Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Kadírov i Internet PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Dimarts, 14 de setembre de 2010 10:14

Tags: Kadírov | Txetxènia

El 14 d’abril de 2010 la televisió txetxena va mostrar imatges de com Albert Saaev, un hacker de Moscou, era entregat emmanillat a Grozni. En un to de prepotència es va anunciar que «el terrorista d’Internet» havia estat conduït fins a la capital txetxena, on es durien a terme les investigacions relatives a l’atac hacker que va patir el 26 de juny de 2009  www.chechnyatoday.com, el lloc web oficial del president txetxè Ramzan Kadírov.

Es van oblidar de dir que el tribunal del districte de Kuzminski (Moscou) ja havia condemnat Albert Saaev per aquest fet l’1 d’abril de 2010. Saaev va ser sentenciat a dos anys de detenció en una colònia penitenciària en règim de mínima seguretat i a pagar una multa de 35000 rubles. El company que el va ajudar en l’atac hacker, Oleg Morózov, va ser condemnat a un any però la seva sentència va quedar en suspens.

Albert Saaev esperava que li farien complir la sentència al centre Lefórtovo, de l’FSB. No hi ha cap base legal per traslladar Saaev a Grozni per dur a terme investigacions ja que ja existeix una sentència per l’episodi de l’atac hacker a www.chechnyatoday.com. L’oficina del fiscal de Txetxènia sembla no estar al corrent  que és il·legal jutjar dues vegades una persona pel mateix crim. L’única explicació possible del trasllat de Saaev a Grozni és la petició personal de Ramzan Kadírov de poder venjar-se d’Albert Saaev com una mesura d’advertència exemplar.


Gairebé de forma immediata vaig començar a rebre missatges de Rússia informant-me de la  situació en què es trobava Albert Saaev.

La trucada més inesperada va ser la del company de cel·la d’Albert Saaev a la presó de Lefórtovo. Va resultar ser Nikita Tikhònov, un sospitós de l’assassinat de Stanislav Markélov i Anastàssia Baburova. No analitzaré aquí els motius de la trucada de Tikhònov ni la qüestió de si és culpable o innocent. El que importa és el fet que Tikhònov va aconseguir enviar informació fora de la presó sobre la situació de Saaev, i que va explicar per l’amistat que havien iniciat a la presó. D’aquesta manera, precisament, vaig poder establir contacte amb la dona de l’Albert, Xakhri.

Xakhri té 27 anys. L’Albert i la seva família han viscut a Moscou uns quants anys. La seva filla va néixer quan l’Albert estava sent investigat. Ara té cinc mesos.
La primera carta de la Xakhri deia: «El meu marit ha estat enviat a Txetxènia on es durà a terme una investigació. Tots sabem perfectament què entenen Kadírov i el seu entorn per dur a terme una investigació. Es van endur l’Albert sense notificar-ho a la família. Va estar retingut a Lefórtovo fins al 23 de setembre de 2009. Vaig saber del seu trasllat a Grozni a través de parents seus que viuen a Daguestan on van poder veure les notícies emeses per la televisió txetxena. L’única raó del seu trasllat, crec que és la revenja. El seu crim va ser comès fora de Txetxènia i ell no ha estat mai allà».

Albert Saaev va néixer el 1982. A Moscou hi tenia un petit negoci de programari per a ordinadors, l’empresa BIT. Xakhri confirma que el seu  marit havia llençat atacs hackers contra pàgines web oficials a Ingúixia, Txetxènia i Daguestan, entre les que hi havia ingushetia.org, islam.ru o riadagestan.ru.
Un dels portals oficials txetxens www.chechenyatoday.com també va ser objecte d’un atac hacker uns dies després de l’atemptat contra el president ingúix Iunus-bek Ievkúrov. Els hackers van fer aparèixer a la pàgina principal del lloc web de Kadírov una advertència en què deien que Kadírov tindria la mateixa sort.

