Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Seminaris
I Jornada sobre l'estat dels Drets Humans a la Federació Russa. Impunitat i repressió PDF Imprimeix Correu electrònic
Seminaris - Seminaris
Dimecres, 12 de maig de 2010 20:56

Tags: Caucas Nord | drets humans

I JORNADA SOBRE L’ESTAT DELS DRETS HUMANS A LA FEDERACIÓ RUSSA
IMPUNITAT I REPRESSIÓ

Poc dies abans que se celebri la cimera entre la UE i Rússia, l’última encara té un llarg camí per recórrer en matèria de protecció dels drets humans. Avui a la Federació Russa existeix una forta repressió política i social, hi ha instaurada una fèrria censura en els mitjans de comunicació i la vulneració dels drets humans més bàsics és una constant al Caucas Nord.

La Lliga dels Drets dels Pobles vol acostar aquesta realitat a la societat catalana amb aquesta jornada en què hi participen destacades activistes i periodistes vingudes des de la Federació Russa.

Dia: 26 de maig de 2010

Lloc: Barcelona, al Pati Manning (C/ Montalegre 7, al costat del CCCB i del MACBA)

Podeu descarregar-vos el programa complet i una breu biografia de les ponents.

Llegiu les PONÈNCIES que es van llegir:

Els defensors indefensos: la repressió a les ONG, d'Oksana Txelixeva (Societat per a l'amistat russo-txetxena)

Escriure i sobreviure: la llibertat de premsa, d'Olga Bobrova (Novaia Gazeta)

La guerra s'estén pel Caucas Nord, de Svetlana Isaeva (Mares del Daguestan)

Última actualització
 
Commemoració del Dia Internacional de Txetxènia PDF Imprimeix Correu electrònic
Seminaris - Seminaris
Divendres, 22 de gener de 2010 00:00

El 23 de febrer de 1944 el poble txetxè i ingúix va ser deportat a l'Àsia Central per ordre d'Stalin sota la falsa acusació de col·laboracionisme amb els nazis. Tota la població va ser traslladada en trens de bestiar cap al Kazakhstan. Una tercera part dels deportats van morir durant el trajecte o en els primers mesos de vida a l'exili.

Per commemorar aquesta tragèdia ens afegim, amb el següent acte, als diferents esdeveniments que es realitzen a nivell mundial per mostrar molt especialment la nostra solidaritat amb el poble txetxè:

DIA INTERNACIONAL DE TXETXÈNIA

Testimonis d'un poble castigat

Passi del documental "Lejos de la guerra"  de Gustavo Cortés i conferència posterior a càrrec de Mairbek Vatxagaev, historiador txetxè.

Dimecres 24 de febrer de 2010 a les 18.30 h
A la sala auditori del Casal Pere Quart

Rambla, 69 de Sabadell


Entrada lliure. Hi haurà servei de traducció consecutiva

Última actualització
 
Memorial, premi Sàkharov 2009, a Barcelona PDF Imprimeix Correu electrònic
Seminaris - Seminaris
Dijous, 10 de desembre de 2009 19:00

Última actualització
 
Taula rodona: "Txetxènia, 10 anys després" PDF Imprimeix Correu electrònic
Seminaris - Seminaris
Divendres, 2 d'octubre de 2009 14:38

TXETXÈNIA, 10 ANYS DESPRÉS

Què s'amaga a Txetxènia 10 anys després de l’inici de la segona guerra russotxetxena? Per què assassinen activistes i periodistes que denuncien allò que hi succeeix? Quins motius hi havia darrera la nova ofensiva russa del 1999 i per què la guerra continua?

 

Passi del documental Desconfiança, d'Andrei Nekràsov, i posterior taula rodona a càrrec de: 

Andrei Nekràsov, director de cinema rus autor de El caso Litvinenko i Desconfiança

Usam Baysaev, activista txetxè, membre de l’ONG Memorial

Dimecres 21 d’octubre de 2009 a les 19 h
A la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Rambla de Catalunya, 10  Barcelona

Entrada lliure. Hi haurà servei de traducció simultània

Presentació

En un dels seus moments de més baixa popularitat, i amb vista a les properes eleccions presidencials, Borís Ieltsin nomena l'agost del 1999 l'aleshores desconegut cap de l'FSB Vladímir Putin com a primer ministre. Ieltsin busca el triomf del seu delfí per garantir-se la  impunitat un cop deixi el poder davant els casos de corrupció que l'esquitxen a ell i a la seva família.

