Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Els atacs de la insurgència i les mesures antiterroristes del govern assolen Daguestan PDF Imprimeix Correu electrònic
Daguestan - Conflicte armat
Dimarts, 15 de setembre de 2009 16:52

Tags: conflictes armats | Daguestan | drets humans | ONG | tortures i assassinats

El president del Daguestan, Mukhu Alíev, ha protestat per les afirmacions de dos coneguts activistes dels drets humans que denuncien l’existència de presons il•legals i execucions extrajudicials en aquesta república.

El 8 de setembre, el centre dels drets humans Memorial va fer pública una carta oberta signada pel seu cap, Oleg Orlov, i per Lev Ponomarev, cap del moviment Pels drets de l’home, adreçada al president del Daguestan, al fiscal general de Rússia, Iuri Txaika i al director del Servei Federal de Seguretat, Aleksànder Bortníkov.

En la carta es feia referència a uns fullets anònims que es van repartir a finals d’agost i en els quals es deia que les autoritats de la república eren incapaces de combatre l’«extremisme» i amenaçaven, en nom dels familiars dels policies assassinats al Daguestan, de venjar-se. De les 250 persones assenyalades com a objectiu de la revenja hi havia 16 coneguts periodistes, activistes dels drets humans i advocats del Daguestan, als quals els fullets acusaven de donar suport als islamistes de la república (EDM, 9 de setembre). Entre aquests 16 hi havia el cap de la televisió estatal, Sulaiman Ulàdiv, el fundador del diari Txernovik, Gadjimurad Kamàlov, i els activistes Svetlana Isàeva i Isalmagomed Nabíev.



L’aparició d’aquests fullets amenaçadors va venir precedida pel segrest de cinc joves, dos dels quals van aconseguir escapar dels seus segrestadors. Els cossos carbonitzats dels altres tres van ser localitzats el 26 d’agost. Aquest segrest va provocar manifestacions de protesta a la capital daguestanesa, Makhatxkalà, per part dels familiars de les víctimes, que van ser dispersats per la policia (EDM, 9 de setembre).

En la seva carta, Orlov i Ponomarev afirmen que els dos joves que van aconseguir escapar dels seus segrestadors, Arsen Butàev i Islam Aksérov, van aportar proves de les activitats dels «esquadrons de la mort» que operen al Caucas Nord.

«Així doncs, o bé les estructures de poder intenten donar la culpa pels seus crims a certa organització secreta de “venjadors” o bé s’està formant un nou grup terrorista al Daguestan», escriuen els dos activistes. «Al Daguestan, així com a tot el Caucas Nord, es mata civils. S’hi ha establert un sistema de violència, i una part integrant d’aquest sistema es la tortura, els segrestos, les presons il•legals i les execucions extrajudicials. La població civil es troba atrapada entre bàndols enfrontats, els (rebels) clandestins i les estructures de poder, i està patint de manera injustificable. (Kavkazski uzel, 8 de setembre).

L’11 de setembre, Kavkazski Uzel es va fer ressò de les declaracions del president del Daguestan, Mukhu Alíev, quan qualificava la carta oberta de provocació. «No hem d’oposar-nos a la crítica constructiva dels cossos policials o qualsevol altra estructura de poder», va dir Alíev. «Però crims com aquests no s’haurien d’utilitzar per escriure, tal com exposen en la carta oberta de l’organització Memorial, sobre tortures, presons il•legals i execucions sense judici. Això és una provocació. Estic d’acord que en la tasca dels cossos de seguretat hi ha deficiències, però no permetrem que ningú avaluï el seu treball d’aquesta manera. Ninguna organització de drets humans té fonaments per dir-ho».

A més, Alíev va ordenar al ministre de l’Interior del Daguestan, Alí Magomédov, que garantís la seguretat dels periodistes, advocats i activistes de drets humans que apareixien a la llista dels fullets amenaçadors (Kavkazski Uzel, 11 de setembre).

Tot i així, al Daguestan s’ha informat de segrestos comesos en aquestes últims dies. El 8 de setembre, uns homes no identificats que portaven uniforme i màscara van segrestar un resident de Derbent, Sirazhudin Xafíev. Uns 200 familiars i amics de Xafíev, que sospitaven que havia estat segrestat per representants de les estructures oficials, van bloquejar la carretera de la ciutat per protestar pel segrest. Tanmateix, segons les Mares de Daguestan, la manifestació va ser dissolta de manera violenta per la policia antidisturbis que va colpejar i arrestar alguns dels manifestants.

Segons l’activista de drets humans, Svetlana Isàeva, tres persones més, entre les quals hi havia una dona de 19 anys, van ser segrestades a Derbent el 6 de setembre  (www.newsru.com, 6 de setembre).

Mentrestant, hi ha hagut al Daguestan altres atacs recents, aparentment obra de la insurgència. Un vicefiscal de la Fiscalia de Makhatxkalà, Maksud Maksúdov, va morir l’11 de setembre d’un tret quan entrava al seu cotxe, a la capital daguestanesa (Interfax, www.sysnews.ru,).

El 10 de setembre, l’excap del districte Botlikhski del Daguestan, Magomed Sakhratulàev, va rebre un tret mortal mentre aparcava el seu cotxe al garatge de casa a la ciutat de Khasaviurt. En un altre atac la nit del 10 de setembre, pistolers no identificats van disparar amb llançagranades i armes automàtiques contra dos policies en ple centre de la ciutat de Kiziliurt. Un dels policies, el sergent Ruslan Xamàev, va resultar ferit. També el 10 de setembre va esclatar una bomba al costat d’un cotxe patrulla de la policia a l’autopista Baku-Grozni al districte de Kiziliurt, al Daguestan. No va haver-hi ferits (Kavkazki uzel, 10 i 11 de setembre).

 

Font: Jamestown Foundation

Última actualització