Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Les Forces Armades russes, sobre el terrorisme PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Divendres, 27 de maig de 2011 12:30

Tags: actes terroristes | conflictes armats | insurgència | Islam | Kabardino-Balkària | Txetxènia

El passat mes d'abril, a la seu del Club de Comandants de la Federació Russa, a Moscou, diversos silovikí d'alt rang van participar en la taula rodona "El Caucas Nord: resultats de la lluita contra el terrorisme i aspectes que el conformen". A continuació us oferim dues de les ponències, publicades al maig per Voenno-promishlenni Kurer (http://vpk-news.ru/articles/7597)

Els mètodes quirúrgics no són suficients

Si representéssim en forma piramidal tot el relacionat amb el terrorisme, aquest, com a tal, ocuparia només la cúspide. El que alimenta el seu entorn i el seu sòlid fonament es sustentaria, per la seva banda, sobre tres pilars.

A la part inferior trobaríem les protestes socials. De vegades molt radicals, altres vegades, menys. Però això és el que trobaríem, repeteixo, l'ambient de protesta social, i no la delinqüència organitzada o el terrorisme en la seva forma més pura. I aquesta protesta ve generada per la corrupció, la burocràcia, el sistema de clans, la impossibilitat d'educar els fills, per una multitud de plagues de la nostra societat.

Així doncs, a la base de la piràmide hi trobem una olla bullint, una mena de "moviment brownià", que no té cap pla d'acció concret, ni un programa ben definit. Es tracta, simplement, de la protesta d'una part de la població contra les difícils condicions de vida actuals.

En una fase posterior, aquest "moviment brownià" comença ja a estructurar-se al voltant de la criminalitat. Aquesta seria la primera base important del mecanisme organitzatiu de la piràmide. En aquest segment es troba l'Islam, més concretament, el que anomenem el wahabisme radical. Aquí estaria el salafisme i la seva lluita contra el sufisme. Tot això també representa una mena d'olla bullint. És per això que no lluitem només contra 300 o 400 combatents, sinó contra un nombre molt més gran d'opositors, immersos en un entorn alimentat per fonts molt diverses (ideològiques, financeres, criminals...) És impossible tractar de resoldre el problema del terrorisme sense prestar atenció a aquesta realitat.

Ja hem comès un error amb la resta de la comunitat internacional. Vam començar a actuar sobre aquest entorn exercint una pressió frontal, inclosa la força militar: Encara que això és comprensible: les desgràcies mai vénen soles. Posem un exemple: a qui avisem normalment perquè atengui a un malalt greu? El cirurgià. Per socórrer de forma ràpida i substancial a la víctima. I en el paper dels cirurgians en el nostre cas es van trobar les forces armades, les tropes de l'interior, i les agències d'intel ligència.

De forma encertada o no, vam intentar solucionar el tema, en els primers moments, confrontant de manera oberta els extremistes. No obstant això, ens oblidem que hi ha altres mètodes de tractament, no només la cirurgia. Cal, parlant en el sentit figurat de la paraula, fer un diagnòstic minuciós, sense prescindir d'una teràpia que inclogui higienistes, epidemiòlegs ... S'han de connectar l'educació, la religió i la cultura. Les mesures tècnico-militars han de dirigir únicament a la cúspide de la piràmide, és a dir, als combatents. Amb aquells que nodreixen el seu entorn, cal actuar de forma diferent. Després de tot, no cal amagar que sovint la gent se'n va al bosc a lluitar amb els insurgents, no sota la influència del salafisme, sinó com a signe de protesta social i perquè simplement no poden obtenir justícia per mitjans legals.

Quin és el resultat de la pressió frontal que s'ha exercit fins ara? En general, negatiu. És com si constantment estiguéssim entrenant als combatents, incitant-los a mantenir-se en forma. Perquè cada acció provoca una reacció. En segon lloc, només aconseguim ampliar el perímetre de la plaga extremista. Pren una bola de fang i aixafa-la; el resultat serà una coca plana i ampla. Aquí passa el mateix.

