Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Entrevista a Friedericke Behr, investigadora d'Amnistia Internacional a Rússia PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació - Entrevistes
Dimecres, 2 de desembre de 2009 21:25

L’activisme a favor dels drets humans s’ha convertit en una professió de risc a Rússia?

Els activistes defensors dels drets humans a Rússia viuen amenaçats; l’assassinat i alguns atacs dirigits contra activistes en el darrer any han demostrat que exercir aquesta activitat pot arribar a ser molt perillós. I més si tenim en compte que, segons el president Medvédev, els defensors dels drets humans són sovint percebuts com enemics per part dels funcionaris de l’estat.
Tanmateix, hi ha moltes organitzacions de drets humans que treballen a Rússia, algunes d’elles des de fa ja molts anys en els seus respectius camps d’especialitat, incloses aquelles que critiquen obertament les autoritats perquè no són capaces de garantir els drets humans.

Quines diferències hi ha entre ser un activista estranger a Rússia i un activista rus?

Com a estranger, treballar a Rússia implica molta burocràcia i, també, a diferència dels ciutadans russos, ens veiem sotmesos a un gran nombre de restriccions. Des del moment que has de dur el passaport sempre a sobre i l’has de mostrar per poder entrar en un edifici oficial o fins i tot per comprar un bitllet de tren, els estrangers som molt visibles. Per altra banda, el fet d’estar tant a la vista de tothom, més que els ciutadans russos, és també una mena de protecció.

Quines són les principals fonts d’informació que tenen organitzacions com Amnistia per elaborar els seus informes periòdics?

El contacte directe amb aquells que han estat víctimes d’abusos contra els drets humans, advocats, ONG locals o nacionals i altres experts; també fonts governamentals, periodistes, mitjans de comunicació, ONG internacionals especialitzades en el nostre camp d’interès; i també científics, analistes...


Quina és la situació actual de les ONG al Caucas Nord?

La situació varia en cadascuna de les repúbliques del Caucas Nord. Queden molt poques ONG independents a Txetxènia, mentre que al Daguestan encara hi ha una comunitat activa d’ONG. El Govern d’Ingúixia, el 2008, va establir un diàleg amb les ONG regionals.

I quins són els principals obstacles amb què es troben a l'hora de treballar?

En totes les repúbliques els membres de les ONG han expressat la seva preocupació per la independència de les seves respectives ONG i per la seguretat dels seus membres. La situació de criminalitat i impunitat a què s’enfronten els defensors dels drets humans i els periodistes posen en una situació de risc elevat totes les ONG que operen actualment a la regió.

Suposo que els quatre assassinats d'activistes que han ocorregut a la regió aquest estiu han marcat un abans i un després...

Amb l’assassinat de Natàlia Estemírova es va entendre que era millor no parlar obertament de violacions dels drets humans, però que potser es podria continuar treballant d'una manera més discreta... Però l’assassinat de Zarema Saidulàeva i del seu marit va trencar aquesta il·lusió. I l’assassinat de Makxarip Auxev, gairebé un any després que abandonés la seva activitat d’organitzar reunions públiques i hagués deixat el càrrec d’editor d’un lloc web independent, va ser un altre senyal inequívoc de la criminalitat que caracteritza el Caucas Nord.


Com s’explica que cap dels assassinats comesos contra activistes s’hagi resolt?

Els òrgans investigadors han de ser capaços d’operar sense interferències i sense por a les represàlies, fins i tot quan investiguen la participació de funcionaris governamentals en crims com aquests. El Govern ha de demostrar clarament que no hi haurà impunitat per a l’assassí dels defensors dels drets humans, independentment del temps que es trigui o de la dificultat que impliqui la investigació.
L’assassinat de Natàlia Estemírova està sent investigat per un grup del Comitè Federal d’Investigació, per tal de garantir la total independència, però segons informacions de la premsa, els testimonis tenen massa por de parlar.

Com es pot lluitar contra aquesta impunitat?

Les autoritats necessiten que se’ls recordi repetides vegades que ni a Rússia, ni a l’estranger, les organitzacions europees i internacionals, com per exemple Nacions Unides, no oblidaran mai aquests crims i que la gent seguirà demanant respostes. Això també, per descomptat, va adreçat a nosaltres, les organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional o la Lliga dels Drets dels Pobles, encarregades de garantir que la gent estigui informada del curs de les investigacions i de seguir exigint justícia.

Després de l’assassinat d'Estemírova, Memorial, pràcticament l’única ONG independent que feia un seguiment de les violacions dels drets humans que es cometien a Txetxènia, abandona la regió per qüestions de seguretat. Qui s’encarrega ara d’informar sobre tot allò que passa a la zona?

Les ONG russes han constituït una comissió pública encarregada de fer el seguiment de la situació a Txetxènia. Les ONG internacionals també seguiran controlant la situació. Amnistia Internacional seguirà tan activa al Caucas Nord, inclosa Txetxènia, com abans. Hi ha un gran sentit de la responsabilitat entre les ONG russes i internacionals de no abandonar la nostra tasca a la regió i treballar encara més per denunciar totes les violacions dels DDHH que s'hi cometin.

Quin creus que ha de ser el paper de la UE per intentar millorar la situació?

En qualsevol reunió bilateral o multilateral entre Rússia i la UE, els drets humans haurien de tenir un paper tan rellevant com les relacions econòmiques. Ni els membres de la UE ni Rússia han de renunciar a la defensa dels drets humans en nom de la lluita contra el terrorisme.

I el paper de països concrets, fora del marc de la UE, quines mesures poden prendre per ajudar als defensors dels DDHH que estan amenaçats a Rússia?

Es poden dur a terme activitats concretes com proporcionar protecció temporal als defensors dels drets humans sotmesos a amenaces, promoure l’intercanvi i la formació a òrgans judicials i policials en matèria de drets humans (sempre assumint que aquests estats ja tenen els seus propis estàndards) o sol·licitar regularment i de forma pública resultats de les investigacions sobre violacions dels drets humans.

I la societat civil d'aquests països occidentals, com la catalana, com pot contribuir a la millora dels DDHH a la regió?

És important que les ONGs i els activistes de cada país europeu crein lligams amb ONG russes per construir xarxes de solidaritat amb activistes de drets humans russos. Fer xarxa amb ells perquè no se sentin desprotegits és molt important.

Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles





 

 

Última actualització