Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Wikileaks: Moscou, segons Washington PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Política, economia i relacions internacionals
Dijous, 16 de desembre de 2010 13:08

Tags: Caucas Nord | conflictes armats | corrupció | drets humans | FSB | Txetxènia

Les filtracions dels cables del Departament d'Estat nord-americà per Wikileaks han permès que l'opinió pública tingui accés a una informació molt valuosa, alhora que en ocasions compromesa, relacionada amb països de tot el món. Si bé no hem d'oblidar que tots aquests documents van ser redactats per la diplomàcia nord-americana i, per tant, el seu enfocament en ocasions és, a més d'esbiaixat, interessat, també és cert que, a part d'algunes informacions de caràcter més anecdòtic, en molts casos els diplomàtics mostren en els seus informes capacitat d'anàlisi i un ampli coneixement de la situació del país i del tema en concret.

Els cables relacionats amb Rússia i les antigues repúbliques soviètiques se centren en temes tals com el tràfic d'armes, els tractats sobre armes nuclears, Pakistan, l'Iran, el cas Litvinenko, Putin i el petroli, Putin i la seva amistat amb Berlusconi, el poder de l'exalcalde de Moscou, el conflicte de Nagorno-Karabakh, la relació de Rússia amb Geòrgia, Txetxènia, Daguestan, Azerbaidjan, la màfia russa, la relació entre Putin i Medvédev, l'allargada ombra de Stalin i un llarg etcètera. En particular, el Caucas Nord és tema de diversos documents, dels quals aquí us n'oferim una selecció:

Relata les noces del fill de Gadzhi Makhàdzhev, diputat del Parlament rus i director de la Companyia Petroliera del Daguestan. L'ambaixador William Burns relata amb detall l'esdeveniment, que va tenir lloc el 2006, demostrant un bon coneixement dels costums locals. Els casaments al Daguestan, especialment entre les elits locals, duren tres dies en les quals s'ofereix ingents quantitats de menjar i beguda alcohòlica als convidats. Makhàdzhev forma part d'aquesta elit i presumeix de les seves propietats a Rússia, França i els EEUU, així com d'una col·lecció de cotxes de luxe. En un dels seus Rolls Royce va passejar als diplomàtics nord-americans, que van haver d'encongir les cames perquè un kalashnikov ocupava bona part de l'espai.

El segon dia de la celebració del casament, apareix al convit el President txetxè Ramzan Kadírov, en texans, samarreta i una pistola banyada en or, acompanyat per un sèquit de 20 homes. Va beure i va menjar, va regalar als nuvis un lingot d'or de 5 quilos i va marxar. Sorpresos pel fet que Kadírov no es quedés més estona, els diplomàtics van preguntar a l'amfitrió per què el president no es quedava a dormir a Makhatxkalà: “Ramzan mai passa la nit fora de casa seva”. La presència del líder de Txetxènia, apunta Burns, “és un senyal de respecte i aliança (…) És una eina política necessària en una regió on els problemes només es resolen fent ús de les relacions personals de cadascú per arribar a acords informals ad hoc”.

Kadírov no va ser l'únic representant de Txetxènia. També estava allí (i aquest no va marxar) Khalid Iamadàiev, membre del parlament txetxè i germà de Sulim Iamadàiev. L'ambaixador va aconseguir parlar amb ell de les desaparicions que es produeixen a Txetxènia. El parlamentari va admetre que n'hi ha, però que en molts casos els pares denuncien que els seus fills han estat raptats quan la realitat és que han fugit de casa per aliar-se amb els combatents.

Aquest document és un bon exemple de com les relacions personals tenen molt pes en les aliances, acords o suports presents i futurs, entre polítics i homes de negocis en les diferents regions del Caucas. El cable acaba rememorant unes paraules de Gadzhi Makhàdzhev, segons el qual la democràcia sempre fracassarà al Caucas, perquè “el concepte d'Estat és una extensió de la família caucàsica, en la qual la paraula del pare és la llei”.