Hem trigat un temps a adonar-nos d'això, tant nosaltres com la comunitat internacional. Només ara hem arribat a la conclusió que no hem d'unir als terroristes, radicals i delinqüents mitjançant l'atac frontal, sinó dividir-los i així, desorganitzar-los. No podem permetre la consolidació d'una base ideològica. Que el criminal continuï sent-ho. Tot això s'ha de tenir en compte en la Direcció Nacional contra el Terrorisme i els Ministeris d'Educació, Cultura i altres organismes. No en va el treball amb la població dels països islàmics més avançats es forja mitjançant la influència en els seus cors i ments, apostant per un món on hi surtin guanyant les generacions futures.

Però no es pot afirmar que haguem perdut la guerra contra el terrorisme. Només cal entendre que tenim per davant una tasca colossal i dura, que ens ocuparà dècades.

Anatoly Safonov,
Coronel General, representant especial del President de Rússia en "Cooperació internacional en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència organitzada transnacional" - Viceministre d'Afers Exteriors de Rússia

Protesta contra la corrupció rampant

És poc probable que sigui necessari convèncer algú del fet que ara mateix a la nostra societat li és indispensable serenitat. Com va declarar recentment el Primer ministre Vladímir Putin a la Duma, Rússia necessita deu anys de treball pacífic i constructiu. A més, les tropes d’Interior han acumulat tota l’experiència necessària per combatre el terrorisme.

Per descomptat, els terroristes són molt hàbils i s’intenten aprofitar de la situació. Per exemple, com ja hem vist, si en el desenvolupament d’una infraestructura qualsevol les empreses comencen a obtenir importants fluxos financers, hi haurà un empitjorament de la situació. Això és, de fet, el que va passar a Kabardino-Balkària després de fer-se públics els programes de suport a l’estació d’esquí propera a Naltxic.

És a dir, molts grups extremistes han après a sobreviure sense l’ajuda financera de l’exterior i són cada vegada més els que ho fan a través de diferents vies a l’interior de la Federació Russa. Per exemple, al Caucas Nord gairebé tots els negocis petits, mitjans i grans es veuen forçats a pagar un tribut als combatents.

A la cuina del crim tots es barregen: des dels anomenats terroristes ideològics fins els grups habituals del crim organitzat. És més, als bandits i criminals els resulta molt beneficiós camuflar els seus excessos amb grans ideals. Però això no és tot. També intenten adequar-se als reptes del món actual i dominar les tecnologies informatives modernes, les comunicacions, etc. I, a més, les famílies que compten amb un màrtir mort, reben ajuda financera per part d’aquests grups del crim organitzat. Així és com, entre la població, ha anat quallant aquesta imatge de nobles combatents en favor de la justícia.

El més important, però, és que el 80% dels crims i actes terroristes són, segons el nostre parer, accions de protesta que lamentablement tenen el suport d’una part important de la població. Al Caucas Nord sense suborns no vas enlloc: no pots rebre educació, ni fer-te posar un injecció si estàs malalt, ni formalitzar un certificat, ni esperar ajuda de les  forces de seguretat. I tot això amb els xalets de luxe de tres i quatre plantes de l’elit local com a teló de fons.

Així doncs, podem concloure que els ànims de protesta no van dirigits contra Rússia o els russos sinó contra la corrupció endèmica dels funcionaris locals, la injustícia i les poques perspectives de futur. Per això és realment important que les autoritats locals posin de manera urgent ordre a casa seva.

Pel què fa a Txetxènia, hi regna la ferotge dictadura del president de la república. Això, però, té els seus avantatges. Per exemple, ara mateix a Txetxènia no hi trobareu ni un sol cotxe amb els vidres tintats. Ramzan Kadírov ho va prohibir i la seva decisió s’ha acomplert de manera estricta. I és que, potser, un enfocament com aquest és millor que l’absència absoluta de poder que impera en algunes repúbliques nordcaucàsiques.

Alexander Butin

Tinent General, primer vice-comandant general de les tropes de l'interior del Ministeri de l'Interior de la Federació Russa.
Última actualització