Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Arxti PDF Imprimeix Correu electrònic
Ingúixia - Drets humans
Dimarts, 23 de febrer de 2010 12:11

Tags: drets humans | Ingúixia | tortures i assassinats | Txetxènia

He pensat molt què podia dir dels esdeveniments d’Arxti, i com dir-ho. No cal que descrigui l’incident, que faci una llista dels morts o que expliqui com van morir; els meus companys de Memorial ja han recopilat i publicat tota la informació de què disposem. Vull concentrar-me només en alguns detalls que penso que poden ajudar-nos a tenir una idea, no tant d’aquest fet en si, com del tipus de govern que hi ha establert a Txetxènia i Ingúixia.

Són uns governs que intenten demostrar que els preocupa la gent a qui governen, i també la seva seguretat. Els agrada dir que han salvat la gent de la destrucció total, o que han evitat que s’hagi d’anar a la guerra. En altres paraules, als governs d’ambdues repúbliques, els agradaria que la gent els veiés com una força independent que té la seva pròpia manera de resoldre uns problemes que, suposadament, Moscou, ara, no pot ignorar. Hi ha molta gent —tot i que no pas tothom— disposada a creure-s’ho. No només a Occident, sinó també entre els analistes polítics i observadors experts russos. Els esdeveniments d’Arxti han demostrat que resulta fins i tot exagerat afirmar que hi ha un cert grau d’independència en els governs txetxè i ingúix.


Molt abans que comencés l’operació, l’administració local al poble txetxè d’Atxkoi Martan, al districte de Sunjenski (Ingúixia), va expedir uns passis oficials per a tots els vilatans que volguessin anar al bosc a collir alls silvestres. En aquests passis, s’indicava el nom de l’usuari, el número de passaport, el lloc de residència, etc. Amb el passi, podien travessar tots els punts de control txetxens, ingúixos i també els federals a l’àrea compresa entre Arxti, Bamut i Atxkoi-Martan.

A l’alba de l’11 de febrer, un nombrós grup de persones es movia en aquesta direcció. Hi havia camions i autobusos. Ningú va aturar-los. No els van advertir, ni de viva veu ni per escrit. Ningú va intentar aturar-los tampoc a Arxti. La gent va recórrer de llarg tot el poble, una distancia d’uns quants quilòmetres, i després de deixar els camions i autobusos a l’exterior del cementiri, es va endinsar a peu al bosc, tal com  havien fet moltes altres vegades. En aquells moments, les autoritats ingúixes, a través de l’administració local, eren perfectament coneixedores que, a més dels insurgents que viuen al bosc, hi havia també civils.

No vull presentar una conclusió massa crua dels fets, i per tant, proposo aquesta interpretació: la gent que va planificar l’operació no va informar els líders txetxens i ingúixos prèviament. Evidentment, és una interpretació difícil de creure, ja que la majoria d’aquests líders formen part de la Comissió Antiterrorista. Però potser tenien por que es filtrés la informació. O potser temien que si s’adonaven que no hi havia caçadors d’alls silvestres al bosc, els insurgents es posarien en alerta, o, potser pitjor, es retirarien a les seves bases permanents a les muntanyes d’on —si hem de creure els habitants d’Arxti— els insurgents han sortit darrerament per motius especials.

Sigui quina sigui la veritat, un cop iniciada l’operació, les autoritats txetxenes i ingúixes haurien pogut demanat permís per evacuar els civils. Uns civils que, per altra banda, eren allí amb el coneixent i consentiment d’aquestes autoritats. En comptes de fer-ho, les autoritats es van dedicar a emetre comunicats per garantir a la població local que no permetrien que els insurgents travessessin cap al territori veí, que s’havia reforçat la vigilància als punts fronterers, etc. Però, cap paraula dels caçadors d’alls silvestres.

Es va parlar d’ells l’endemà, quan els residents d’Arxti van telefonar Memorial per explicar què havia passat. Els residents van denunciar que no només hi havia civils adults al bosc, sinó també escolars i que molts d’ells havien estat morts. Les autoritats txetxenes i ingúixes van respondre que prèviament havien avisat la gent que no es desitjava la seva presència a la zona d’operacions, que hi havia camins secrets a través dels quals els caçadors d’alls irresponsables podien evitar el cordó militar i introduir-se dins la zona de combat, i que els insurgents els havien fet servir d’escuts humans (tot i que aquest fet no s’ha confirmat per cap banda). Penso que, sigui quina sigui la veritat, aquestes declaracions i d’altres que també pugui haver-hi ens donen una idea clara de quins són actualment els propòsits dels governs d’ambdues repúbliques del Caucas Nord. La seva funció és, principalment, proporcionar una tapadora als interessos de les agències de seguretat russes.

Font:Prague Watchdog

 

Última actualització