Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Les autoritats de Daguestan, responsables del segrest d’un líder de la comunitat musulmana? PDF Imprimeix Correu electrònic
Daguestan - Drets humans
Dimecres, 16 de juny de 2010 15:31

Tags: Daguestan | desaparicions | llibertat religiosa | repressió policial

Sirajudin Xafíev, un musulmà que va negociar en representació del grup salafista en un conflicte en una mesquita el 2005 a la república meridional russa de Daguestan, va ser segrestat el setembre de 2009 i no se’n té cap notícia des d’aleshores. Els membres de la seva família sospiten que els serveis de seguretat van detenir-lo i assassinar-lo per motiu de la seva activitat religiosa, i es lamenten que tots aquells que són conseqüents amb la seva interpretació de l’Islam són objecte de «persecució». Les autoritats admeten tenir llistes de sospitosos «wahhabites». Fins i tot el Consell Espiritual Musulmà del Daguestan, que té el suport de l’Estat, s’oposa a aquest tipus de llistes. Tot aquell que va a la mesquita al matí i al vespre «entra a formar part d’una llista policial».

Els germans petits de Sirajudin Xafíev —que va ser vist per darrera vegada el 8 de setembre de 2009— creuen que els serveis de seguretat van segrestar-lo i assassinar-lo per la seva activitat religiosa.  «Tota la nostra família professa el tipus d'Islam del profeta Mahoma que es professa al món normal i civilitzat», van explicar Abumuslim i Mogamed Xafíev al serveis informatius de  Forum 18 de Derbent, la ciutat més antiga i més meridional de Rússia, el passat 17 d’abril. «Per aquesta raó ens persegueixen».

Els germans no tenen cap prova que demostri la implicació de les autoritats en la desaparició de Sirajudin. Testimonis del segrest han explicat que va ser arrossegat fora del seu cotxe després de deixar el seu fill a la guarderia el passat 8 de setembre al matí. Una fotografia de l'incident que va poder ser vista a Forum 18 mostra dos atacants vestits de negre amb el rostre cobert per passamuntanyes.

Els germans també han explicat que els agents de les forces de seguretat els van dir de manera oficiosa que si no haguessin organitzat una protesta com la que havien fet, haurien pogut recuperar el cos de Sirajudin. Familiars i centenars de manifestants van bloquejar els carrers principals de Derbent el dia que Sirajudin va desaparèixer per exigir a la fiscalia que investigués el cas. «I com preteneu que tornin el cos d’algú quan pel mig hi ha una investigació criminal sobre el segrest? 

Enfrontaments després de l’elecció del líder de la mesquita

Com altres salafistes —que defensen l’Islam que practicaven els primers musulmans i que ells  consideren la seva forma més pura— els Xafíev resaven a la mesquita de Juma de Derbent (del segle XVIII) fins el 2005. Els problemes van començar quan els practicants, en unes eleccions democràtiques, van substituir el seu imam no salafista i van instal•lar-hi un jove salafista que s’havia llicenciat a la Universitat Islàmica Al-Azhar, d'Egipte.

Segons els germans Xafíev, els musulmans sufís i xiïtes van provocar l’enfrontament multitudinari que va tenir lloc a la mesquita el 9 d’abril de 2005. Com a conseqüència d’aquests esdeveniments, Sirajudin Xafíev va ser elegit per negociar en representació dels salafistes gràcies a la seva educació secular a la Universitat de Voronej. Els Xafíev pensen que, arran d’això, el seu germà va passar a ser considerat per les autoritats com «líder dels extremistes».

Islam sota estricte control a Daguestan

A Daguestan hi ha una gran diversitat ètnica i la major part de la població és musulmana, bàsicament sunnites però també hi ha una minoria xiïta.

Tant els imams com les persones que ensenyen l’Islam es troben sotmeses a un estricte control al Daguestan. Des de l’aprovació, el 1999, d’una llei local que prohibeix el wahhabisme —definit com «extremista», però, de fet, emprat com a sinònim de salafisme– qualsevol persona que ensenyi religió ha de tenir el suport d’una organització religiosa de la república. Segons la llei daguestànica sobre la religió de 1998, només es permet l’existència d’una única organització per confessió i l'actual Consell Espiritual Musulmà del Daguestan afavoreix el sufisme en detriment del salafisme.

El secretari de premsa del Consell Espiritual, Magomedrassul Omàrov, va dir a Forum 18 el passat 21 d’abril que la situació a la mesquita de Juma, a Derbent, –que va descriure com un conflicte entre sunnites i xiïtes— ja estava solucionat, i que ambdues parts podien ja resar-hi una darrere l’altra.

Després dels enfrontaments a la mesquita, la llar dels Xafíev van ser objecte de registres «a la recerca de míssils balístics, bombes nuclears», va dir amb ironia Abumuslim, però com que no van trobar-hi armament, els agents de les forces de seguretat van confiscar «llibres normals i corrents» incloses les traduccions al rus de l’alcorà.

Encara que no està oficialment prohibida, hi ha una llista de literatura «no recomanable» i qualificada de «wahhabita» per part del Consell Espiritual que inclou les traduccions al rus de l’alcorà i altres títols àmpliament difosos a la resta de Rússia.