El mes següent, el setembre del 1999, es produeixen cinc explosions en edificis d’habitatges de Moscou i d’altres ciutats russes que causen 307 morts i més de 1.700 ferits. S'acusa immediatament a combatents txetxens de ser els autors dels actes terroristes, tot i que aquests mai reivindiquen l’autoria dels atemptats. El Kremlin decideix aleshores envair novament Txetxènia valent-se de l'efecte que han generat en l'opinió pública els atemptats: la població russa, en estat de pànic, deixa de veure el seu govern com l'ens corrupte de feia uns mesos i li dóna el seu suport incondicional davant el nou enemic comú: els txetxens.

La mà dura que Putin aplica a Txetxènia provoca, en poc més d'un parell de mesos, que el seu índex de popularitat passi de l'1% al 60%. El terreny per guanyar les eleccions està més que abonat.

D'altra banda, un fosc incident ocorregut a la ciutat russa de Riazan fa saltar moltes alarmes: membres dels serveis secrets, l’FSB, són descoberts mentre col·loquen sacs amb explosius al soterrani d'un edifici d’habitatges  just quan es produeixen els atemptats. L'incident  intenta  ocultar-se, i després s'explica que els sacs contenien, en realitat, sucre, i que tot plegat només eren unes maniobres militars.

Un coronel de l'FSB va investigar els fets i va descobrir que un col·lega seu dels serveis secrets estava implicat en els atemptats. Va denunciar-ho públicament. El seu col·lega va morir  atropellat a Xipre i ell va ser empresonat durant 4 anys acusat de revelar secrets d'estat. Altres persones que van  investigar aquests fets han estat assassinades: Alexander Litvinenko, Serguei Iúxhenkov i I
uri Shchekochikhin.


Aquesta història la retrata Andrei Nekràsov a
Desconfiança, qui ens explicarà en primera persona com va ser dirigir aquest documental, i ens parlarà de com l’estat policial va pujar al poder a Rússia, i encara s’hi manté.

També ens acompanyarà Usam Baysaev, activista txetxè membre de Memorial, que viu a Samaixki, municipi on es va produir la pitjor matança de civils a mans de l'exèrcit rus: més de 250 persones  van morir en un bany de sang que durà 3 dies.

L'Usam ha treballat per Memorial des de Txetxènia i Ingúixia. Des del juliol d'enguany, en què l'activista Natàlia Estemírova va ser assassinada, aquesta ONG ha abandonat Txetxènia per raons de seguretat. D'altra banda, Ingúixia s'ha convertit ara en el nou punt calent del Caucas nord, on ha augmentat espectacularment la insurgència armada de tall islamista, increment causat en bona part per la política antiterrorista que les autoritats apliquen a la població (segrestos, tortures i assassinats).

Última actualització
 
Seminari: “CONFLICTES I JUSTÍCIA AL CAUCAS NORD” PDF Imprimeix Correu electrònic
Seminaris - Seminaris
Dimarts, 31 de març de 2009 15:32

Tags: Caucas Nord | Ingúixia | llibertats civils | ONG | Txetxènia

El passat 27 de març es va dur a terme a Barcelona el seminari “Conflictes i justícia al Caucas nord” en què diverses organitzacions de defensa dels drets humans van denunciar la impunitat existent a la zona, les contínues vulneracions de DDHH que s’hi produeixen contra la població civil i els múltiples atacs a què es veuen sotmesos els periodistes i activistes a la regió.

A Txetxènia, Ramzan Kadírov ha iniciat un procés de reconstrucció física i “democràtica” del país amb el suport del Kremlin. Tot i que des de Moscou es vol mostrar la normalitat i legitimitat d’aquest procés, la població segueix vivint sota un sistema de terror d’Estat i no hi ha previst cap procés de reparació a les víctimes del conflicte. A continuació trobareu fragments de les ponències dels convidats (en anglès i rus):

I. Justícia per a Txetxènia

Justícia a través del Tribunal Europeu de DDHH Roemer Lemaître, Director jurídic d’Iniciativa Russa de Justícia.

Tribunal Internacional per a Txetxènia Oksana Chelysheva, Directora de la Societat per a l’Amistat Fino-txetxena.

Arxiu suís d'atrocitats a Txetxènia Shoma Chatterjee, Coordinadora del Projecte Txetxènia de la Societat per als Pobles Amenaçat.

 

II. El conflicte s’estén a altres regions

La radicalització dels joves al Caucas nord Mairbek Vatxagàiev, historiador txetxè

La indefensió dels activistes al Caucas nord Friederike Behr, investigadora d’Amnistia Internacional.

La seguretat dels periodistes a la Federació Russa Thérèse Obrecht, Presidenta de Reporters sense Fronteres

Última actualització