 

L'ambaixador Burns fa una anàlisi del conflicte des que Txetxènia es va declarar independent fins l'any 2006, quan s'escriu l'informe. Descriu l'evolució de la insurgència (de nacionalista a salafista; de txetxena a pancaucàsica) així com la repressió brutal dels cossos de seguretat de l'estat contra la població civil, repressió que, segons l'ambaixador, és el principal motiu pel qual els joves agafen les armes.

També explica la gran dificultat del govern rus per controlar els seus militars, que en les guerres de Txetxènia es van convertir en violents i corruptes traficants de petroli i armes. Un cop "acabat" el conflicte, aquests volen seguir vivint dels seus negocis bruts. En cap cas l'informe esmenta a Al-qaeda o altres xarxes terroristes islamistes; el conflicte es llegix en clau interna. De Kadírov, l'ambaixador diu que “no té el prestigi religiós ni personal que va tenir el seu pare. És un senyor de la guerra pur i simple, un de tants, com els germans Iamadàiev”.

Burns explica com el president txetxè s’ha fet amb el control absolut de la república i com actua amb brutalitat reprimint les veus dissidents i eliminant aquells que li poden fer ombra en l'esfera política. Recalca el "suport ilimitat" que rep de Putin, i explica les seves intencions d'estendre el seu poder més enllà de les fronteres txetxenes. Finalitza el seu informe mencionant la insurgència: els temps de Maskhàdov ja s’han acabat i ara, els que lluiten a les muntanyes, són islamistes que "ja no representen cap autoritat moral ni tenen cap compromís amb la democràcia".

L’ambaixador John Beyrle explica que ha rebut una carta dels serveis secrets russos que li demanen urgentment que des dels EEUU es deixi de finançar les ONG del Caucas Nord perquè, presumptament, els fons enviats poden caure en xarxes il·legals armades. També s’explica com el Ministeri de l'Interior va enviar una carta a l'Escola d'Econòmiques de Moscou en referència a sis estudiants que havien participat en una manifestació organitzada per l’oposició. Es recomanava expulsar aquests estudiants. Se sospita que cartes semblants han estat enviades a altres institucions, però no s'han fet públiques.

  • Tàndem Medvédev – Putin

Tot i que el President té, constitucionalment, molt més poder que el Primer Ministre, l'ambaixador Beyrle manifesta que a Rússia qui realment mou els fils és Putin, i n'hi ha molts que creuen que serà el proper candidat de Rússia Unida de cara a les eleccions de 2012 . Una de les anècdotes més comentada als mitjans, és la comparació que es fa de Putin i Medvédev com a “Batman i Robin”. El cap de missió de l'Ambaixada de Moscou, Eric Robin, explica en aquest cable de 2008 que existeixen tres percepcions diferents de la relació Putin-Medvédev: un primer grup opinaria que Medvédev, mica en mica, va guanyant poder i s'està establint com al líder del tàndem; un segon grup es mostraria escèptic davant el suposat paper de lideratge de l'actual president, i il·lustra aquesta impressió presentant a Medvédev com a Robin i a Putin com a Batman, rodejats sempre d'un equip lleial al Primer Ministre. I un últim grup veuria el tàndem Medvédev-Putin com ben avingut i funcionant en un mateix nivell.

L’ambaixador John Beyrle també afirma, en una carta al cap de l’FBI que el President rus, Dmitri Medvédev, “no pren cap decisió important” sense consultar amb el primer ministre, que és qui realment “governa entre bastidors”. En el mateix cable subratlla el gran poder dels silovikis (membres dels ministeris de Defensa, Interior i Seguretat) dins l’Administració russa, totalment lleials a Putin.

