Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Com es finança el terrorisme del Caucas Nord? PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Dimecres, 2 de juny de 2010 11:57

Tags: actes terroristes | Caucas Nord | Rússia

Els espectaculars atemptats terroristes de Moscou i el Caucas Nord han acaparat majoritàriament l’atenció dels observadors en aquesta regió russa. Aquests atacs són un clar indicador que l’activitat gihadista no s’atura. Tanmateix, l'intent d’atracament que van dur a terme gihadistes a Baixkortostan  més o menys en les mateixes dates va passar pràcticament desapercebut, així com algunes declaracions de dirigents gihadistes en què destacaven la necessitat d'obtenir finançament per poder continuar la gihad. Aquest atracament i les declaracions que hi fan referència indiquen que la proliferació de l’activitat terrorista al Caucas Nord pot estar profundament connectada amb els intents dels gihadistes d’aconseguir major finançament, quelcom que necessiten imperiosament.

Una mica d’història

Els analistes de l’activitat terrorista tant al Caucas Nord com arreu del món (i especialment aquells analistes que expressen les seves conclusions en publicacions no confidencials) tendeixen a concentrar-se en el marc ideològic del gihadisme i en les condicions socials que el generen, però n’ignoren l’aspecte financer. Com en qualsevol altra activitat humana, fan falta els diners ja sigui per adquirir armes i munició, com per als viatges, inclosos els desplaçaments fora de les fronteres. Altres aspectes de l’activitat revolucionària i terrorista  també requereixen suport financer. I els diners garanteixen el suport de «revolucionaris professionals» i, en aquest cas concret, dels «gihadistes professionals».

Però seria un error pensar que aquells que decideixen dedicar-se a l’activitat terrorista són simplement uns mercenaris empedreïts que només ho fan pensant en la recompensa econòmica, ja que molts d’ells no només arrisquen les seves vides sinó que també fan actes suïcides. Tot i així, centenars –i fins i tot podríem dir milers– de gihadistes no poden realitzar aquesta activitat exclusivament per ideologia. Per a molts d'ells, les motivacions ideològiques es barregen en major o menor mesura amb altres condicionants, com la necessitat de tenir una feina, per exemple. Aquest és, habitualment, el cas en un entorn en el qual és difícil tenir una feina, i això és precisament el que passa al Caucas Nord, on els importants subsidis que envia Moscou acaben a les mans de burocràcies corruptes. D’aquesta manera, un nombre important d’aquells que entren a les files gihadistes, especialment els soldats rasos, ho fan com si fos una feina, a diferència dels seus adversaris locals que s’afilien a les forces russes o de Kadírov principalment per motius econòmics. La recompensa econòmica és també una motivació important per als gihadistes internacionals, suposadament mercenaris, que arriben al Caucas Nord. La situació que es viu en aquesta zona es repeteix en altres indrets del món. Per exemple, una de les raons que expliquen la pervivència del moviment dels talibans és el fet que poden pagar un bon sou als seus combatents. Fins i tot en els casos de terrorisme suïcida, les consideracions monetàries no poden ser ignorades, ja que després d’un atemptat terrorista culminat amb èxit, la família del terrorista mort rep una important quantitat de diners. Aquest va ser el cas, per exemple, de les famílies dels terroristes suïcides que van matar Massud, el líder de l'Aliança del Nord al nord d'Afganistan, i enemic mortal dels talibans d'al-Qaida.

Conseqüències

Molts analistes que estudien aquest tema coincideixen ara que el gihadisme del Caucas Nord i la criminalitat comuna que va proliferar a Rússia després de la desintegració del règim soviètic –amb la seva funció repressiva i de control– eren, en molts aspectes, fenòmens diferents, malgrat les connexions existents. Els terroristes rebien diners de la diàspora del Caucas Nord, implicada en un gran ventall d’empreses criminals. Hi havia també una divisió del treball. Molts dels criminals, fins i tot aquells que cometien crims violents, no estaven involucrats en activitats purament terroristes. Així mateix, els gihadistes habitualment es mantenien apartats de les empreses purament criminals. Actualment aquesta situació sembla estar canviant. I els gihadistes semblen haver començat a seguir un model ben conegut durant la Rússia revolucionària.

