Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Elena Sànnikova: “Com més repressió al Caucas, més suport té el terrorisme" PDF Imprimeix Correu electrònic
Documentació - Entrevistes
Dijous, 27 de maig de 2010 08:04

Tags: Caucas Nord | conflictes armats | drets humans | repressió policial | tortures i assassinats | Txetxènia | violència política

Elena Sànnikova, expresa política soviètica i experta de l’organització A Favor dels Drets Humans i de la Unió de Solidaritat amb els Presos Polítics, participa avui a Barcelona a la I Jornada sobre l’Estat dels Drets Humans a la Federació Russa, organitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles.

Quines són actualment les violacions més flagrants dels drets humans a la Federació Russa?
La situació més dura és segurament al Caucas Nord, on continua la guerra, i el sistema penitenciari i judicial. El conflicte de Txetxènia s’ha estès a tot el Caucas Nord i ara les regions més problemàtiques són Ingúixia, el Daguestan i, en part, Kabardínia-Balkària. Per reprimir els insurgents, el poder ignora totalment els drets humans. Arresten els joves i els torturen i els poden condemnar per terrorisme sense cap prova.


I quin suport tenen els terroristes que volen la creació d’un emirat islàmic al Caucas?
És un tant per cent molt petit. Pot ser un membre d’una família de deu fills, d’uns 18 anys, que va al bosc i s’ajunta amb terroristes. Després, les forces de seguretat es vengen de tots els parents, els cremen la casa, els maten. Tracten molt cruelment gent que no té cap culpa de res.

I aquest jove per què va al bosc?
És fruit de la situació de guerra en què es viu. Ha vist com disparaven als companys o recorda l’explosió d’una bomba. Veu que continuen els abusos. Està molt indignat i vol protestar d’alguna manera, però no sap com fer-ho de forma pacífica. Si viu en un poble, no coneix defensors dels drets humans i per això se’n va al bosc. És un cercle tancat: com més durament es reprimeix, hi ha més sentiment de protesta i més gent va amb els terroristes.

¿Creu que després dels atemptats al metro de Moscou del març passat ha canviat alguna cosa?
No. Les paraules de Medviédiev [el president rus] –“els aniquilarem a tots”– fan empitjorar la situació. Què vol dir “aniquilar”? A qui? Bé, només repeteix les paraules de Putin... Cal descobrir els crims i jutjar-los segons la llei, però el poder rus crida a aniquilar, que vol dir assassinar.

Ja han eliminat tres suposats copartícips en els atacs al metro...
I qui eren? Quines proves tenien que realment hi havien col·laborat? No en sabem res.

¿No veuen que després de tants anys de rebel·lió al Caucas, caldria anar a l’arrel del problema?No, perquè els silovikí [representants de les estructures de força] no estan capacitats per pensar així. Mentre tinguin el poder, no canviarà res. Cal que hi arribi gent amb un pensament analític, no militar.

Ha parlat del sistema penitenciari com un dels grans problemes...
El sistema actual és herència del gulag [camps de concentració de l’URSS]. Fins i tot els que hi treballen són descendents dels administradors que hi havia en temps de Stalin i el problema principal és que els presos no són considerats persones. Hi ha casos en què els policies antidisturbis s’entrenen per pegar a les presons on hi ha culpables de delictes greus, però també molts innocents.

 

Qui són els presos polítics?
Molts científics acusats d’espionatge, txetxens, periodistes, nacionalbolxevics, musulmans, activistes pels drets humans i el cas de l’expetroliera Iukos, de Mikhaïl Khodorkovski. Tenim registrats més de 150 presos polítics. Parlem de “casos per encàrrec”: un cap encarrega a un jutge i un fiscal que condemni algú. L’ordre ve de dalt. Tots els casos polítics són per encàrrec.

Natàlia Boronat

Font: Avui

Última actualització