El ministre d’Informació txetxè, Xamsail Saralíev, va encarregar una investigació penal sobre l’atac. Malgrat el gran nombre d’amenaces de mort que circulen per Internet contra periodistes i activistes dels drets humans, aquesta vegada —a diferència dels casos anteriors— l’FSB va reaccionar ràpidament per atrapar els hackers. Segons el diari Kommersant [1], la investigació principal va anar a càrrec de la branca txetxena de l’FSB i l’empresa Bevolex, responsable del manteniment de diferents pàgines web progovernamentals a Txetxènia i Daguestan.

Més o menys en les mateixes dates de juny de 2009, uns hackers van intentar accedir als llocs web d’alguns mitjans de comunicació oficials del Daguestan. Mentre s’investigava un altre cas penal iniciat al Daguestan sota els articles 272 part 2 (“Accés il•legal a la informació digital”) i 273 part 1 (“Creació i distribució de software de hackers”) del Codi Penal rus, el FSB va localitzar Albert Saaev, conegut a la xarxa amb el nickname de Hydramni. Es va saber que Albert Saaev havia estat anteriorment detingut mentre duia a terme atacs hacker. El 2005, el tribunal de la ciutat de Khasav-Iurt (Daguestan) el va condemnar a un any al centre penitenciari per bloquejar la pàgina web de l’Agència de Notícies de Daguestan.

Vaig trucar la Xakhri el diumenge 19 d’abril. Semblava espantada perquè havia rebut informació preocupant a través de l’advocat que van poder contractar a Txetxènia. Visirkhadji Ibraguímov va informar la família que encara no havia pogut posar-se en contacte amb l’Albert.

A més a mes, alguns indicis assenyalaven que l’FSB txetxè estava intentant interrogar tota la gent connectada amb l’Albert  i dur-los a tots a Txetxènia. «A quin cercle es refereixen?», li vaig preguntar a la Xakhri. La resposta va ser lacònica, «parents, amics i coneguts». La llista pot ser il•limitada.

Xakhri està preocupada per parents de l’Albert que encara viuen a la ciutat daguestànica de Khassav Iurt i dos dels seus amics que ja van ser interrogats com a testimonis en el judici a Moscou. Magomed Nabiev, que viu i treballa a Moscou, i Nadir Islaílov, que viu a la capital de Daguestan, Makhatxkalà. Quan li vaig preguntar a la Xakhri per l’Oleg Morózov, em va respondre que possiblement encara era a Moscou però que ningú no coneixia el seu parador. Que tenia por de parlar.

La preocupació de la Xakhri va quedar confirmada per les fonts oficials de Kadírov, inclòs el lloc web www.chechnyatoday.com. Vaig trobar l’article sobre l’entrega d’Albert Saaev a Txetxènia. Deia així: «Tots aquells que estan implicats en la campanya de difamació contra les autoritats txetxenes des del territori rus han estat identificats per l’FSB. La seva detenció és només una qüestió de temps. I tots aquells que es troben a l’estranger des d’on difonen mentides des d’Europa o el Pròxim Orient també seran identificats ben aviat gràcies a la cooperació entre les nostres agències de seguretat i els seus homòlegs a l’estranger».

La pàgina web transcriu les paraules de Xamsail Saralíev, el ministre txetxè d’Afers Exteriors, Política Nacional, Mitjans de Comunicació i Informació: «S’estan duent a terme consultes de forma regular. Les agències de seguretat d’Àustria, Alemanya, França, Polònia i altres estats s’han involucrat de forma activa  en la detenció i neutralització dels extremistes religiosos establerts als seus territoris». He d’admetre que m’agradaria estar d’acord amb el ministre txetxè. Sembla realment com si les agències de seguretat txetxenes gaudissin de certa confiança entre els seus col•legues europeus.

Un amic meu de la diàspora txetxena va crear un fòrum a Internet per discutir temes relacionats amb Txetxènia ara fa mig any. Recordo la seva ansietat  per convertir-lo en un punt de trobada on discutir temes i intercanviar informació després que el popular Fòrum Txetxè d’Internet «A la llar» (U kamina) va ser clausurat. La decisió va venir forçada per les amenaces contínues contra l’administrador del Fòrum, Albert Digàev. En diverses ocasions li havien proposat comprar-li el fòrum. Els seus usuaris van ser identificats i assetjats.

