Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Manifestació de protesta a Ingúixia pel segrest de compatriotes PDF Imprimeix Correu electrònic
Ingúixia - Drets humans
Dijous, 18 de març de 2010 18:34

Tags: Desaparicions tortures i assas | FSB | Ingúixia

El passat 6 de març, centenars de manifestants de Plievo, un nucli urbà proper a Nazran, la ciutat  més gran d’Ingúixia, van bloquejar les carreteres locals exigint a les autoritats que investiguessin el segrest de Mikhaïl Pliev. Va afegir-se també a la manifestació el líder opositor, Magomed Khazbíev. La policia va treure vehicles blindats al carrer per dispersar els manifestants, però finalment els parents del segrestat van acceptar desbloquejar la carretera després que el president Iunus-Bek Ievkúrov va prometre que es reuniria amb ells. Tanmateix, les accions de protesta van repetir-se l’endemà davant la manca d’informació sobre la sort de Pliev. El líder opositor Khazbíev va rebre una advertència oficial perquè no s’afegís a la manifestació. (www.ingushetiyaru.org, 6-7 de març).



Mikhaïl Pliev, un home de 33 anys, pare de cinc fills, va ser segrestat el 5 de març mentre era al mercat de Piatigorsk, a la veïna regió de Stàvropol, de parla russa. A Piatigorsk hi ha un dels mercats més grans del Caucas Nord i és la capital del nou Districte Federal del Caucas Nord, de creació recent.

Uns testimonis afirmen que Pliev va ser arrestat per la policia; la policia, però, ho nega. Els seus familiars van témer que les forces de seguretat l’haguessin segrestat. «Només volem saber on es troba el nostre parent», va dir un dels manifestants, tot afegint: «Ens hem adreçat a la policia local, als organismes de seguretat de Piatigorsk. L’experiència d’aquests darrers anys ens ha ensenyat que si una persona no és trobada pocs dies després de la seva desaparició, ja no la trobarà ningú. Per això ens mantindrem ferms tant de temps com puguem» (www.kavkaz-uzel.ru, 6-7 de març).

El 2 de març, l’Organització Mundial contra la Tortura va expressar el seu temor pel fet que quatre homes ingúixos (Ali Djaníev, Iussup Dobríev, Iunus Dobríev i Magomed Adjíev) haguessin estat «víctimes de desaparició forçada o execució extrajudicial». En un comunicat adreçat al president Dmitri Medvédev, el secretari general de l’organització, Eric Sottas, va dir que aquests homes, tots ells familiars de la vídua del conegut líder opositor ingúix Makxarip Auxev, havien desaparegut a Sant Petersburg la nit del 28 de desembre de 2009. Segons els familiars dels desapareguts, hi ha un enregistrament en vídeo on es veuen vuit cotxes perseguint i bloquejant el pas del vehicle on viatjaven els segrestats. Però els investigadors no han volgut acceptar aquest vídeo com a prova. L’organització va demanar al president Medvédev una investigació eficient de la desaparició dels quatre homes.

Molts familiars de Makxarip Auxev han desaparegut o mort en atacs inexplicables des que el conegut opositor va resultar mort el 25 d’octubre de 2005. El 16 de desembre, abans de la desaparició dels 4 homes a Sant Petersburg, un cotxe que portava la vídua d’Auxev, la seva mare i dos germans va saltar pels aires després de ser registrats en un punt de control a Ingúixia. Només la vídua va sobreviure a l’atac, que es produïa una setmana després que la secretària d’estat dels Estats Units, Hillary Clinton, anunciés un premi pòstum a Makxarip Auxev com uns dels dos «grans defensors dels drets humans» (www.state.gov, 9 de desembre de 2009).

Hi ha importants indicis que mostren que les autoritats governamentals russes van estar involucrades en els atacs contra el líder opositor ingúix i els seus familiars. Un fet que pot ser descrit com una mesura de pressió sense precedents contra un grup concret de familiars.

Cal destacar el fet que aquests atacs contra ciutadans ingúixos —cada vegada més freqüents i en els quals hi ha implicades les forces governamentals— són denunciats fora de les fronteres de la República. Això pot ser un indicatiu de l’extremadament dèbil situació de les agències de seguretat dins de la república i la seva por davant una revolta popular. També significa que el Govern ha perdut el control de la situació a Ingúixia, i que l’únic recurs que li queda és la por per imposar alguna cosa semblant a l’ordre dins la república.

El 2 de març, el líder de la insurgència del Caucas Nord Aleksandr Tikhomírov, aka Xeik Said Buriatski, va ser assassinat en una operació a gran escala de la policia juntament amb altres rebels a Ekajevo, a Ingúixia. Cal destacar les diferents reaccions que aquesta operació —qualificada com un gran èxit pel Servei de Seguretat Federal (FSB)— va provocar en el president Medvédev i en les autoritats ingúixies: Medvédev va felicitar l’èxit aconseguit pel FSB i va ordenar al seu cap, Aleksandr Bortnikov, que preparés una llista amb els agents per oferir-los una condecoració (RIA Novosti, 6 de març); per la seva banda, el president ingúix, Iunus-Bek Ievkúrov, amb cautela, va dir «Said Buriatski és mort, però altres ideòlegs com ‘Said Kitaiski’ (Said el xinès) el substituiran» (www.news.km.ru, 6 de març).

Mentre el Govern rus busca la «bala de plata» que resoldrà de forma miraculosa el greu problema de seguretat a Ingúixia així com a la resta del Caucas Nord, els líders locals fidels a Moscou semblen entendre que no hi ha una única causa que provoqui la inestabilitat i que, conseqüentment, no existeix una solució fàcil al problema.

El 2 de març, un tribunal va ordenar excarcerar l’assassí d’una altra destacada figura de l’oposició ingúixia, l’advocat i periodista Magomed Ievlòev. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes, amb seu a Nova York, va condemnar la decisió del tribunal. «Amb aquesta decisió dels tribunals, el Tribunal Suprem de Ingúixia promou la impunitat per a tots aquells que assassinen periodistes, un problema endèmic a Rússia», va dir en un comunicat (www.cpj.org, 2 de març). Ievlòev —propietari del lloc web opositor Ingushetia.ru, molt combatiu amb les autoritats— va morir mentre es trobava sota la custòdia de la policia hores després de ser detingut el mes d’agost de 2008. El desembre de 2009, el seu assassí, un agent d’alt rang de la policia, va ser condemnat per homicidi involuntari —en principi— a dos anys de presó. Això demostra indirectament que les autoritats estatals aposten fort per suprimir l’oposició legal a Ingúixia emprant tots els mitjans al seu abast, sense descartar l’ús d’una violència desfermada.

Font: Jamestown Foundation

 

Última actualització