Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Qui hi havia darrere les explosions de Stàvropol? PDF Imprimeix Correu electrònic
Kabardino-Balkària - Conflicte armat
Dimecres, 9 de juny de 2010 12:45

Tags: actes terroristes | Caucas Nord | insurgència

A la república russa de Kabardino-Balkària, les autoritats locals han arribat a les seves pròpies conclusions respecte el nombre de militants que operen al llarg del territori sota la seva jurisdicció. El ministre de l'Interior de Kabardino-Balkària estima que hi ha uns 700 combatents en aquesta petita república. Tal com va dir recentment el cap de la secció de Kabardino-Balkària del Comitè d’Investigació de la Fiscalia Russa, Valeri Ustov: «Segons els departaments especials del Ministeri d'Interior i el Servei Federal de Seguretat (FSB), hi ha aproximadament una organització clandestina formada per 700 homes a la república. Aquesta és la xifra total de militants a Kabardino-Balkària, inclosos simpatitzants».

Les unitats armades il•legals en general estan integrades per homes joves, molts dels quals tenen estudis superiors. Valeri Ustov va ser un dels primers representants de les estructures de força de l’Estat (els anomenats siloviki) a admetre que el moviment de resistència armada tenia un lideratge comú. «Tenim constància que les seves activitats estan totalment coordinades», va assegurar Ustov, i va afegir: «Aquest moviment dins de Kabardino-Balkària, Txetxènia, Ingúixia i Daguestan té, definitivament, uns objectius, un lideratge comuns, i tot està coordinat i planificat».

Les seves paraules signifiquen que les autoritats russes han trigat anys a reconèixer oficialment allò que tothom sabia i comentava des de feia molt de temps. En qualsevol cas, l’admissió dels fets per part de les autoritats mostra que ja no poden amagar més allò que és obvi. L’opinió pública està canviant en detriment de Moscou i aquest procés és la resposta al gran nombre de detencions i assetjaments per motius religiosos de què han estat objecte molts joves. Els intents per part de les autoritats russes d’obrir novament camps d’estiu per al jovent procedent de totes les repúbliques del Caucas Nord, tal com es feia en l’època soviètica, per tal de contrarestar la ideologia rebel, demostren que la política de Moscou a la regió no és realista.

Les explosions i els trets dirigits contra els agents de l’ordre s’han convertit en el pa de cada dia a Kabardino-Balkària. Però l’explosió davant l’entrada del teatre de Stàvropol 15 minuts abans de l’inici de l’actuació del conjunt de danses nacionals txetxenes "Vainakh" va ser com un cop de puny per a l’enviat del president Dmitri Medvédev al Districte Federal del Caucas Nord, Aleksandr Khloponin. L’explosió el 26 de maig al centre de Stàvropol va matar set persones, entre les quals hi havia una nena txetxena d’onze anys, i en va ferir més de quaranta. Cal esmentar que Stàvropol, com a centre de la regió cossaca, va tenir un paper molt important en la conquesta russa del Caucas i ara és el baluard des d'on es pressiona els muntanyencs o gortsi del Caucas Nord. Aquesta explosió letal a Stàvropol és una demostració del potencial d’atac dels rebels i no és pas menys significativa que les explosions del 29 de març a Moscou perpetrades per dones suïcides (xahids o màrtirs). Tant a Stàvropol com a Moscou, els combatents perseguien, en aparença, el mateix objectiu: més que matar algú, demostrar que són capaços d’atacar en qualsevol lloc de Rússia.

