Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Nou pla de desenvolupament per al Caucas Nord PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Política, economia i relacions internacionals
Dimarts, 20 de juliol de 2010 10:43

Tags: Caucas Nord | corrupció | economia

El passat 2 de juliol, el diari Viedomosti desvetllava l’ambiciós —i promès des de feia temps— pla d’Aleksandr Khloponin per desenvolupar el districte federal del Caucas Nord. En ell es descriuen tres possibles escenaris —d’inèrcia, basic i òptim—, amb clara predilecció pel darrer. L’escenari òptim es dissenya per superar la manera com Moscou percep els trets distintius del Caucas Nord (la influència dels clans, la corrupció, el sistema econòmic primitiu, el separatisme ètnic, el radicalisme religiós, la degradació de la massa laboral qualificada i la tendència d’una part de la població a dependre excessivament del repartiment de l’estat) (Viedomosti, 2 de juliol).

La capacitat cada vegada menor de Moscou de sostenir financerament el Caucas Nord, les pressions derivades dels Jocs Olímpics de Sotxi de 2014 i la violència interminable a la regió podrien estar darrere l’intent de Moscou de canviar la seva estratègia al Caucas Nord.

El districte federal del Caucas Nord, que inclou totes les repúbliques del Caucas Nord excepte Adiguèsia i la regió de parla russa de Stàvropol, registra el 6,5 % de la població de la Federació Russa, però només aporta l’1,18 % dels ingressos del país en impostos. Totes les repúbliques de la regió reben més de la meitat dels seus fons pressupostaris del centre federal mentre que Stàvropol rep només el 35 %. Khloponin explica que no hi cap mena de relació entre el desenvolupament econòmic d’una regió i els diners federals que rep. Per tant, proposa dur a terme projectes prioritaris i, al mateix temps, millorar el clima general d’inversions al Caucas Nord entre 2010 i 2012, i iniciar una «fase de creixement actiu» entre 2013 i 2025. La implementació de l’estratègia recau en el cap del districte federal del Caucas Nord, fet que relega les autoritats republicanes a un paper menor i enforteix el rol de l’enviat de Moscou (Viedomosti, 2 de juliol).

El desenvolupament de les infraestructures de transport al Caucas Nord és possiblement l’exemple més extrem del canvi de política que proposa l’equip de Khloponin: s’ha previst construir autopistes que travessin el Caucas Nord, estimular el desenvolupament ferroviari fins al Caucas Sud, construir ports a la costa daguestànica del mar Caspi i crear un corredor de transport fins l’Iran.

Aquesta estratègia depèn en gran mesura de les inversions directes que faci el govern i de les deduccions fiscals que puguin beneficiar les empreses privades. Tanmateix, un dels membres de l’equip de Khloponin va dir que, fins al moment, Moscou no havia fet cap gest d’aprovació de l’estratègia i que es desconeixia l’abast dels recursos que el Kremlin tenia previst invertir en el programa. Un funcionari del govern rus anònim va dir que la nova estratègia crearia un estat dins d’un altre estat amb impostos més baixos o inexistents, un paradís fiscal virtual, quelcom que difícilment Moscou acceptaria (Viedomosti, 2 de juliol).

Mentre Khloponin sembla intentar reforçar els lligams entre el Caucas Nord i la resta de Rússia, també té previst explotar el potencial trànsit per la regió. En fer-ho, trencaria l’aïllament relatiu del Caucas Nord amb els seus veïns i, potencialment, amb altres parts del món. Però difícilment Moscou aprovaria les conseqüències que aquest fet comportaria, ja que ha intentat sempre i de forma persistent limitar la presència estrangera a la regió. Uns elevats índexs d’inversió al Caucas Nord, afegits als nombrosos problemes que afecten les regions d’ètnia russa, podrien ser contraproduents i fins i tot inacceptables per al Govern a Moscou.

Un altre front d’oposició sistemàtica a les propostes de Khloponin són els governadors locals del Caucas Nord, acostumats a exercir un control total sobre els fluxos de diners, però, que, amb aquesta nova estratègia es veuen forçats a esdevenir simples membres d’un equip burocràtic. Moscou haurà de trencar els cercles de govern locals i redistribuir el poder, quelcom difícil d’aconseguir sense posar en perill la ja de per si inestable situació a la regió. Per altra banda, caldrà incentivar els governadors locals perquè donin suport al creixement econòmic regional i això, en contrapartida, segurament incrementarà el seu poder, quelcom que Moscou ha intentat frenar.

La insurgència continua sent un factor significatiu que no desapareixerà ni tan sols amb la implementació de tots els plans econòmics, ja que, si bé el desencant davant la difícil situació econòmica és clarament una de les causes de la violència al Caucas Nord, no és pas l’única. La manca de representació popular i, per tant, de legitimitat del govern en una regió que aplega tanta diversitat ètnica sembla deixar en el no-res qualsevol reforma econòmica si no arriba acompanyada d’un canvi polític.

L’escassesa de fons pot esdevenir un factor clau per impulsar el reformisme rus al Caucas Nord. El 22 de juny, la delegació russa de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) va votar per primera vegada a favor d’una resolució sobre el Caucas Nord. L’APCE va insistir a Rússia que lluités contra el terrorisme al Caucas Nord «tot respectant els drets fonamentals i els principis de la llei», que imités l’exemple d’altres països que s’havien trobat en una situació similar, i que treballés més estretament amb les ONG locals i el Consell d’Europa (www.assembly.coe.int, 22 de juny). Veient que era un bon moment, l’ex subsecretari d’estat nord-americà, Ronald D. Asmus va fer una crida a Washington perquè «impliqués Moscou en el Caucas Nord» per tal de «limitar el dany col•lateral i els potencials efectes d’aquestes polítiques al Caucas Sud» (The Washington Post, 3 de juliol).

Hi ha també molts altres interessos  particulars que podrien inhibir les noves iniciatives de Khloponin. Un d’ells podria ser l’intent de fomentar la lleialtat de la població del Caucas Nord envers Moscou amb promeses de futures inversions per tal de garantir que les  generoses inversions per als preparatius dels Jocs Olímpics de Sotxi del 2014 quedin suficientment protegides dels ressentiments de la gent i de les elits regionals. Hi ha un altre aspecte, purament fiscal: les reduccions o exempcions fiscals seran una oportunitat per a les grans empreses russes de millorar els seus marges de benefici si es registren al Caucas Nord tot i treballar arreu. En qualsevol cas, les reformes al Caucas Nord han posat en joc importants recursos financers i polítics, i això provocarà una seriosa lluita política al més alt nivell del lideratge rus.

 

Font: Jamestown Foundation

Última actualització