La ministra consellera de l'Ambaixada de Moscou, Susan Elliot, en un cable recent, de febrer del 2010, afirmava que sigui qui sigui el que es presenti per president a les eleccions de 2012, l'última paraula en el govern sempre la tindrà Vladímir Putin. “La relació personal de Medvédv amb Putin, la falta d'una base de partit i el petit grup burocràtic pro-Medvédv limiten les possibilitats que Medvédev sigui escollit sense el consentiment de Putin”.

En un altre document es recull de manera molt il·lustrativa la suposada “lluita” de poder a Rússia. El president d'Azerbaitjan, Ilham Alíyev, en una reunió amb Donald Dl., membre de l'Ambaixada nord-americana en aquest país, afirmaria que “tenim una dita en azerí que diu: Dos caps no poden bullir-se en la mateixa olla”, referint-se a la lluita de poder existent entre Putin i Medvédev. En un nou cable, el Ministre de Defensa d'Azerbaitjan, Safar Abíyev (http://www.guardian.co.uk/world/us-embassy-cables-documents/197735), en una conversa amb l'ambaixadora nord-americana en aquest país, Anne Derse, li comenta que en una reunió amb el seu homòleg rus, Anatoli Serdyukov, després de la segona ampolla de vodka, aquest els va confirmar les seves sospites sobre que havien traspassat armes a Armènia, i li va confessar: “ Tu segueixes les ordres del teu president? Val, doncs jo segueixo les ordres de dos presidents”.

Com assenyalem més amunt, alguns dels documents de l'arxiu de Wikileaks alberguen capítols anecdòtics (però significatius) de converses entre diplomàtics. És el cas d'un cable de 2004 en el qual es recull el comentari del Comissari de Relacions Externes Chris Patten sobri “la mirada de Putin”. Patten recorda que l'avi del primer ministre rus va ser part de l'equip de protecció especial de Lenin, que el seu pare va ser un apparatxik del Partit Comunista i que ell mateix va començar la seva carrera en el KGB. Això, segons ell, podria explicar-nos com Putin “sembla un home totalment raonable quan es parla d'Orient Mitjà o de política energètica, però quan la conversa deriva cap a Txetxènia o l'extremisme islàmic, els ulls de Putin semblen els d'un assassí”.

Curiosament, és un fiscal espanyol contra la corrupció i el crim organitzat, José Grinda, qui proporciona en aquest cas la informació a l’ambaixada nord-americana de Madrid sobre la màfia russa i les seves connexions amb el Kremlin. Segons Grinda, Bielorrússia, txetxènia i Rússia són “estats mafiosos virtuals”, i Ucraïna va pel mateix camí. Per aquests estats, és difícil diferenciar entre les activitats delictives del govern i la dels grups del crim organitzat. En cables posteriors, es va referència a les accions de la màfia russa concretament a Catalunya, on està fermament implantada. Opera, sobretot, des de la Costa Brava, on presumptament gaudeix d'impunitat gràcies a la corrupció de la justícia espanyola: http://www.guardian.co.uk/world/us-embassy-cables-documents/229718

  • Guerra entre Rússia i Geòrgia, agost 2008

Per conèixer millor el paper que van tenir els Estats Units en la guerra de l’agost del 2008 entre Rússia i Geòrgia, i el desinterès creixent dels nordamericans pel país caucàsic després de la guerra, us recomanem la lectura de l’anàlisi realitzada per Pilar Bonet a El País a partir dels cables fets públics i els cables enviats des de Tbilissi.

Un dels documents sobre Geòrgia (http://www.guardian.co.uk/world/us-embassy-cables-documents/113393), descriu la insistència del president georgià Saakaixvili per assegurar-se que tindrà el suport dels Estats Units i que ajudaran a Geòrgia a ingressar a l'OTAN. D'altra banda, Saakaixvili demana que EEUU es mostri ferm en el cas de la independència de Kosovo, perquè aquesta no serveixi de precedent en altres conflictes.

Marta Ter (Lliga dels Drets dels Pobles) i Ana Sánzhez Resalt (Observatorio Eurasia)

 


Última actualització