Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Ingúixia i Txetxènia, pobles germans PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Societat, cultura i religió
Dilluns, 20 d'octubre de 2008 12:55

Tags: cultura | història | Ingúixia | Txetxènia

Txetxens i ingúixos comparteixen en bona part orígens i història. Els seus ancestres comuns són les tribus vainakh, i ells mateixos es defineixen amb aquest terme, que significa “la nostra gent”.

Com gairebé tots els pobles caucàsics septentrionals, els txetxens i ingúixos són musulmans sunnites. En l’islam del Caucas han tingut molta importància les confraries religioses (sufís), que en moments de forta persecució ètnica i religiosa han constituït un dels principal elements de cohesió nacional.

Les poblacions del Nord del Caucas, a diferència de les georgianes o les armènies, mai no han constituït estats. Sempre han estat fragmentades en tribus o clans autònoms que estableixen aliances en casos concrets com quan s'enfronten a un enemic comú, habitualment l’Imperi Rus.


Història comuna enfront Rússia

Les intencions expansionistes de l’Imperi Rus es fan evidents a partir del segle XVIII, quan Moscou es planteja la incorporació dels estats sud-caucàsics i l’avanç cap a Turquia i l’Orient Mitjà. Tot i la dura resistència dels pobles del nord del Caucas, el 1864 Rússia conquereix el territori imposant condicions de vida draconianes per a la població autòctona.

La Revolució Russa significa per als pobles del Caucas Nord una nova oportunitat d’assolir l’alliberament del domini rus. Enmig del caos, les tribus muntanyenques constitueixen l’any 1918 un emirat independent. Però després de la guerra civil que segueix la revolució, l'exèrcit roig torna a ocupar la regió. Més tard, el 1936, es crea la República autònoma de Txetxènia-Ingúixia.

L'any 1943 es produeix una tràgic esdeveniment que marcarà un abans i un després en la història i l'imaginari col·lectiu d'aquests dos pobles: la deportació sencera de la seva població a l'Àsia Central i a Sibèria per part d'Stalin, sota l'acusació, falsa, de col·laborar amb els alemanys.

Entre novembre de 1943 i març de 1944, les tropes soviètiques deporten un total de 400.000 txetxens i 95.000 ingúixos, un 40% dels quals eren nens. Es calcula que un terç dels deportats va morir durant el viatge.

No va ser fins al cap de 13 anys, amb Khruixov i la desestalinització, que es va permetre als supervivents txetxens i ingúixos tornar a les seves llars, en part ocupades per colons russos.


Ingúixia i les guerres russo-txetxenes


Durant les guerres russo-txetxena, Ingúixia va ser la república que més refugiats txetxens va acollir, tot i no estar en condicions de rebre el flux humà que va absorbir. Cal tenir en compte que el cens de 1989 revelava que a Ingúixia hi vivien 237,438 persones; el nombre de txetxens desplaçats l'any 2000 era de 260.000 persones.

“Quan els bombardejos van començar la tardor de 1999 a Grozni, el President Aushev va ordenar obrir totes les fronteres d’Ingúixia per deixar pas a centenars de refugiats txetxens. Molt aviat, dos-cents mil refugiats txetxens van trobar-se en territori ingúix. En els millors dels casos, van ubicar-los en camps i tendes construïts amb presses; en els pitjors dels casos, en garatges, granges abandonades, estables i fins i tot en abocadors. Hem de pensar que la població ingúix no arribava aleshores a les 300.000 persones, i tenia una capacitat limitada d’oferir electricitat, aigua i menjar als refugiats.”*

Ingúixia va ser l’única república del nord del Caucas d’actuar d’aquesta manera. I això, entre d’altres actes d”’insubordinació” al Krèmlin, li va costar la presidència a Ruslan Aushev, qui va ser substituït el 2002 per un general dels serveis secrets federals, Murat Zyazikov, protegit de Putin.

Marta Ter

 

*Anna Politkòvskaia, A small corner of hell, The University of Chicago Press, 2003

Última actualització