res dolent. Però el parent va complir les seves amenaces, i quan la noia el va rebutjar (la noia no va accedir a les seves pretensions), va explicar a la mare de l’Aymat i a altres familiars  la història, exagerant-la i afirmant que la noia havia estat sortint amb diferents homes. La mare va tancar la filla a la seva habitació i va dir-li que el seu germà, quan tornés, seria qui decidiria què s’havia de fer.

La pressió dels familiars i l’autoritat de l’home que va denunciar les «aventures» de l’Aymat van ser motius suficients perquè la mare i el germà decidissin que havien de matar la noia.

El pare va ser l’únic que es va apiadar de la filla i, a pesar del veredicte de la família, va treure durant la nit la seva filla de Txetxènia. Ara és en un lloc segur, però la situació de la noia és molt incerta perquè no té cap suport de la família ni ajuda de ningú per tirar endavant.

  1. 4. La dona que té un fill il·legítim es converteix en una pària de la societat. Si els parents descobreixen que s'ha quedat embarassada i no està casada, preferiran matar-la i amagar l'ocorregut abans que es conegui la veritat.

Per tant, si l’embaràs de la dona és conegut pel seu entorn, la seva única opció és fugir i amagar-se dels seus possibles perseguidors. No obstant això, aquesta fugida haurà de ser constant. Un se sorprèn de l'afany amb el qual els parents poden perseguir a la “criminal”, sense escatimar en mitjans ni temps.


A continuació oferim algunes preguntes que els òrgans migratoris acostumen a fer als advocats de dones txetxenes que han demanat asil en països occidentals. Donem així resposta a les principals qüestions referents a la seva situació:

Si una dona sense familiars propers a Txetxènia torna sola amb els seus fills després d'haver estat una llarga estada fora, com serà el seu futur?

És pràcticament impossible que a Txetxènia hi visqui una dona sola amb fills sense cap parent, ja que el parentiu que tenen els txetxens s'estén a relacions de parentiu molt llunyanes. Això no significa ni molt menys que algú comenci a ajudar a la dona. No obstant això, no podrà evitar que interfereixin en la seva vida.

Ningú li llogarà un pis si no se sap de quina família és, de qui són els seus fills, qui va ser el seu pare.

Si els fills són il·legítims, la vida d'aquestes dones estarà directament amenaçada pels homes de la seva família. Si aquesta dona no té germans ni pare, no tindrà a ningú que la protegeixi. Per tant, és poc probable que una dona en aquesta situació decideixi tornar a Txetxènia.

El lloguer d'un habitatge, trobar una feina, qualsevol pas que la dona decideixi donar a Txetxènia provocarà l'allau de preguntes que acabem d'assenyalar. I tot pot acabar de manera tràgica.

Allà on visqui, no evitarà l'ostracisme social en el millor dels casos. Això afectarà als seus fills, que sabrà que no són txetxens “normals”, i se sentiran sols i aïllats.

Destacaré que regularment ens trobem amb casos en què els familiars persegueixen a la dona amb els seus fills.

Una de les noies que va acudir a la nostra organització va fugir de Txetxènia embarassada, va donar a llum, va vagabundejar per Moscou amb el seu fill il·legítim, va trobar un home rus meravellós, es va casar amb ell i va donar a llum a un segon bebè ja casada amb ell.

Els cosins de la noia no només la van trobar a Moscou, sinó que van arribar a perseguir-la fins a Polònia, on la família es va escapar de les persecucions. Després de ser descoberts a Polònia el matrimoni va tornar a Moscou. Finalment vàrem aconseguir enviar-los als Estats Units, on van rebre asil.

Poden endur-se-li els nens a una mare que torna a Txetxènia?
Si s'estableix que els nens van néixer del matrimoni amb un txetxè, apareixeran immediatament els parents del pare dels nens. Segons els costums txetxens, els nens sempre pertanyen a la família del pare. S’enduran als nens amb tota seguretat. No és necessari tenir una gran imaginació per comprendre quin xoc han d'experimentar els nens que han estat apartats per la força de la mare i que, de cop, es troben en una família desconeguda per a ells.

Em consta el cas d'una dona que, en tornar a Txetxènia, li van prendre la filla de 14 anys, que va passar a viure amb la família del pare, que havia mort anys abans. Cal dir que aquests parents mai van ajudar a la mare en la seva educació, i a l’endur-se-la, era la primera vegada que la veien. Aquesta “tradició” és recolzada des del govern txetxè.

La vida d'una dona que torna amb els fills pot córrer perill?
Per descomptat que sí. Quan aquesta dona torni amb els seus filla, probablement no només la família del marit se li endurà els fills, sinó que la seva pròpia família, pressionada pels prejudicis socials, pot decidir assassinar-la per haver avergonyit la família. Aquesta decisió es pren en secret, la dona és assassinada, s'amaga el cadàver i després la inclouen en el llistat de “persones desaparegudes”.


Aquesta dona pot demanar refugi en alguna altra regió de Rússia?

Cap regió de Rússia accepta txetxens que fugen de la República Txetxena. No existeixen mecanismes d'acolliment, no se'ls ofereix la possibilitat de tenir un estatus semblat al del desplaçat intern. De fet, les autoritats russes intenten que no puguin empadronar-se en altres llocs de Rússia que no sigui el Caucas Nord.

D'altra banda, els txetxens són una nació molt petita, però amb llaços de parentiu de gran abast. Si algun txetxè es troba amb una dona que s'amaga dels seus parents, tard o d'hora aquests sabran on es troba i començarà la persecució.

Per descomptat, a Rússia aquesta dona estarà exposada als enormes riscos associats a la xenofòbia a Rússia. La dona i els seus fills poden ser atacats per nacionalistes: i això pot ocórrer al carrer, a la feina i, molt sovint, ens arriben denúncies d'atacs a les escoles, contra els nens txetxens.

Svetlana Gannúixkina, directora de l'ONG Grazhdanskoe Sodeistvie (Assistència Civil):

http://www.kavkaz-uzel.ru/articles/255974/#gen

Última actualització