Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
El Litvinenko de Txetxènia PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Dimecres, 4 de març de 2009 00:00

Tags: Kadírov | refugiats | tortures i assassinats | violència política

El dia 13 de gener passat, Umar Israïlov, txetxè de 27 anys, va abandonar el pis de Viena on s'amagava per comprar iogurts als seus fills. I va ser en el moment en què sortia de la botiga d'ultramarins quan va intuir les intencions assassines dels homes que se li acostaven.

"Va intentar fugir així que els va veure. Mentre corria, li van disparar a les cames i al cos, i va caure a terra", explica per telèfon des d'un altre país europeu a EL PERIÓDICO el seu pare, Alí Israïlov. Umar, que va morir allà mateix, havia entrat a formar part el 2003 de la guàrdia pretoriana dirigida llavors per qui ara és president de Txetxènia, Ramzan Kadírov, un home sense educació, acusat de no tenir escrúpols i molt pròxim al primer ministre rus, Vladímir Putin, que el va condecorar el 2004 pels seus esforços per pacificar Txetxènia. La mort d'Umar després d'haver fugit a Occident recorda el cas de l'exespia i dissident rus Aleksandr Litvinenko, enverinat a Londres.


Mentre va formar part dels kadirovtsi, la milícia de Kadírov, Umar va veure com els presos eren apallissats, torturats amb electroxocs, violats i fins i tot executats. En alguns casos, les tortures les infligia amb ostentoses mostres de satisfacció la mateixa persona que avui ocupa la presidència de la república.

La història d'Umar és la d'un jove impetuós que va acabar sent devorat pels esdeveniments. Perquè, segons el relat del seu pare, Umar no es va allistar per voluntat pròpia a les milícies de Kadírov, sinó més haviat tot al contrari. Quan les forces federals russes van atacar la república caucàsica per segona vegada el 1999, va decidir unir-se als rebels independentistes, malgrat la fèrria oposició de la seva família. "Va actuar en diferents llocs, abans que el detinguessin l'abril del 2003", rememora el progenitor. "Va ser detingut amb dues persones més per la milícia de Kadírov. Als altres els van alliberar, però al meu fill no", explica.

Quan el cap de família es va assabentar que Umar havia estat arrestat, va intentar trobar-lo. Només va tenir notícies d'ell uns quants mesos després, quan va ser informat que havia canviat de bàndol i havia ingressat a la milícia que llavors dirigia l'actual president txetxè: "El vaig anar a veure i li vaig preguntar per què ho havia fet. Em va respondre que no s'hi havia pogut negar, que el van amenaçar d'arrestar la seva àvia i la seva dona i violar-les en la seva presència".

"Ho va veure tot"
"Durant el temps que va estar amb els kadirovtsi ho va veure tot: les sàdiques pallisses, les execucions, les tortures amb electroxocs i fins i tot alguna violació", explica el pare d'Umar. Totes aquestes acusacions, d'especial gravetat per procedir d'algú de l'entorn de Kadírov, han estat incloses en una denúncia presentada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Umar es va veure obligat a fugir de Txetxènia i de Rússia quan Kadírov el va nomenar comandant al seu propi poble. "Vaig parlar amb ell i li vaig dir que l'havien nomenat comandant perquè coneixia el lloc. No tenia cap altra opció, o arrestava els que havien sigut els seus amics, o no ho feia i es convertia en una persona sense utilitat per a Kadírov", explica Alí. Amb un passaport fals, adquirit per 1.000 dòlars (790 euros), va aconseguir fugir a Polònia. "Quan Kadírov ho va saber, va enviar els seus homes a detenir-me i em van portar a Gudermes. Volien saber on era el meu fill. Van trobar el seu número de telèfon al meu mòbil. Ramzan va parlar amb ell i li va dir que tornés, però ell s'hi va negar", relata.

Durant la seva detenció, el pare d'Umar també va ser testimoni de tortures. Després de ser alliberat, va fugir de Rússia.

Ja a Viena, Umar va rebre la visita d'un suposat enviat de Kadírov, que el va voler enganyar perquè sortís d'Àustria. L'enviat va ser arrestat per la policia i va confessar que tenia la missió de tornar el dissident a Txe- txènia, però va ser alliberat. Umar, sentint-se amenaçat, ho va explicar tot per carta a la policia i va demanar protecció. "Estaven informats que el meu fill estava amenaçat, però no van actuar".

Marc Marginedes

Font: El Periódico

Última actualització