Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Entrevista a Serguéi Xamba, nou primer ministre d’Abkhàzia: “Occident vol mantenir l'ordre imposat per Stalin” PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació - Entrevistes
Dilluns, 8 de març de 2010 11:05

Tags: Abkhàzia | conflictes armats | economia | política exterior | Rússia

Sukhumi, 12 de febrer de 2010. El nou Govern de facto d’Abkhàzia es mostra més optimista que mai davant del futur. A diferència d’Ossètia del Sud, es veuen poques banderes russes per Sukhumi, i l'executiu assegura que la voluntat de seguir sent independents és total.

S'acaba de formar el nou Govern d’Abkhàzia. Quins objectius es marca l'executiu que ha de presidir?

Seguim avançant en la democratitzacó del país, fins i tot els que donen suport a Geòrgia reconeixen els assoliments democràtics d’Abkhàzia. Les eleccions que van tenir lloc el 12 de desembre de 2009 van ser netes, així ho van certificar nombrosos observadors. Fa cinc anys va haver una contesa molt dura i es van haver de repetir les eleccions. Aquesta vegada no, i Serguéi Bagapsh ha estat escollit altra vegada president.

Després de la guerra de 2008, Abkhàzia ha estat reconeguda per Rússia, Nicaragua, Veneçuela, Nauru. Fins al reconeixement de Rússia la seguretat era la nostra prioritat, una vegada aconseguida la seguretat i l'estabilitat del país, arriba el moment de pensar en el desenvolupament econòmic. Per això ens trobem en un moment únic.

¿Quins altres països podrien reconèixer la seva independència?

Estem treballant en diferents regions del món per aconseguir-ne el reconeixement, especialment a Amèrica Llatina, on ja ens han reconegut alguns països, i Orient Mitjà. Però el més important és tenir bones relacions amb els nostres veïns, com Turquia o la Unió Europea. És difícil cooperar amb alguns països europeus perquè tenen una posició massa influïda per Estats Units, que dóna suport de forma oberta a Geòrgia, sense tenir en compte que la nostra lluita és justa.

Quin és el paper d'Europa? Com pot ajudar en la resolució d'aquest conflicte?

Tant Estats Units com la Unió Europea intenten tenir un paper destacat, però sempre amb la imposició de reconèixer la integritat territorial de Geòrgia, quelcom que ja va establir Stalin. Occident vol mantenir l'ordre imposat per Stalin. No ho vam acceptar amb Stalin, ni ho acceptarem a ningú altre.

Després de l'acord entre Dmitri Medvedev i Nicolas Sarkozy a l'estiu de 2008, es van iniciar les converses de Ginebra amb Geòrgia. ¿En quin punt es troben actualment?

Ara mateix és la nostra única via de diàleg amb Geòrgia. Apostem fermament per aquestes converses, volem tenir una bona relació amb Geòrgia, però com a veïns, fins i tot oblidant que les conseqüències de la guerra segueixen en la memòria del nostre poble. El que més ens interessa és assegurar l'estabilitat i la seguretat en la regió. Però no ens esforçarem a mantenir converses per a ser part de Geòrgia.

Hem vist cartells de "200 anys amb Rússia". ¿No creu que aquesta mena d'eslògans dóna arguments a Geòrgia amb relació a la possible annexió d'Abkhàzia per part de Rússia?

Hem estat reconeguts, el que demostra que en el nostre cas no és cap annexió a Rússia. En el nostre territori hi ha una base militar russa per pròpia voluntat, és cert, igual que molts països d'Europa, inclosa Espanya, tenen bases nord-americanes.

Econòmicament, gairebé totes les inversions provenen de Rússia.

Rússia té el paper més important, ens ha reconegut i els empresaris russos poden invertir al nostre país. Ens agradaria que arribessin inversors europeus i turcs, alguns empresaris austríacs ja han vingut, interessats en el turisme. Amb Turquia mantenim relacions més fructíferes, és el nostre segon soci comercial. Quan va començar el bloqueig, també imposat per Rússia, vam sobreviure gràcies al comerç amb Turquia.

Un comerç que Geòrgia intenta impedir i que va disparar totes les alarmes fa poc.

Això influeix de forma negativa en el comerç. No obstant això, Rússia ha garantit el control de les nostres aigües, especialment des que van interceptar un vaixell turc que ens portava petroli. Geòrgia té el suport nord-americà i ningú li retreu res si infringeix la llei.

Quin preveu que sigui l'impacte dels Jocs Olímpics d’hivern de Sotxi de 2014?

Els Jocs seran molt positius per Abkhàzia. A nivell econòmic tenim grans interessos, ja que per a la construcció d'edificis necessiten materials dels quals nosaltres disposem, com ara sorra, ciment, graveta, etc. També tenim diversos projectes per millorar les comunicacions per terra, mar i aire. Disposem de l'aeroport més segur del Caucas, que pot ser utilitzat per qualsevol tipus d'avió, i del ferrocarril, que uneix Rússia amb el Caucas Sud.

La majoria dels negocis amb Turquia són amb descendents dels circassians expulsats després de la conquesta russa fa 150 anys, i no tothom veu amb bons ulls els Jocs Olímpics en terres dels seus avantpassats.

En la nostra història hi ha hagut diferents períodes, depenent dels esdeveniments externs i de les polítiques dels nostres dirigents. En el segle XIX lluitar contra Rússia era una bogeria, però és complicat jutjar el que va passar llavors. No podem pensar que hi ha enemics per sempre. Alemanya també va lluitar contra la Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial, una guerra molt cruel, i ara són dos grans socis.

¿És Abkhàzia per a Rússia el que Kosovo és per a l'OTAN?

Abkhàzia té més dret que Kosovo a ser independent, encara que cada cas és específic. Nosaltres teníem dret a ser independents en la constitució de la Unió Soviètica, i Kosovo, no. Nosaltres mateixos vam defensar i alliberar el nostre territori contra una agressió externa, vam crear el nostre Estat. En el cas de Kosovo l'OTAN va fer la guerra i l'ONU va crear-ne les institucions. A més, en els últims mil anys, nosaltres vam tenir el nostre propi Estat en el Caucas, el més poderós en la regió. Kosovo sempre va ser un territori de trànsit, que albanesos i serbis reclamen, però on mai hi ha hagut un Estat.

Si Abkhàzia té dret a ser independent, ¿per què Txetxènia no?

Txetxènia té dret a la independència, naturalment, però el seu govern no el reclama. Sí que hi va haver un govern amb aquestes aspiracions; no obstant això, no van saber mantenir aquesta independència, perquè el suport popular no era tan ampli. Abkhàzia va ser l'únic país que va donar suport a Txetxènia, fins i tot vam protestar contra la destrucció de Grozni. Però per accedir a la independència cal una voluntat clara, i mitjans per sostenir i defensar aquesta independència. Hem demostrat que, malgrat tenir-ho tot en contra, vam ser capaços de defensar la nostra idea, i estem disposats a arribar fins al final. Per què? Perquè tota la societat donava suport a aquesta idea, no només els abkhazos, sinó també altres pobles que vivien en aquest territori, tots excepte els georgians. En aquests moments a Abkhàzia conviuen pobles i religions diferents, hi ha sinagogues, hi ha catòlics, ortodoxos, budistes, tots viuen en pau. Igualment tenim escoles armènies, gregues, fins i tot georgianes a la regió de Gal.

Urtzi Urrutikoetxea, especial per a Caucasnews

Última actualització