El web www.adamalla.com va ser creat com a continuació del fòrum a Internet de Digàev. El portava pràcticament la mateixa gent —amb excepció de Digàev, que havia renunciat. El nou fòrum d’Internet va existir només mig any fins que va ser víctima d’un atac d’hackers la primavera de 2010.  A més a mes, dos dels moderadors del fòrum, Spilka i Stalker, van començar a rebre amenaces per telèfon de gent que es presentava a si mateixa com agents de les forces de seguretat txetxenes.

Spilka és una noia que viu en una ciutat russa i que explica que rep trucades al telèfon de casa seva. Els seus interlocutors, que no s’identifiquen, li demanen que els proporcioni informació de contacte del nou propietari del Fòrum i que elimini totes les entrades relatives a Ramzan Kadírov i les cròniques que expliquen les represàlies.

L’altre moderador afectat no viu en una gran ciutat. També ha rebut amenaces per telèfon. Presumptes agents de les forces txetxenes el van amenaçar de mort si refusava col•laborar amb ells.

Vaig saber qui era el propietari del fòrum adamalla.com. Segons paraules seves, també va començar a rebre amenaces. L’únic obstacle que ha trobat la gent de Kadírov és que viu a l’estranger. Tanmateix, creu que tard o d’hora Kadírov intentarà superar aquest obstacle, especialment vistos els «èxits» aconseguits en l’esfera internacional.

www.chechnyatoday.com en un dels seus articles, anunciava amb orgull que  «s’havia establert una  beneficiosa cooperació entre les agències de seguretat txetxenes i les seves homòlogues a Àustria, Alemanya, Polònia, Noruega, Bèlgica, França i altres estats. Gràcies a aquests contactes, s’havia creat una base de dades completa sobre tots aquells que difonien informació de caràcter terrorista i extremista des de l’estranger».

Hi havia una qüestió impossible de respondre en el missatge del propietari d’adamalla.com: «és realment cert que han recopilat informació sobre tots nosaltres? Puc entendre que Saaev fos traslladat per satisfer els capricis de Kadírov... Són còmplices de Moscou. Però, com és possible que Europa hagi començat a creure’s aquests carnissers?».

També va explicar els problemes que tenia un altre usuari del Fòrum que vivia també a l’estranger. Els ciberespecialistes són realment eficients quan compleixen ordres de Kadírov. Furguen en profunditat per identificar fins i tot els usuaris d’aquests recursos d’Internet. No sabem quants d’ells han rebut ja amenaces. Un d’ells va informar als editors d’adamalla.com que era víctima de xantatge des que els especialistes de Kadírov l’havien identificat. Va rebre una demanda per tornar a Txetxènia. S’hi va negar, i el van amenaçar dient-li que la situació del seu germà —que compleix condemna en una presó russa— es convertiria en desesperada.

El propietari d’adamalla.com denuncia que les autoritats de Kadírov han llençat una gran campanya contra aquests recursos d’Internet fins i tot el que ell mateix va establir.

Adamalla en txetxè significa humanitat i és un concepte molt ampli que implica justícia, honestedat, voluntat i compassió en la mentalitat txetxena. El propietari del fòrum declara que un dels seus principals propòsits era ajudar la gent jove txetxena a desenvolupar-se en una atmosfera de tolerància en relació amb altres pobles, en el respecte mutu i l’amistat entre els pobles. Els editors i el propietari del fòrum Adamalla van declarar que era impossible establir cap tipus de relació amb les autoritats actuals txetxenes argumentant que «no veien cap possibilitat d’establir un diàleg amb l’actual règim txetxè en unes condicions en les quals totes les normes internacionals bàsiques sobre llibertat d’expressió han estat suprimides, totes les fonts d’informació alternatives han estat declarades “extremistes”, quan la violació de les lleis i les represàlies contra civils s’han convertit en la norma i les ONG no poden operar de forma normal». En aquest punt, el meu contacte expressa la seva ferma opinió que, posant al mateix nivell adamalla i Kavkaz-Center —portaveu de la resistència militant extremista i islàmica—, les autoritats txetxenes pretenen desacreditar-les davant la gent, «separant-nos únicament amb una coma esperen obtenir les simpaties d’aquella gent que no creu en la propaganda de Kavkaz-Center.  A més a més, Kavkaz-Center ja no intenta consolidar el poble txetxè. El seu únic objectiu és que els grups ètnics es destrueixin entre sí».