El fet de barrejar l’activitat terrorista criminal i revolucionària té una llarga tradició a Rússia, sobretot durant les revolucions de 1905-1907. Els bandits que participaven en robatoris s’anomenaven a si mateixos eksi (una abreviatura de «expropiacions», en clara al•lusió a la famosa sentència de Marx segons la qual les revolucions proletàries «expropiarien els expropiadors», és a dir, el proletariat simplement reclamaria allò que prèviament havia estat robat als treballadors.  A la Rússia revolucionària, els «expropiadors» estaven afiliats gairebé tots a l’esquerra, inclosos els bolxevics. Els «expropiadors» es dedicaven no només a robar, sinó també a extorsionar. Però, al cap d’un temps, es van començar a assecar els fons. Per raons diverses: en primer lloc, les autoritats i, en concret, el primer ministre Stolipin, van reprimir de forma implacable terroristes i criminals; en segon lloc, els «expropiadors» van degenerar en criminals comuns i van decidir no compartir el botí amb els grups i partits revolucionaris. Ara el procés sembla haver-se invertit: l’activitat purament criminal es barreja amb terror de motivació política.  

Aquestes activitats criminals s’han convertit en inseparables de la cerca general de finançament. A més a més, és com si la manca de diners s'hagués convertit en un dels principals problemes que impedeixen als gihadistes expandir les seves operacions. Doku Umàrov, el líder del virtual «Emirat del Caucas» i també dels gihadistes, va deixar-ho clar en un dels seus missatges «televisats» per Internet. En la seva presentació, feta poc després de l’atemptat terrorista al metro de Moscou, va dir que aquests atacs no serien pas els últims i que els russos podien esperar atacs similars en el futur si continuaven donant suport a la política del seu govern al Caucas. Va dir també que els atemptats eren una represàlia per la mort de civils en mans de les tropes russes, i va afegir que aquells que pensaven que la joventut musulmana estava perdent l’interès per la gihad estaven ben equivocats, que hi havia molts homes joves ansiosos per unir-se al moviment gihadista i que si el seu nombre no augmentava en aquell moment, no era perquè no hi estiguessin disposats, sinó més aviat per manca de fons.

La importància del finançament va ser també destacada per Amir Sefullah, assassinat recentment. En el seu missatge «televisat» per YouTube va dir que les aportacions financeres a la gihad eren un imperatiu per aquells musulmans que no  hi participaven, i en especial aquells musulmans que disposaven de mitjans econòmics importants. I que aquells que es negaven a complir les seves obligacions serien severament castigats. Va precisar que havia mantingut feia poc una conversa amb un musulmà adinerat a qui havia demanat que contribuís financerament a la causa, tal com estipula la llei islàmica. L’home va negar-s’hi, va qualificar els gihadistes de «bandits» i va al•legar que ell ja pagava els impostos al govern. Sefullah li va contestar que ells no eren bandits i que no demanaven res a per si mateixos, de fet, ho sacrificaven tot per la gihad. I que el fet que l’home donés els seus diners als enemics dels musulmans el convertien en més que un pecador i que només una aportació a la causa de la gihad podria salvar-lo.  Sefullah va dir també que l’home no només no va donar res als gihadistes, sinó que fins i tot va informar les autoritats sobre la reunió i que per això, als gihadistes no els va quedar més remei que matar-lo, i, d’aquesta manera, transmetre el missatges a altres individus. La importància de les aportacions dineràries al gihadisme va ser destacada en un article publicat per Kavkaz Center.
Conclusió

Si l’obtenció de finançament era d’extrema importància per als revolucionaris russos en el passat, actualment, ho és també per als gihadistes islàmics a Rússia. Darrerament, alguns indicis semblen demostrar que els gihadistes han intensificat la cerca de finançament, tal com demostra la seva implicació en robatoris i també algunes declaracions en diferents publicacions de premsa. Això obre la via a diferents interpretacions: podria ser que els gihadistes no tinguessin fons suficients, i aquest fet frenés les seves activitats, però també podria demostrar totalment el contrari: que els gihadistes estan en procés d’expansió i necessiten finançament complementari.
Dmitry Shlapentokh és professor associat d'Història a la Universitat d'Indiana

Font: Prague Watchdog

Última actualització