Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Lligams de sang PDF Imprimeix Correu electrònic
Kabardino-Balkària - Conflicte armat
Divendres, 11 de març de 2011 13:59

Tags: insurgència | repressió policial

Les famílies de persones sospitoses de pertànyer a les guerrilles islamistes al Caucas Nord sempre han patit vexacions per part de les forces de seguretat russes. Ara, també un obscur grup de vigilants ha començat a posar-los al punt de mira.

 

Què li passa a la família d’un sospitós de pertànyer a la guerrilla?

El 6 de febrer en un pobre suburbi de Nàltxik, la capital de Kabardino-Balkaria, Marina Mamisheva ho va descobrir. Cap a les 3 del matí, m’explicà, va sentir un gran “bang” i les finestres del seu dormitori van explotar. Algú havia llençat quatre còctels molotov al pati de casa seva. Quan va córrer a fora, les flames estaven pujant al seu porticó. Una de les ampolles havia aconseguit el seu objectiu, calant foc a casa seva.

A dins, el fill més gran de la Marina, Kantemir, de 30 anys, va llançar el seu dos fills fora del llit, al terra, esperant noves explosions. Quan no n’arribà cap, ell i la seva dona embarassada seguiren la Marina cap el pati i l’ajudaren a apagar les flames. No va ser fins més tard, quan el caos va minvar, quan van trobar la nota enganxada amb cola a la porta d’acer: “Si el teu fill mata un altre veí de la República de Kabardino-Balkaria, et destruirem”, deia en lletres de tipografia. La carta estava signada “Els Falcons Negres - Anti-Wahhabis”.

“Estem vivint en una mena de malson”, m’explica la Marina.

Astemir, el fill de la Marina de 22 anys, que ella diu que no ha vist des de fa dos anys i mig, quan sortí de casa per a anar a treballar amb un company la tardor del 2008 i no tornà mai més, se sospita que sigui un guerriller islamista. Està buscat per la policia pel recent assassinat del muftí de la república, un moderat que havia parlat contra els fonamentalistes musulmans i que va ser assassinat d’un tret davant de casa seva el 15 de desembre.

Els investigadors creuen que Astemir també va matar un important home de negocis sis setmanes abans (una càmera de vigilància gravà l’escena, diuen) i pot estar relacionat amb l’assassinat d’un oficial de presons a finals de novembre. Els diaris a Nàltxik l’anomenen “L’assassí número 1” de Kabardino-Balkaria.

La Marina i els seus dos fills no posen en qüestió que això no pugui ser veritat, encara que estan estorats només de pensar-hi. Em van dir que Astemir no havia ensenyat cap signe de simpatia cap als militants - sovint anomenats Wahhabites - que han terroritzat el Caucas Nord, una regió russa formada per muntanyes i estepes que és la casa dels insurgents islamistes més actius de tot Europa.

Astemir tenia una nòvia i acabava de començar un petit negoci arreglant balconades en els blocs de pisos de l’època soviètica. Era un negoci que tenia èxit: a molta gent a Rússia li agrada tancar les seves balconades, creant una petita habitació per a assecar la roba o per a utilitzar com a traster.

“Astemir era un noi que es refiava molt”, va dir la Marina. “Potser és per aquesta raó que va caure a les seves mans”. Havia escoltat a la televisió que els militants omplen els seus reclutes amb drogues de tal manera que es converteixen en “zombis”.

Qualsevol cosa que se l’hagi endut, Astemir ja no és considerat un membre de la familia.  “Hem renegat d’ell”, diu la Marina amb llàgrimes als ulls. “Si ara tornés a casa, els seus germans passarien comptes pels problemes que els va portar, fins i tot abans que pogués arribar a la policia. Serà sempre el meu fill, però no intentat mai justificar les seves accions. Si és culpable de tot aquest horror, llavors jo el condemno totalment. Així doncs, perquè ens ataquen a nosaltres?”

Les paraules de la Marina troben eco en els familiars de les persones sospitoses de ser combatents rebels, o boyeviki, per tot el Caucas Nord.

Els grups de defensa dels drets humans han catalogat milers d’abusos sobre civils per part de les forces de seguretat russes des de les guerres a Txetxènia als anys 90, quan els soldats pegaven i torturaven els homes txetxens en els camps de filtració. Sovint, l’objectiu era obligar víctimes innocents a confessar els noms i llocs on es trobaven els familiars de combatents separatistes.

En anys recents, una tàctica més comuna ha estat provar de persuadir els guerrillers a abandonar la lluita, raptant els seus familiars. Al desembre del 2004, una milícia txetxena pro-kremlin va segrestar set familiars d’Aslan Maskhadov, l’aleshores líder dels rebels, i els van tenir segrestats durant sis mesos. Doku Umàrov, el cap actual dels militants, que va ordenar l’atemptat a l’aeroport moscovita de Domodedovo el mes passat, sembla que va abraçar el gihadisme després que al 2007 forces de seguretat raptessin i matessin el seu pare.

