Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Segons la Fiscalia austríaca, Kadírov està implicat en l’assassinat d'Israílov PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Dimarts, 4 de maig de 2010 12:44

Tags: Kadírov | tortures i assassinats | Txetxènia | violència política

El president txetxè Ramzan Kadírov és responsable de l’assassinat a Viena, el mes de gener de 2009, del seu antic guardaespatlles Umar Israílov. Com informa la BBC, aquesta és la conclusió a què ha arribat l'Oficina per a la Seguretat i la Lluita contra el Terrorisme de Viena. Els investigadors austríacs consideren que, en un principi, es volia segrestar Israílov però ell va intentar amagar-se i després li van disparar. «L'informe diu literalment: «Es pot suposar que el segrest va ser autoritzat des del més alt nivell –entre parèntesis, Kadírov», va dir un representant de la Fiscalia austríaca, Gerhard Jarosch.

Segons paraules seves, les conclusions de la investigació estan basades en proves, entre les quals hi ha una fotografia de Kadírov amb un dels detinguts a Àustria, sospitós d’haver participat en aquest assassinat tan sonat. Jarosch va reconèixer, però, que la investigació no compta amb proves directes de la participació en l’assassinat de funcionaris txetxens. Tanmateix, en la llista d’evidències circumstancials trobem no només la fotografia al telèfon mòbil, sinó també un registre de trucades fetes.

El representant oficial de Kadírov, Alvi Karímov, en una entrevista a Reuters, va desmentir l’acusació dels fiscals austríacs. «El president de Txetxènia Ramzan Kadírov no té cap relació amb aquest assassinat. Tot això són acusacions falses, sense fonament, que no poden demostrar-se amb cap fet».

Umar Israílov, de 27 anys, va ser mort a trets el 13 de gener de 2009 no gaire lluny del seu pis. Israílov, que havia servit a la guàrdia de Kadírov, havia criticat durament la política del president  txetxè, acusant-lo personalment de tortures, segrestos i assassinats d’habitants txetxens.

Dues setmanes després de l’assassinat, la policia austríaca va escorcollar diferents zones d'Àustria, i va arrestar set sospitosos. Tots els detinguts eren txetxens, va informar aleshores Gerhard Jarosch. Actualment, tres dels detinguts es troben en presó preventiva. Entre ells hi ha un tal Otto K. Al seu telèfon mòbil van trobar-hi una fotografia on se’l veia juntament amb Kadírov. «Pensem que precisament aquest home va ser qui va organitzar tota l’operació», va dir el representant de la Fiscalia.

Un dels detinguts, Artur Kurmakàev, va reconèixer que a Txetxènia funciona un sistema de terror, amb amenaces i xantatges, hi ha un departament especial que s’encarrega de repatriar els refugiats d'Europa, i uns quants centenars de persones formen part d’una llista de persones que han de ser aniquilades físicament. En l'interrogatori, Kurmakàev va declarar que Israílov es mereixia la mort perquè «havia canviat de bàndol», tot i així, va negar la seva participació a l’assassinat.

Segons Le Monde, Israílov havia estat per a Kadírov un testimoni massa comprometedor. Es va passar tres mesos en una presó secreta a Zentoroi, on va ser sotmès a tortures, en ocasions infligides pel mateix Kadírov que se’n reia de la situació. Davant el Tribunal Europeu Israílov va acusar Kadírov de ser un sàdic. Després de tres mesos empresonat Israílov va ser obligat a servir a la guàrdia de Kadírov. Va escoltar com Kadírov ordenava que s’aniquilés a gent, i va veure com el president assistia personalment a les tortures i execucions.

Finalment, Israílov va fugir a Àustria, on va demanar asil polític i on va viure amb la dona i fills des de 2006. Aquell mateix any va denunciar davant el Tribunal Europeu dels Drets de l'Home els fets comesos per les autoritats txetxenes.

 

Font: www.grani.ru

Última actualització