Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
L'oposició silenciada d'Ossètia del Sud PDF Imprimeix Correu electrònic
Geòrgia - Política, economia i relacions internacionals
Dimarts, 16 de març de 2010 00:28

Tags: conflictes armats | corrupció | Geòrgia | llibertats civils | Ossètia del Sud | reconstrucció

Després d’haver viscut més de 15 anys en l’estatus indeterminat d’una independència autoproclamada però no acceptada per ningú, Ossètia del Sud, reconeguda ara estat sobirà per Rússia i tres països més i considerada república secessionista georgiana per la resta de la comunitat internacional, treballa per tornar a una normalitat que la generació més jove no pot recordar.

Oksana Khubejova, una fotògrafa sud-osseta de 24 anys de Tskhinval, la capital d’Ossètia del Sud, unes setmanes abans del primer aniversari de la guerra llampec del 2008 entre Rússia i Geòrgia estava molt contenta d’haver viscut el primer any que ella podia recordar “en silenci, sense trets”.

Ossètia del Sud, a l’igual que Abkhàzia, l’altra república secessionista georgiana, gràcies al suport polític i econòmic de Moscou vivia des dels anys noranta en una independència de facto de Geòrgia amenaçada per les contínues provocacions entre russos, georgians i sud-ossetes que formaven part d’una missió conjunta de pau des del final de la guerra del 1991-1992 entre Ossètia del Sud i Gèorgia.

Rússia ha utilitzat durant tots aquests anys les aspiracions secessionistes d’Ossètia del Sud i d’Abkhàzia com a moneda de canvi en les tenses relacions amb Geòrgia, sobretot des que el 2004 Tbilissi fes un gir cap a Occident en la seva política exterior, es convertís en l’aliat dels Estats Units al Caucas i es plantegés l’objectiu d’entrar a l’Aliança Atlàntica.

La nit del 7 al 8 d’agost Geòrgia va llençar un atac sorpresa contra Tskhinval com a resposta, segons la versió de Tbilissi, a les provocacions russes i Moscou va reaccionar amb una forta contraofensiva anomenada “d’imposició de la pau” que va portar a l’exèrcit rus a travessar les fronteres per defensar els ciutadans d’Ossètia del Sud (molts dels quals tenen passaport rus) i després es va endinsar en territori pròpiament georgià.

La guerra llampec del 2008 va comportar milers de desplaçats georgians i el reconeixement rus de la independència d’Ossètia del Sud i d’Abkhàzia i Moscou de seguida va signar amb les dues repúbliques acords de defensa que han permès refermar la postura del Kremlin al Caucas Sud, unes accions que Tbilissi qualifica “d’ocupació de territori georgià” i “d’intent d’annexió”.

Si per alguns joves la guerra del 2008 els va portar el primer any de tranquil·litat, per una sèrie de líders opositors que creuen que la comunitat internacional no reconeixerà la sobirania d’Ossètia del Sud fins que no es converteixi en un estat democràtic no va ser un any tan tranquil perquè van tenir problemes a l’hora de presentar-se a les eleccions legislatives del maig del 2009 i alguns van haver d’abandonar la república.

Aquell mateix estiu del 2009, Fàtima Marguíieva, professora d’història de la Universitat de Tskhinval i coneguda opositora al govern prorus d’Eduard Kokoïti, denunciava la falta de llibertat a la república, la repressió de l’oposició i la corrupció a les altes esferes que impedia que les quantioses ajudes que Rússia havia enviat per reconstruir les cases enfonsades per la guerra no arribessin als seus destinataris.

Aleshores Marguíieva vivia sota un arrest domiciliari acusada de possessió i·legal d’armes del seu difunt marit. Tant ella com el seu entorn, que asseguren que a Ossètia del Sud tothom té armes a casa, tenien molt clar que les autoritats havien castigat la seva postura política. L’obertura de l’expedient penal va coincidir amb la campanya a les eleccions parlamentàries del maig del 2009, durant la qual el partit al qual pertanyia Marguíieva no es va poder registrar, i amb l’aplicació d’una nova llei que prohibia la possessió d’armes, però no establia un mecanisme concret d’entrega de l’armament.

Aquesta professora d’història creu que el seu poble té dret a la independència perquè van entrar a formar part de l’Imperi rus quan Geòrgia encara no existia com a Estat i no va ser fins després de la revolució de 1917 que van passar a dependre de Tbilissi, però en el marc de la Unió Soviètica. A l’estiu del 2009 Marguíieva se sentia molt cansada perquè “després de tants anys patint les polítiques feixistes de Geòrgia quan finalment ens hem alliberat, hem d’aguantar aquest tirà”. A més, estava malalta del cor i com que vivia sota arrest domiciliari periòdicament havia d’informar a les autoritats quan sortia d’Ossètia del Sud per rebre l’assistència mèdica adequada a Vladikavkaz (Ossètia del Nord).

El 18 de febrer del 2010 Marguíieva va ser arrestada sota el pretext que no havia informat a les autoritats que sortia del país i l’havien estat buscant però aquesta activista i la seva família asseguren que no havia marxat enlloc. Aquest arrest va tenir lloc just després de la publicació d’una entrevista de l’opositora en una pàgina web russa on, juntament amb les crítiques contra el govern d’Ossètia del Sud, es queixava que les autoritats no haguessin publicat els pressupostos del 2008 i del 2009.

Des d’aleshores i fins a l’hora de tancament d’aquesta edició Marguíieva estava a la presó a l’espera de judici amb la dificultat afegida que el govern sud-osseta posava traves per acreditar l’advocada russa que la família de la víctima havia triat i amb la salut molt debilitada després d’haver fet dues setmanes de vaga de fam. Marguíieva creu que és la primera presa política a Ossètia del Sud i també ho consideren així una sèrie de dissidents, com Tarzan Kokoïti, que havia estat vicepresident del Parlament i membre del partit oficialista fins que el president sud-osseta va impedir que es tornés a presentar a les eleccions legislatives del maig del 2009 per haver gosat dir que les ajudes per la reconstrucció havien d’arribar a la gent que s’havia quedat sense sostre durant la guerra.

Natàlia Boronat, especial per a Caucasnews

Última actualització