El 2008, Ramzan Kadírov - el president de Txetxènia la milícia del qual ha estat acusada de molts d’aquests segrestos - va anar un pas més enllà. Els seus homes van començar a cremar les cases de les famílies dels combatents (hi va haver 25 casos en menys d’un any). “Aquelles famílies que tenen familiars als boscos són tots col·laboradors del crim; són terroristes, extremistes, wahabbites i diables”, explicà Kadírov en una reunió del seu gabinet. Aquesta gent hauria de ser “maleïda i expulsada”, va dir.

Sens dubte, hi ha maneres millors d’apropar-se  a les famílies de joves que han “anat al bosc”, tal com ho diu de forma eufemística la gent del lloc. Daguestan, per exemple, recentment ha muntat una comissió per a la rehabilitació dels combatents, formada per parents que negocien amb ells la seva rendició. Aquests poden optar aleshores per penes menys dures pels seus crims.

A Kabardino-Balkaria, Valery Khatazhukov, un defensor dels drets humans molt conegut, està donant suport a un grup de presumptes familiars de militants que han demanat una audiència amb el president de la república designat pel Kremlin, Arsen Kanokov. “Volen veure què poden fer per a ajudar els seus fills i assegurar-se que puguin obtenir un judici just”, va dir Khatazhukov quan em vaig trobar amb ell.

Kanokov ha indicat que està preparat per trobar-se amb el grup, però és evident que té poca simpatia per als familiars dels combatents. “Necessitem treballar amb pares i famílies”, va dir l’1 de febrer, “si no han educat els seus fills bé, tenen part de la responsabilitat. Algú s’està amagat als boscos, mentre els seus familiars treballen en una botiga. Això no pot seguir així; trobarem les mesures adequades”.

Va afegir: “Naturalment, no anirem a cremar les cases on van néixer [els combatents], com fan a Txetxènia... però si [els pares] han donat llum a monstres, són ells que n’han de respondre, no pas l’estat”.

Els comentaris poc savis del president es van exacerbar quan va dir que s’hauria de proporcionar armes a grups de joves homes atlètics per crear unitats de milícia anti-islamistes. (“Idea absurda” em va dir Khatazhukov. “Són els serveis de seguretat que ens haurien de donar seguretat, no uns amateurs esportius amb armes a les mans”).

I ara, vigilants com els Falcons Negres, dels quals mai se n’havia sentit a parlar, apareixen del no-res per dur a terme aquesta tasca. En els últims dies, ha aparegut un vídeo estrany que els joves de les repúbliques norcaucàsiques se’l passen a través dels mòbils. Amb el títol “Discurs dels Falcons Negres”, presenta un home amb un passamuntanyes negre i una jaqueta militar agafant una arma automàtica i parlant a la càmera. “Els vostres caps valen 2 milions [de rubles]”, diu l’home, dirigint-se aparentment als líders locals de les guerrilles islamistes. “No necessitem els diners; us matarem gratuïtament”.

L’home emmascarat menciona després Umarov, així com el fill desaparegut de la Marina, Astemir, i Ratmir Shameyev, un altre jove rebel.

“Umarov va trair la seva gent: envia homes joves a morir i després els proclama màrtirs”, diu. “Perquè no se’n va ell mateix als Jardins del Paradís? Vosaltres, assassins, Mamishev i Shameyev. El vostre temps s’està acabant. Us estem jutjant i la represàlia serà breu”.

Encara no està clar fins a quin punt són seriosos els Falcons Negres amb les seves amenaces i si tenen els mitjans per a portar-les a terme. Però només l’existència d’un grup com aquest ja amenaça d’un potencial conflicte civil en expansió, amb veïns que ataquen veïns sobre la base de rumors i pors.

Marina Mamisheva diu que no està segura quant pot aguantar encara. Des de novembre, la policia ha escorcollat cinc vegades casa seva. Al desembre, el seu fill gran Kantemir, un soldador, mentre anava a treballar, va ser aturat per la policia que li va posar a les butxaques dos cartutxos de municions i després el van arrestar per portar-los (un jutge aquesta setmana va reconèixer Kantemir no culpable). I ara hi ha els Falcons Negres amb qui veure-se-les.

“Dia a dia la pressió sobre els meus fills està creixent”, diu la Marina. “Què vol aquesta gent, que els altres dos fills meus se’n vagin al bosc?”

Tom Parfitt

Font: http://www.foreignpolicy.com/articles/2011/02/18/blood_relations?page=full

Última actualització