Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Assentament de russos al Caucas per reduir el percentatge de població autòctona PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Societat, cultura i religió
Diumenge, 31 de gener de 2010 17:59

Tags: Caucas Nord | deportació | història | refugiats | Rússia

En dos-cents anys i escaig de presència russa al Caucas, aquesta regió ha estat escenari de diferents migracions encoratjades per una política de l’imperi rus que podríem arriscar-nos a qualificar de poc perspicaç en relació amb la població autòctona formada pels anomenats gortsi o habitants de les muntanyes del Caucas Nord.

Rússia va començar a desplaçar-se cap al Caucas ja als segles XV-XVII, quan els camperols que fugien dels seus amos (el vassallatge es va abolir a Rússia el 19 de febrer de 1861) van veure la possibilitat d’establir-se a la regió premuntanyenca del Caucas Nord. Aquests súbdits fugitius van arribar primer a desenes, després a centenars i, més endavant, a milers, i es van establir principalment al llarg dels rius Kuban i Terek. Aquest tipus d’«expansió pacífica» va proporcionar a Rússia una línia de defensa militar sempre a punt a les fronteres amb els gortsi que va consolidar l’avanç dels russos cap al sud, cap a les terres d’aquests gortsi del Caucas Nord.

Al llarg de tot un segle, i fins que es va acabar oficialment la guerra el 1864, els russos van anar conquerint terres dels gortsi i les van repoblar amb cosacs (cos militar a la Rússia imperial). Mentrestant, la població autòctona es va veure empesa cap a les muntanyes on la manca de terres adequades per al conreu va convertir la seva subsistència en extremadament difícil. Aquesta població, que no volia sotmetre’s al poder rus, va decidir marxar a viure definitivament a Turquia (com a resultat de la migració de centenars de milers de gortsi durant aquells anys, avui en dia hi ha a Turquia una diàspora d’uns quatre milions de persones originàries del Caucas Nord, formada, bàsicament, per txerkessos, però també per txetxens, daguestànics i ossetis). La població russa va augmentar de manera proporcional en detriment del nombre de gortsi que van abandonar el territori. L’imperi rus va enviar de forma massiva centenars de milers de cosacs cap a les terres que els gortsi abandonaven. Això va suposar un desequilibri de la població a favor d’aquells que havien conquerit el territori en qüestió. Es va considerar prioritari establir l’absoluta predominança de la població russa sobre els pobles autòctons.

Més endavant, amb la desfeta de l’Imperi rus el 1917, les primeres víctimes van ser, precisament, aquells russos que havien emigrat, els cosacs, que es van veure de sobte entre dos focs: d’una banda, hi havia els gortsi que volien recuperar les terres que els havien estat arrabassades, i, de l’altra, els bolxevics, que recelaven d’aquella població de convicció monàrquica. Desenes de milers de cosacs van ser expulsats de les seves cases a la regió del pre-Caucas amb l’ajuda del nou poder bolxevic que buscava aliar-se amb els gortsi contra els cosacs.

La tercera etapa migratòria a la regió va ser l’expulsió d’alguns gortsi cap a Sibèria i Kazakhstan (calmucs, tàtars de Crimea, karatxais, balkars, txetxens i ingúixos). En les terres desallotjades, ràpidament, s’hi van instal·lar tant gortsi veïns com emigrants procedents del centre de Rússia i Ucraïna. Aquests veïns es van establir a les muntanyes, i la plana va quedar ocupada amb els colons procedents de Rússia i Ucraïna. Per exemple, la regió muntanyosa de Txetxènia va quedar repartida entre daguestànics i georgians, i a la plana s’hi van establir uns quants milers de russos i ucraïnesos. Amb tot això, es van canviar els noms de tots els pobles, per tal que no quedés cap rastre d’aquells que havien estat expulsats en massa acusats d’un fals delicte. I així, quan els txetxens van ser finalment rehabilitats, van haver de fer front a un altre problema: totes les seves cases estaven ocupades per colons. Ningú no estava disposat a abandonar de bon grat les terres dels txetxens, a excepció dels daguestànics i els jueus, els quals havien conservat el mode de vida i les propietats dels txetxens tal com eren abans que marxessin. Però el problema va ser especialment dur amb els colons russos. Fins i tot va haver-hi una revolta, fet força inèdit durant la Unió Soviètica. Del 26 al 28 d’agost de 1958, la ciutat de Grozni va quedar en mans dels insurgents russos que exigien, d’una banda, que s’anul·lés el decret que rehabilitava els txetxens i, de l’altra, que no se’ls permetés tornar a les terres que històricament havien estat seves. Les exigències que els insurgents van plantejar al Govern soviètic ho demostren:

«1. Que, a partir del 27 d’agost de 1958, la República Autònoma Socialista Soviètica de Txetxènia-Ingúixia es passés a denominar Regió de Grozni o República Interètnica Socialista Soviètica.
2. Que es permetés als txetxens i ingúixos viure a la Regió administrativa de Grozni, però en una proporció que no superés el 10% de la població total.
3. Traslladar joves progressistes del KOMSOMOL de diferents nacionalitats procedents d’altres repúbliques per tal de desenvolupar les riqueses de la regió de Grozni i l’agricultura…».

Malgrat que la revolta va ser sufocada per les tropes soviètiques, aquest fet va condicionar la població que, des d’aleshores, va viure marcada per l’hostilitat i la manca de respecte pels valors d’uns i altres.

I, finalment, la darrera migració important que va experimentar la regió del Caucas Nord va tenir lloc els anys vuitanta i noranta del segle XX i va estar protagonitzada, bàsicament, per població de parla russa (russos, ucraïnesos, armenis, jueus). La primera onada migratòria va ser resultat d’un canvi en les prioritats en el desenvolupament de la indústria petroquímica. La ciutat de Grozni, que fins a aquell moment, juntament amb Bakú (Azerbaidjan) era la principal proveïdora de productes del petroli, va quedar enrere quan es van desenvolupar les regions petroleres i industrials de Sibèria i l’Extrem Orient. El boom de la producció petrolera a Txetxènia va tenir lloc els anys setanta, quan les dues principals indústries processaven fins a 20 milions de tones de petroli cada any. Després, la producció en aquestes fàbriques va disminuir gairebé a la meitat i, a principi dels anys noranta, s’hi processaven només unes 7-8 tones de petroli. Paral·lelament a aquest declivi en la producció, els treballadors especialitzats del sector van anar marxant progressivament cap a altres centres productors de petroli. També van començar a marxar cap a Moscou els membres de la nomenclatura del partit els quals, davant la imminent desintegració de la Unió Soviètica, no veien la necessitat de quedar-se a la perifèria del país. No parlem de milers, sinó de desenes de milers d’especialistes d’alt nivell. I aquest tipus d’emigració, no només es va produir a Txetxènia, sinó que també es va fer extensiva a tot el Caucas Nord.

Els esdeveniments que van tenir lloc després de la proclamació de la independència de Txetxènia el 1991 van convertir aquesta regió en políticament inestable, i això també va ser un motiu que explica una nova onada migratòria de la població de parla russa. La guerra de Txetxènia de 1994-1996 va marcar el punt culminant d’aquestes migracions, quan la gent que havia sobreviscut a la destrucció de Grozni per part de les tropes russes es va veure obligada a abandonar el territori davant les dificultats bàsiques de subsistència. Si bé en altres repúbliques del Caucas Nord aquesta migració no es va manifestar amb tanta força en aquells anys, a partir dels enfrontaments armats de 1999 es va convertir en una qüestió d’actualitat per als governs que van veure com, a totes les repúbliques, ressorgia un moviment islamista i la població de parla russa començava a marxar cap a Rússia davant el temor que es repetís l’escenari txetxè en l’oposició que va enfrontar el centre amb les repúbliques caucàsiques.

D’aquesta manera, avui podem dir amb certesa que els corrents migratoris del Caucas Nord cap a Rússia vénen marcats per la irremeiable sortida dels russos (la població de parla russa) causant actualment una situació d’inestabilitat política a la regió i afectant de manera negativa la visió que a Rússia hi ha de la gent del Caucas.

Mairbek Vatxagàev, especial per a la Lliga dels Drets dels Pobles

Última actualització