El meu amic va expressar el seu desig que altres mitjans de comunicació parlessin de la sort d’Albert Saaev. Li agradaria poder-ho fer ell mateix. Declara que és necessari considerar les amenaces dels agents de Kadírov i els periodistes que treballen per ell com a mortals.

www.chechnyatoday.com, per exemple, va publicar recentment un article firmat per un tal G. Iusúpov. Segons l’autor, «els terroristes d’Internet són enemics del poble txetxè. Cal combatre’ls amb mesures adequades. El president txetxè Ramzan Kadírov ha donat ordre de localitzar aquests sabotejadors de la informació siguin allà on siguin i castigar-los amb tot el pes de la llei». L’article diu també que «aquests sabotejadors són encara més perniciosos que els enemics declarats. Tal com va dir Ramzan Kadírov, són pitjors que criminals. Seran identificats amb tots els mitjans possibles i castigats. Estigueu alerta... i tingueu por perquè aviat trucarem a la vostra porta».

El 19 d’abril de 2010 em va trucar Xakhri Saaeva i em va dir que l’advocat que havia contractat a Txetxènia per portar el cas, Visirkhadji Ibraguímov, no tenia permís per veure Albert Saaev. Des que la televisió l’havia mostrat sortint de l’avió procedent de Moscou no havia pogut accedir fins on era Saaev. Li diuen que ha d’aconseguir un permís especial del Ministre de l’Interior txetxè. L’advocat no ha pogut ni tan sols posar-se al dia amb el cas, ha d’esperar que l’investigador encarregat del cas li ho autoritzi. Aquesta estranya investigació d’un episodi prèviament investigat està sota el control personal de Ramzan Kadírov. 

El 4 de maig d’aquest any, les agències de seguretat russes seguien guanyant terreny als opositors d’Internet. A Moscou, Alexei Allaudin Dudko va ser detingut amb càrrecs per possessió il•legal d’armes. Tanmateix, les acusacions aviat es van retirar. Alexei era conegut al ciberespai amb el sobrenom de «ingushetia.ru». Va estar en parador desconegut durant uns dies  fins que diferents organitzacions de drets humans començaren a preguntar-se per la seva sort. Mikhaïl Kriger, un activista dels drets humans, va declarar a l’emissora Eco de Moscou que li havien permès reunir-se amb Alexei Dudko que romania a la presó de Butirka. Denunciava que li havien posat substàncies explosives i algunes drogues enmig de les seves pertinences durant l’escorcoll del seu pis. El 14 de maig, els càrrecs van passar a ser per possessió il•legal de drogues. Un grup de membres de la cambra pública de Moscou van obtenir també un permís per veure Dudko a la presó. Van declarar que segurament Dudko havia estat colpejat.

Alexei Dudko havia treballat amb el propietari de la pàgina opositora www.ingushetia.ru , Magomed Evlóev, fins que aquest darrer va morir de forma violenta el mes d’agost de 2008. Després que la pàgina web fos tancada per decisió del tribunal del districte de Kunzevo, a Moscou, Dudko va treballar de forma independent cobrint la situació al Caucas Nord a través del seu bloc.

Els recents atacs contra recursos web que cobreixen la situació al Caucas Nord mostren la tendència actual a criminalitzar qualsevol intent d’informar del que passa a la regió. Res a veure amb els nombrosos casos d’amenaces a Internet contra defensors dels drets humans i periodistes. En el primer cas, la gent que hi ha darrere de les amenaces és impossible d’identificar.

 

Oksana Txelixeva

Última actualització