I precisament per tot això la idea que l’explosió de Stàvropol va ser perpetrada per nacionalistes russos és només la fantasia d’uns periodistes que eviten fer referència a fets obvis a favor d’interpretacions increïbles (Novaia Gazeta, 28 de maig). No hi ha grups nacionalistes entre la població russocossaca al Caucas Nord que tinguin capacitat d’atacar els gortsi. A més a mes, una acció com la de Stàvropol aniria en contra dels interessos de les autoritats russes, i els nacionalistes d’aquesta regió tan explosiva mai elegirien aquest tipus de tàctica sense el consentiment previ de les mateixes autoritats. Les accions dels rebels, per altra banda, intenten destruir el prestigi i la confiança del Govern rus immers en els preparatius dels Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi, previstos per al 2014. La notícia precipitada que tant l’organitzador com els perpetradors de l’explosió de Stàvropol havien estat ja detinguts es va revelar prematura; les autoritats locals a Ingúixia no van voler confirmar que els detinguts eren residents d’aquesta república nordcaucàsica.

Tenint en compte que l’explosió de Stàvropol s’havia previst que coincidís amb l’actuació del conjunt dansaire txetxè, alguns comentaristes russos ràpidament van establir una connexió entre l’atemptat terrorista i els txetxens, en el millor dels casos, o els ingúixos, en el pitjor. Tanmateix, difícilment s’hagués enviat a militants txetxens o ingúixos a organitzar una missió en un lloc allunyat, per no mencionar el fet que les jamaats islamistes locals, com Iarmuk, Karatxai i l’estepa de Nogai tenen ja una llarga experiència en l’organització d’accions com aquestes a la regió. Des de l’any 2000 la regió de Stàvropol ha estat escenari de bon nombre d’accions rebels, però les autoritats russes van preferir tirar pel dret i apuntar a una «connexió txetxena» en l’explosió de Stàvropol ja que els era més convenient per als seus interessos. Si es confirma la implicació de les jamaats locals, això suposaria la resurrecció de la Jamaat Karatxai, molt castigada els anys 2007-2008 i obligada a fusionar-se durant un temps amb la Jamaat Iarmuk a Kabardino-Balkària.

Les autoritats russes cada cop semblen més preocupades pel paper que té internet en la consolidació del moviment rebel. Els polítics russos denuncien que els continguts extremistes disponibles a la xarxa s’han triplicat des del mes de juny de 2008, fet que va confirmar el viceprimer ministre de Justícia de la Federació Russa, Aleksandr Fiòdorov, durant la reunió de la comissió conjunta de política nacional del Consell de la Federació (la cambra alta del Parlament rus), celebrada el passat 25 de maig (http://xakac.info/news/201005267916#title). Fins i tot una inofensiva entrevista del muftí d’Ossètia del Nord, Alí Khaji Ievtèiev, d’ètnia russa, va ser qualificada d’extremista per haver recordat el temps en què va emprendre els primers passos per acostar-se a l'Islam i, en qualitat de membre d’una jamaat, va conèixer Anzor Astemírov, Emir Khattab i altres líders rebels. Tothom coneixia els vincles anteriors que havia tingut Ievtéiev, fins i tot les autoritats, quan van donar el seu vistiplau perquè es convertís en el muftí d’Ossètia del Nord. Les autoritats russes van pensar en aquell moment que la seva figura podria ser clau per aconseguir que els radicals ossets es posessin del seu costat. Fins a cert punt, Alí Khaji Ievtéiev va resultar beneficiós. Però la seva confessió sincera durant l’entrevista, i la seva evident manca de respecte per l’Església Ortodoxa Russa van suposar tot un escàndol públic. Les dures crítiques que van rebre les revelacions de Ievtéiev per part de gairebé tots els muftins del país van obligar-lo a deixar el càrrec (www.svobodanews.ru/content/article/2052665.html).

Incapaces de fugir del seu passat soviètic, les autoritats russes segueixen regulant totes les activitats del clergat oficial musulmà, i això, als ulls de la comunitat musulmana russa, posa en un compromís el clergat.

Moscou no vol reconèixer que ha perdut la seva influència al Caucas Nord i comet cada vegada més errors imperdonables que l’únic que aconsegueixen és afeblir la seva posició a la regió.

Font: Jamestown Foundation

Última actualització