«Les llistes de wahhabites»

Segons els germans Xafíev, hi ha també altres salafistes perseguits amb l’ajuda de les llistes que elabora la policia i, sospiten, també d’aquesta institució religiosa:« El Consell Espiritual és una branca del FSB! Això ho sap tothom!».

Els musulmans de la república nordcaucàsica de Kabardino-Balkària van dir també a Forum 18 que els noms d’aquells que, de forma polèmica, han estat detinguts o son buscats per activitat extremista són seleccionats del registre que elabora la policia entre les persones que acudeixen regularment a la mesquita a resar, és a dir de les «llistes de wahhabites».

El secretari de premsa del Consell Espiritual, Magomedrassul Omàrov, va coincidir amb els Xafíev en la crítica a les llistes negres de devots musulmans, però va afegir en declaracions a Forum 18: «Cada policia ha establert els seus propis criteris. Si algú va a la mesquita matí i vespre, entra a formar part d’una de les llistes de la policia»

Les autoritats reconeixen tenir llistes

Les agències de l’ordre han reconegut tenir llistes de sospitosos wahhabites. En una recopilació de documents d’una conferència governamental daguestànica per a la prevenció de l’extremisme religiós i polític que va celebrar-se a Makhatxkalà el mes de maig de 2009, el subdirector de l’administració, Dmitri Dunàiev, parla de registres policials que inclouen 42 «adeptes del wahhabisme» a la ciutat: «Se sap quin és el seu parador i les seves activitats; no participen activament en  activitats i són observats per les agències de les forces de l’ordre».

Els fills adolescents d’aquesta gent són especialment controlats, afegeix Dunàiev: «Es controlen els joves des dels centres on estudien i es fa el corresponent seguiment».

En el seu informe sobre l’actitud respecte a l’Islam a Daguestan, el sociòleg local Zaid Abdulagàtov, menciona un registre de setembre de 2005 en el qual es parla de 1070 «adeptes wahhabites» a la república expedit pel seu Departament de Lluita contra l'Extremisme i el Terrorisme Criminal.

Xamil Xikhalíiev, de la branca daguestànica de l’Acadèmia Russa de les Ciències, explica que les persecucions arbitraries a què són sotmesos els wahhabites es fan en funció del vestit i les formes, tal com passa també a Kabardino-Balkària. En comptes de provar que els salafistes han lluitat o han ajudat els insurgents, diu, les autoritats «els persegueixen, agafen a qualsevol que dugui barba, el colpegen, l’obliguen a firmar una confessió i l’empresonen per la seva confessió».

Xikhalíiev ha sentit també casos en què fins i tot els múrids o deixebles dels xeics sufís de l’oposició han estat confosos per wahhabites.

Ell i altres han dit a Forum 18 que l'Estat havia afluixat la seva pressió a Daguestan a partir de 2005

Són tractats els salafistes com a terroristes?

La repressió de Derbent va obligar molts salafistes a abandonar Daguestan i va impulsar-ne d’altres a «fugir als boscos», que és una manera de dir que van unir-se a les files de la insurgència. D’altres van ser empresonats després del que s’ha descrit com «pantomimes» de judici acusats d’extremisme i altres càrrecs. Els Xafíev i altres tenen por, des de 2005, d’anar a la mesquita pública, ja que diuen: «La seva gent [els musulmans sufís i xiïtes] van a la mesquita, ens agafarien immediatament». «Tots som a la llista», va explicar Abumuslim, «fins i tot ell» va afegir assenyalant el seu fill de dos anys. «D’aquí a deu anys, vindran i se l’enduran també».

Tampoc és possible resar en grup a casa per por a les incursions de la policia, van explicar els Xafíev. Si un grup es reuneix, les agències de seguretat probablement ordenaran assaltar la casa on estiguin reunits i, posteriorment, descriuran els fets com una operació antiterrorista culminada amb èxit. Els segrestos i assassinats també es presenten de la mateixa manera, insisteixen els germans mentre recorden el cas d’un operari de correus que va desaparèixer del seu lloc de treball i el seu cos cosit a bales —encara amb l'uniforme de treball— va ser tornat vestit amb roba de camuflatge de combat unes quantes talles massa gran i sense els forats de les bales a la roba ni sang.

Els agents de les forces de seguretat pensen automàticament que els salafistes són terroristes en potència, va explicar Abumuslim a Forum 18. «Diuen que és només una qüestió de temps, que si no és avui serà demà, que prendrem les armes i matarem, i per això ens maten primer. No volen que en quedi cap, de salafista. És el seu objectiu».

Aquests dos articles ofereixen una anàlisi dels antecedents i la política russa en relació amb l’«extremisme religiós»:
'How the battle with "religious extremism" began' (F18News 27 abril 2009 http://www.forum18.org/Archive.php?article_id=1287

'The battle with "religious extremism" - a return to past methods?' (F18News 28 abril 2009 http://www.forum18.org/Archive.php?article_id=1288).

Font: Forum 18

Última actualització