Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Usam Baissaev: "A Txetxènia s'usen mètodes sàdics" PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Divendres, 23 d'octubre de 2009 08:29

Tags: tortures i assassinats | Txetxènia | violència política

El Parlament Europeu va concedir ahir el premi Sakhàrov de Drets Humans a Memorial, oenagé que investiga els abusos a Txetxènia. Un dels seus membres parla sobre els sàdics mètodes utilitzats a la zona. El guardó no va alegrar el Kremlin.

Usman Bassàiev, a Barcelona. Foto: GUILLERMO MOLINER

–¿Com continuen les seves activitats a Txetxènia?
–Aquest estiu van matar una col·laboradora, Natalia Estemirova. Arran d’això, es va decidir tancar temporalment les nostres ofi­cines a Txetxènia. Per descomptat, les nostres activitats no són com abans.

–¿En quin cas treballava Natalia Estemirova quan va ser assas­si­nada?
–Era un cas normal per al que es veu a Txetxènia. Era el segrest d’un pare i un fill (els Albekov), després van portar el pare i, davant de tothom, el van matar.



–¿Les violacions dels drets humans es produeixen diàriament?
–Cada dia passa alguna cosa. Des del 2006 constatàvem menys casos de desaparicions i assassinats. Aquest any, a la primera meitat, n’hi va haver més casos que a la primera meitat del 2008. En vam parlar entre nosaltres i vam deduir que (el poder) va canviar el règim de l’operació antiterrorista. Ens vam adonar que les estructures federals tenien un paper menor. I les estructures txetxenes volen provar que combaten amb més èxit.

–¿Parlem d’una guerra civil?
–No és un conflicte civil en què en un costat hi ha els txetxens i en l’altre també. Una de les parts es recolza, rep direccions i ordres, es finança i ha sigut creada, no per una força local, sinó per Rússia. Més aviat és un país que ocupa un altre país i amb una estructura local que materialitza la seva voluntat.

–¿Què en pensa de la política ­d’O­bama sobre Rússia i Txetxènia?
–Occident, del qual formen part els EUA, proclama que els agradaria que al món hi hagués democràcia, però quan es tracta de Rússia, tanca els ulls i només s’interessa pel gas i el petroli. Ningú està en contra que Obama es faci amic de Rússia. Seria fantàstic si no hi hagués armes nuclears. Però ¿com es pot col·laborar amb una persona que per arribar al poder va fer explotar cases (atemptats del 1999 a Moscou, NDR), que en 10 anys al poder porta a terme una política de terror cap a Txetxènia? Una persona que no oculta que Occident, per Rússia, és l’enemic.

–¿La insurgència pot arribar a imposar-se a Txetxènia?
–Imposar-se no. Són pocs, estan mal armats. També és evident que tampoc Rússia pot triomfar perquè només és possible imposar-se a un moviment partisà amb el suport dels locals. Però el conflicte ha encès un procés que afecta tot el Caucas. La guerra va començar a Txetxènia, però s’ha estès a Ingúixia, al Daguestan. La perspectiva és que Rússia se n’acabarà anant del Caucas nord.

–Descrigui’ns alguns mètodes sàdics de les forces txetxenes…
–Les forces de seguretat txetxenes són en realitat part de les forces de seguretat russes. I tots els mètodes sàdics que van utilitzar les forces russes els utilitzen ells. Hi ha funcionaris dels serveis secrets que controlen les activitats de les forces txetxenes. Per exemple, podem veure a Youtube com a un membre de la insurgència li van ficar un escorpí sota la roba. Hi ha mètodes dels serveis secrets soviètics als països bàltics en els 50 com la pressió sobre els familiars. Molt freqüentment els familiars són arrestats i agafats com a ostatges. Per la televisió txetxena, cada setmana mostren com van a les cases de familiars d’aquells que s’han unit a la guerrilla. Els amenacen. Després que el seu fill hagi estat abatut, van a la casa, porten el cos als pares, tot això davant les càmeres, deixen el cos als peus dels pares i amb el cos present, els diuen que fill de puta que era el seu fill.

Marc Marginedes

Font: El Periódico

 

Última actualització