Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Oleg Orlov: "El poder rus no deixa que la societat civil pensi ni actuï" PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació - Entrevistes
Dimecres, 16 de desembre de 2009 09:49

Tags: Caucas Nord | conflictes armats | llibertats civils | ONG | Rússia | Txetxènia

UE: "Europa ha de veure que és un perill tenir un veí tan potent i amb un règim totalitari" CAUCAS: "A Txetxènia hi ha una por terrible" 2012: "Putin es tornarà a presentar a les presidencials"

Oleg Orlov (Moscou, 1953), president de Memorial, l'ONG russa de defensa dels drets civils, rep avui a Estrasburg el premi Sàkharov, que atorga cada any el Parlament Europeu. La periodista de Memorial Natàlia Estemírova, que era crítica amb el poder i investigava les atrocitats a Txetxènia, va ser assassinada al juliol al Caucas.


La democràcia a l'estil occidental no acaba d'arribar a Rússia. Amb quins esculls topa la transició?

De fet, la mateixa història de Rússia és un escull: fins a la perestroika [l'obertura política impulsada pel líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov] no havia existit mai un període mínimament llarg d'experiència democràtica. Molts es van llançar a lluitar per la democràcia sense saber exactament què era. La gent pensava que, un cop assolida, tot aniria sobre rodes. Però quan els polítics arriben al poder, es produeix una gran decepció entre la població perquè no es compleixen les expectatives. També hem de parlar de la síndrome postimperialista.

En què consisteix?

L'imperi que l'URSS havia heretat es va desintegrar i a Rússia van arribar molts refugiats procedents dels nous Estats queixant-se que els seus drets no eren respectats. Al territori on fins llavors ens movíem en llibertat, ara hi trobàvem obstacles.

Ciutadans que d'un dia per l'altre es van convertir en estrangers.

Sí, es veien obligats a marxar cap a Rússia en un estat de frustració i ràbia. I aquest país això ho ha viscut d'una manera molt dolorosa. Com ho va viure Alemanya als anys vint i trenta del segle passat. I ja sabem qui va arribar al poder en aquelles circumstàncies. A Rússia ha arribat un altre líder, però en unes circumstàncies molt similars. És un líder que promet benestar material i aixecar el país. És cert que al país han entrat diners del petroli que van, en part, a la societat, però el poder no deixa que la societat civil pensi ni actuï. Tenim un règim antidemocràtic a Rússia.

El poder reprimeix l'oposició?

Al Parlament hauríem de parlar de pseudooposició. L'única oposició que es podria considerar com a tal, i amb bastants reserves, són els comunistes. Els altres dos partits amb representació són part del projecte del Kremlin. El president de la Duma [cambra baixa] va pronunciar una frase cèlebre: "Al Parlament rus no hi ha lloc per a discussions".

La societat civil té por?

Jo crec que no. On hi ha una por real i terrible és a Txetxènia. Tinc amics que durant les guerres no tenien por de dir obertament el que pensaven, però ara, amb el règim de Kadírov, sí.

Quina és la situació militar en aquesta República?

Ja no hi ha guerra, però hi ha una organització clandestina d'accions armades.

Independentistes txetxens?

Ara no. Fa uns anys sí que hi havia un moviment separatista. En aquell moment aconsellàvem al govern que hi negociés per pactar una solució política al conflicte. Els advertíem que, si no ho feien, arribarien els extremistes. Però van assassinar Maskhàdov, el líder dels separatistes, i ara tota l'oposició armada és radical islàmica.

Qui són?

Tenen la idea utòpica de crear un emirat islàmic en aquella regió, sense definir-ne les fronteres. Són gent sense ideologia concreta, que ha estat torturada, que ha patit morts properes i que volen venjança.

Putin es tornarà a presentar als comicis presidencials del 2012?

Jo crec que sí.

Europa té por de Putin?

Cada vegada serà més difícil lluitar contra aquesta por. Europa hauria de veure que és un perill tenir al costat un país potent amb un règim totalitari.

D'on treuen el valor, a Memorial, per tirar endavant la seva lluita?

No és fàcil, però no pot ser que matin Estemírova i que nosaltres deixem de treballar.

 

Anna Balcells

Font: Avui

Última actualització