Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Periodista inculpada per revelar tortures a txetxens en presons russes: entrevista a Elena Maglevànnaia PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació - Entrevistes
Dilluns, 2 de novembre de 2009 11:49

Tags: llibertat premsa | repressió policial | Txetxènia | violència política

Elena Maglevànnaia, de 28 anys, va estudiar Físiques i Magisteri a la Universitat de Volgograd. El 2006 va començar a treballar com a periodista freelance, i va decidir especialitzar-se en la situació dels txetxens a les presons russes. El passat mes de maig els tribunals russos van acceptar una demanda interposada contra ella per haver revelat que a les presons russes les tortures són pràctiques sistemàtiques, sobre tot entre els presoners txetxens. Va ser inculpada de difamar el bon nom d'una colònia penitenciària de Volgograd i va ser condemnada a pagar una multa i a retractar-se dels seus articles.

Maglevànnaïa va negar-se a complir la sentència i, davant la seguretat de ser empresonada, va sol·licitar refugi polític a Finlàndia el juny de 2009.

Elena, com és que vas decidir escriure sobre els txetxens concretament?
Sempre m’havia interessat el tema de Txetxènia. Ja vaig adonar-me, a la primera guerra, de la injusta agressió que aquest poble va patir per part de Rússia. No tant perquè estigués d’acord o no amb la independència que reclamaven, sinó amb la manera en què la guerra es va dur a terme, sense cap mirament, comportant la mort de milers de civils.

I on publiques els teus articles?

Treballo com a periodista free-lance, i publico en un diari moscovita, Svobodnoe Slovo, i a www.ichkeria.info.

I no publiques res a Volgograd, on vius?

Malauradament, els temes sobre Txetxènia són molt difícils de col·locar. Ningú vol publicar-los, no interessen.

Explica’ns algun cas que hagis investigat...

Islam Taïpov: van obligar-lo, sota tortura, a signar una falsa confessió en què es declarava terrorista, i el van condemnar a 16 anys de presó. Quan va ingressar a la presó de Tomsk, l’agost del 2008, li van deixar anar un pastor alemany que va mossegar-lo per tot el cos... I després d’això van tancar-lo en una cambra de càstig durant dues setmanes, on el pegaven a diari.
Segons els familiars, va sortir de la cel·la de càstig molt dèbil, ple de ferides, i encara ara té el cos ple de cicatrius de les mossegades del gos.

Quants txetxens hi ha ara a les presons russes?

22.000, la majoria d’ells condemnats per actes molt greus, com terrorisme, pertinença a bandes armades il·legals, tinença d’armes... Molts d’ells compleixen penes que van dels 15 als 24 anys, o a cadena perpètua. I la majoria són enviats molt lluny de Txetxènia: a Sibèria o al Llunyà Orient.

I què hi ha de veritat darrera d’aquestes acusacions?

Doncs de tot; indubtablement, sí que hi ha alguns txetxens que són a la presó per haver comès crims greus, però la gran majoria hi són per falses confessions que els han obligat a signar.

I també hi ha els que, de fet, són presoners de guerra. Són aquells que van lluitar al bàndol dels independentistes a la guerra, que van defensar-se d’una agressió. Considerem que aquest grup hauria de ser amnistiat.

En quina d’aquestes categories entraria Zubairàev, el txetxè sobre el qual has escrit últimament i pel qual has estat jutjada?

Zubairàev mai havia lluitat; és d’aquests joves que van obligar-lo a signar una confessió sota tortura. Els 3 mesos següents a la seva detenció, la família ni tan sols sabia on estava retingut. El van pegar perquè signés una declaració falsa manifestant que pertanyia a bandes armades il·legals. No era cert.

Van enviar-lo a la colònia penitenciària IK-25, de la qual el director havia lluitat a Txetxènia. Només d’arribar, aquest li va mostrar un ganivet i li va dir: “A Txetxènia vaig carregar-me molts txetxens amb aquest ganivet; i aquí ho continuaré fent amb tu”. Li van pegar moltes vegades i van arribar a clavar-li claus a les cames. Darrera d’aquests maltractaments no hi havia cap més propòsit que humiliar-lo, castigar-lo pel fet de ser txetxè.

Altres presoners van aconseguir trucar la germana de Zubairàev, avisant que si no feien res, possiblement l’acabarien matant.

Llavors, el març del 2008, el van traslladar a Volgograd. I la situació es va repetir, perquè el subdirector de la presó també havia lluitat a Txetxènia. Van continuar els maltractaments, fins que el passat mes de maig va ser traslladat a Krasnoïarsk (Sibèria), a un règim penitenciari més dur.

Des d’aleshores, les notícies que ens han arribat no són gens esperançadores. Sabem que mentre el van traslladar, van tornar a apallissar-lo. I la família de Zubairàev ha rebut algunes postals en les quals, presumptament, aquest els explicava que es trobava bé. No obstant això, els familiars afirmen que la lletra de les cartes no és la de Zubairàev. D’altra banda, també han rebut algunes trucades d’altres presoners dient que l’estat de salut de Zubairàev és greu i que si no van aviat a visitar-lo, pot ser massa tard. Però ni la família ni l’advocat tenen els mitjans econòmics necessaris per viatjar a Sibèria.

I aquest últim trasllat té alguna cosa a veure amb els teus articles?

Suposo que sí. Quan més lluny l’enviïn d’on jo visc i de la seva família, més ens costarà tenir informació d’ell. A més, el fet que la presó de Volgograd, LIU-15, m’hagi dut als tribunals, ha aixecat una mica de ressò mediàtic, i no els interessa.

I com va anar el judici?

Malament. Em van acusat d’injúries i havia de pagar una multa de 200.000 rubles (5.700 EUR) i retractar-me dels meus articles.

No hi va haver testimonis que testifiquessin a favor teu?

Sí, alguns, però el més important, el mateix Zubaràiev, la presó no va permetre que testifiqués. I el jutge només va acceptar informes mèdics elaborats per metges de la presó, cap d’independent. En conseqüència, el jutge va considerar que totes les ferides se les havia causat ell mateix per poder ser traslladat a Txetxènia i que jo havia difamat el bon nom de la colònia penitenciària...

I quina és la teva situació actual?

Com que no volia retractar-me dels meus articles, ni pagar cap multa per explicar la veritat, a Rússia m’esperava la presó. A més a més, van començar a aparèixer amenaces de mort contra meu en algunes webs de l’ultra-dreta. Per aquests motius vaig demanar asil polític a Finlàndia a finals de maig i ara estic esperant que es resolgui la meva petició.

Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles

 

 

Última actualització