Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Ramzan Kadírov: Els periodistes són uns herois, com els que combaten els extremistes amb les armes PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Dilluns, 28 de desembre de 2009 12:28

Tags: Kadírov | llibertat premsa | Txetxènia

Ramzan KadírovEn el dia que a Rússia es commemora als periodistes morts en l’exercici de la seva tasca professional (15 de desembre), el president txetxè, Ramzan Kadírov, va fer una declaració especial i va qualificar els periodistes de «soldats de la ploma i gent de gran dignitat».

A Txetxènia, aquesta és una data especial, ja que en el període comprès entre les dues campanyes bèl·liques en territori de la República, han mort o desaparegut sense deixar rastre 50 representants dels mitjans de comunicació, 22 dels quals eren periodistes locals.


«El periodisme és una professió extraordinària que exigeix un gran esperit de sacrifici i una postura civil molt ferma. De vegades, els periodistes es veuen obligats a treballar en condicions extremes i són els primers d’arribar al lloc d’un esdeveniment, succés o accident. I és per això que el periodisme es troba al capdamunt de la llista de les professions més perilloses» —va dir el president txetxè en un comunicat que el seu servei de premsa es va encarregar de difondre.

«Gràcies al seu esperit de sacrifici i a la seva entrega a la professió en un dels moments més durs per al poble txetxè, el món sencer va poder tenir accés a informació objectiva sobre el que succeïa a la República. Afortunadament, avui, aquest període tràgic en la vida del poble txetxè s’ha acabat. Ara mateix, a la República txetxena, la notícia és la restauració i reconstrucció d’escoles, hospitals i ponts, i totes les ciutats i pobles que han tornat a néixer. Però no oblidarem mai aquells que van donar la vida per aconseguir-ho. Els guerrers de la ploma són gent amb gran dignitat, uns herois, com aquells que van lluitar contra els extremistes amb les armes. L’única diferència és que l’arma del periodista és la paraula», expressa el comunicat.

Tanmateix, segons els representants de les ONG i alguns periodistes independents que encara treballen a Txetxènia, dir la veritat sobre allò que realment passa a la República és, avui, pràcticament impossible.
«Gairebé no queden periodistes independents a la República. No fa ni uns quants anys, a Txetxènia, hi havia, almenys, tres diaris independents que publicaven articles força crítics amb el poder. Es tractava de Treballadors de Grozni, La Veu de la República Txetxena i Societat Txetxena. Els dos darrers ara estan tancats i, el primer publica material similar al dels mitjans estatals, és a dir, que la crítica és pràcticament inexistent —va dir sobre aquest tema el representant d’una ONG local—. Per tant, aquesta famosa llibertat d’expressió, aquí, ni tan sols l’olorem.»

«Parlant dels col·legues morts i desapareguts, m’agradaria preguntar als nostres dirigents com es duu a terme la investigació dels casos de segrest de dos dels nostres companys, Alí Astamírov i Elina Ersenoeva, desapareguts ja fa uns anys, doncs, en tots dos casos es va parlar de la implicació de membres de les forces de seguretat locals. Alí va ser segrestat en territori d’Ingúixia, a Nazran concretament, i Elina, directament al centre de Grozni. Des d’aleshores, ningú ha pogut dir què va succeir i si encara són vius, o si, com molts altres habitants de la nostra República, es van convertir en víctimes de la repressió il·legal perpetrada per ‘persones no identificades’», diu un dels periodistes txetxens que ha demanat que no es mencioni el seu nom.

Recordem que el periodista de l’agència d’informació France-Press, Alí Astamírov, va ser segrestat a Nazran el 4 de juliol de 2003 per un grup de desconeguts que es van presentar com a membres de les forces de l’ordre. A la periodista de 26 anys, Elina Ersenoeva, que, tal com es va saber posteriorment, havia estat la darrera muller de Xamil Bassàiev, se la van endur cap a parador desconegut un grup d’homes armats que també eren membres de les forces de seguretat. Això va succeir el 17 d’agost de 2006 a Grozni. Des d’aleshores, no hi ha hagut cap notícia de la sort d'Astamírov ni d’Ersenoeva.  
En l’informe «Justícia parcial. Investigació de la mort de periodistes a Rússia, 1993-2009», elaborat per la Federació Internacional de Periodistes el passat mes de juny, la República txetxena és un dels tres llocs de Rússia on, entre 1993 i 2007, cap assassí de periodistes ha hagut de respondre pel seu crim.
El president d’aquesta organització, Jim Boumelha, creu que és necessari crear, al Caucas Nord, una organització que s’encarregui dels problemes relacionats amb la mort de periodistes durant l’exercici de la seva tasca professional.

Segons l’informe, a Txetxènia, en el període esmentat, han mort 36 periodistes.

El 1993 el periodista Dmitri Krikoriantse va resultar mort. El 1994, van morir en un tiroteig Khussein Guzíev, Guelani Txarígov, Cynthia Elbaum i Bilal Akhmàdov.

L’any 1995, va ser l’any en què més periodistes van perdre la vida a Txetxènia. Sis d’ells —Vladímir Jitarenko, Iukhen Pist, Valentín Ianus, Ruslan Tzebiev, Malkan Suleimànov i Farkhad Kerímov— van morir en tiroteigs; quatre —Maksim Xabalin, Fèliks Titov, Serguei Ivanov i Andrei Xumak— van desaparèixer sense deixar rastre; Ximkhan Kaguírov va morir assassinat; Evgueni Moltxànov, com a resultat d’un accident, i Sultan Nuríev, en condicions no esclarides.

El 1996, a Txetxènia, van morir 5 periodistes: Víctor Pimenov, Anatoli Iàgodin, Nadejda Txaikova, Nina Efímova i Ramzan Khadjíev. El 1999, a la República, com a resultat de tiroteigs i un accident, quatre periodistes més van perdre la vida: Supian Ependíev, Xamil Gigàev, Ramzan Mejíkov i Aleksandr Loskutov.

El 2000, a Txetxènia, quatre periodistes més van morir: Vladímir Iatzin, Luiza Arjieva, Aleksandr Efrémov i Adam Tepsurkaev. En el període comprès entre 2002 i 2006, cinc periodistes van perdre la vida: Iuri Baraniuk, Isa Abàev, Khanpaix Terkibàev, Adlan Khassànov i Elina Ersenoeva.

 

Font: Kavkazkii Uzel

Última actualització