Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Cop a la política de Putin PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Política, economia i relacions internacionals
Dimarts, 30 de març de 2010 10:18

Tags: actes terroristes | Caucas Nord | FSB | Rússia

Els militants txetxens que el primer ministre rus, Vladímir Putin, va jurar esclafar en el seu ascens al poder ara fa una dècada, van enviar ahir un missatge desafiant al Kremlin en perpetrar el pitjor atac dels darrers sis anys a Moscou i posar en evidència els errors comesos per Rússia a la seva regió més turbulenta.

La resposta al doble atemptat que va matar una quarantena de persones ahir a Moscou serà un important indicador de com el tàndem governant a Rússia abordarà la violència al Caucas nord, una regió de majoria musulmana i escull crucial per a la seguretat i l’estabilitat del país.

L’atac terrorista també podria tenir conseqüències en el joc d’intrigues de cara a les eleccions presidencials del 2012, quan Putin –considerat encara el líder suprem de Rússia després d’haver col·locat Dmitri Medviédiev al Kremlin el 2008– podria intentar recuperar la presidència del país.

En la seva primera fase com a primer ministre, Putin ja va portar Rússia a la segona guerra contra els rebels txetxens des de la caiguda de l’URSS, després d’una cadena d’atemptats amb explosius contra edificis residencials a Moscou i altres ciutats.

“Aniquilats al lavabo, si cal”
Putin va prometre llavors “perseguir i aniquilar els terroristes a tot arreu, fins i tot al lavabo”, una frase pròpia de la retòrica de duresa que el va catapultar a la popularitat durant el seu mandat presidencial (2000-2008). “[El doble atemptat d’ahir al metro moscovita] és un desafiament directe a Vladímir Putin, que ha escalat al poder sobre el compromís d’aixafar els enemics de Rússia”, opina Jonathan Eyal, del Britain’s Royal United Services Institute. El Kremlin podria respondre endurint les seves tàctiques contra els grups de militants nord-caucàsics, que ja han provat les polítiques antiterroristes russes durant una generació.

Les organitzacions de drets humans alerten que la repressió només fa que alimentar la indignació i la insurgència gairebé una dècada després de la guerra amb què Putin va enderrocar el govern secessionista de Txetxènia. Més tard, Medviédev va reconèixer que calia tenir en compte causes subjacents, com ara la corrupció, la pobresa i l’abús d’autoritat.

Però Matthew Clements, analista de la regió euroasiàtica a l’IHS Jane’s Information Group, pensa que els atacs d’ahir reforçaran els falcons de l’administració russa. Això es traduiria en un abandonament de l’aproximació dual al fenomen terrorista, que consistia fins ara a “combinar alhora el desenvolupament social i econòmic i l’acció de seguretat”.

L’actuació del Kremlin al Caucas nord ha estat “força contraproduent”, diu Galina Iemelianova, de la Universitat de Birmingham. Segons aquesta analista, Rússia “ha empès la insurgència fora de Txetxènia, de manera que cada cop és més multiètnica i s’estén cap a altres parts de la regió a través de xarxes jihadistes clandestines que s’han tornat més i més actives”.

Ahir Putin va jurar “destruir els terroristes”. També Medviédiev va advertir que Rússia arribarà “fins al final” per eradicar el terrorisme, però va demanar a les autoritats que respectin els drets humans. Els crítics amb el Kremlin temen que “sota la cobertura de la lluita antiterrorista, s’endurirà ara la repressió i la pressió sobre l’oposició”, segons alerten des de Solidaritat, un moviment que aplega dissidents liberals.

Volgut o no, el primer atemptat d’ahir va tenir lloc a l’estació de metro que duu el nom de la seu de l’FSB, successor del temible KGB, els serveis secrets soviètics. “És increïble que l’FSB hagi estat incapaç d’impedir una operació com aquesta. Esclar que no es pot evitar tot, però la infiltració de la policia en organitzacions txetxenes a Moscou ha estat extremadament pobra”, lamenta Jonathan Eyal.

 

Font: Avui

 

Última actualització